En l'any 1714, molts valencians i gent procedent d'altres territoris de la Corona d'Aragó van participar en la defensa de Barcelona entre juliol de 1713 i setembre de 1714, on el nostre poble va ser derrotat per les tropes borbòniques. Des d'aquest punt de vista, l'onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, podria estendre's a la resta dels Països Catalans, ja que aquella derrota suposà el final definitiu de la guerra que es lliurà, entre altres llocs, al País Valencià, amb una altra batalla de mal record que ha quedat fixada en la memòria col·lectiva i en la boca del poble: "quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança".
Malgrat tot, l'estat de les autonomies i el famós "café para todos" de l'època de Felipe González ha fet que, en l'actual estat espanyol, la relació entre Catalunya, el País Valencià i les Illes no estiga ni més ni menys afermada que la que podem tindre amb altres regions limítrofes, com Múrcia o La Manxa. Per això, la Diada Nacional de Catalunya s'ha convertit en una festa regional, com també ho és el nou d'octubre, per posar un exemple. Dit d'una altra manera, l'onze de setembre, fora de les quatre províncies de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, no passa absolutament res.
Per això, la nostra obligació és seguir trencant les fronteres artificials que ens imposen i afermar els llaços comuns lingüístics, culturals, econòmics, polítics i històrics entre els territoris dels Països Catalans. I la millor manera de dur a terme aquesta tasca és, sense dubte, potenciar allò que ens uneix a tots, començant per l'idioma i seguint per símbols que, malgrat que el poder oficial ho negue, sovintegen arreu de tot el país, com les quatre barres.
La senyera -sense blau, sense cap afegitó- és la bandera habitual de les festes populars a tot el país, incloses les comarques del Sud. De la mateixa manera, com no podia ser d'altra forma, hi apareix a pràcticament tots els escuts dels pobles de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Una senyera que, amb l'estel que simbolitza la lluita de tot un poble per assolir la seua independència, fa cent anys que oneja per deixar ben clar que no ens conformem en ser un poble folklòric o de segona.
Per això, per a nosaltres, l'estelada és més que un símbol que ha estat present en moltes de les presentacións de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. I mai l'hem duta nosaltres: sempre ha sigut un detall dels organitzadors, que saben que és un símbol amb què cada volta s'identifica més gent. Així, per tal de que l'onze de setembre siga un poquet menys festa regional i un poquet més reivindicació de tot el país sencer, en aquest bloc avui té presència també l'estelada, com a molts ajuntaments catalans.
Per a nosaltres, "l'estel onejant sobre quatre vents" no és per celebrar cap festa regional de les comarques del nord, sinó per afermar que som un sol país, una sola nació. I que només tenint una veu i uns objectius comuns, podrem sortir-nos del parany on ens han clavat...
Salut!
