A principis d'estiu vaig tindre una discussió amb un entès en coses d'ordinadors sobre hegemonia mundial virtual. El meu punt de vista era que, posats a que algú exercira alguna mena de control sobre mi, preferia que fóren els -perdoneu-me l'expressió- "putos amos". El xic, en canvi, estava en contra de qualsevol tipus de control, d'hegemonia. Certament, pot semblar la situació més idíl·lica, la de no estar sotmès a cap tipus de control. Però parleu amb una persona que no té res que amagar, i el control, generalment, no em molesta -tret del dia que vaig anar a Moscou després d'uns atemptats i hi havia controls militars a cada 200 metres-.
La meua conclusió -inamovible, malgrat la conversa- és que, posats a que algú exercisca control sobre mi, sobre la meua informació, preferisc que siga la gent de Google. La seua ideologia neohippie em dóna més garanties que la tradicional extorsió imperialista russa -i mira que tinc carinyo als russos, però en qüestions militaristes, mira, què vols que et diga...-. Em confesse fan de qualsevol producte Google. Per tant, després de tindre alguns problemes amb l'explorer des de finals d'agost i l'estrany funcionament de Firefox en algunes pàgines amb Flash, m'han faltat mans per a instal·lar-me el Chrome. Encara no fa una setmana que l'utilitze, i n'estic la mar de contenta. Només m'ha donat una errada, i la senzillesa -i la bellesa- del seu disseny m'han robat el cor. És un navegador ideal per a mi, que sembla extret d'un manual de "Internet for dummies". Només em sap greu que al costat del Chrome, la meua pantalla extraplana d'ordinador sembla caduca. A veure quan trauen ja les pantalles hologràfiques.
Xavier |
divendres, 12 de setembre de 2008 | 20:46h
Hi ha una opció per desactivar del gmail el fet que et "llegeixin" la publicitat. Però sincerament, a mi no em preocupa excessivament que un ordinador es dediqui a buscar paraules clau per proporcionar la publicitat (diferent seria si una persona humana -o inhumana- ho llegís, però un ordinador...). En tot cas, si desactives aquesta opció, tindràs publicitat igualment, però de coses que ni et van ni et vénen (jo personalment, preferisc que m'ofereixin CD's del Lluís Llach, com alguna vegada m'he trobat, que no pas enlargments que no calen)
jo també prefereixo que em publicitin coses que em poden interessar. i com diu la marta, en persones audiovisualment madures la publicitat es transforma en informació; no acostumo a caure en compres compulsives. i si algú em convida a amsterdam i a la mateixa pàgina hi ha informació sobre vols barats, benvinguda sigui.
Em penso que el xic sóc jo :P i insisteixo, cedeixes el control perquè vols, perquè tal com estan les coses ara NO CAL fer-ho, és possible mentenir-lo tu mateixa sense fer cap gran esforç. A partir d'aquí, és veritat que fan les coses bé i ben boniques, sempre que estiguis disposada a trobar-te publicitat a la sopa o a que els robots de Google llegeixin els teus correus per decidir quins són els millors anuncis que coloquen a la dreta del teu Gmail. Tot té un preu i mentre pagar-lo no t'incomodi... no passa res.
martainsa |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 14:55h
La conversa era amb tu! I de fet, no et lleve la raó en què això del control, que si no cal, tampoc no fa falta (però ja et dic, no em resulta molest, ni em lleva la son per les nits)... en tot cas, m'he passat una estona examinant exhaustivament el meu gemail, i he estat incapaç de veure cap publicitat, ni a la dreta, ni a l'esquerra, ni dalt, baix ni enmig. Ni darrere la pantalla, t'ho jure (ho he mirat).
Certament, Google ha de viure de la publi, però com la majoria de les meues plataformes preferides -entre altres, aquesta casa, en Vilaweb-el-diari-digital-. Aquest "mal necessari", en tot cas, trobe que no és tal. Una publicitat en quantitats moderades -com en Vilaweb-, i a una població audiovisualment madura -com nosaltres, he, he-, més que manipular, el que fa és proporcionar informació, que pot ser inútil, inòcua, excessiva... però també interessant. No ho oblides.
Respecte això que em lligen els correus, ja m'ho faré mirar. No em molesta que em controlen, però pensar que algú em llig els correus m'esmussa tant com si algú es dedicara a escorcollar en el calaix de la meua roba interior...
Quan estàs llegint un correu... no tens una barra, a la dreta, amb publicitat que anuncia justament alguna cosa del que parles? Marta, no m'espantis eh, no em diguis que tu no ho tens?! Dius "Menorca" i t'hi venen cases. Dius "Amsterdam" i t'hi ofereixen vols. A vegades et recomanen un psicòleg, però no sé ben bé quines paraules detecten per ser tan agosarats...
martainsa |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 23:20h
És que els correus del gemail els acostume a llegir en diagonal. No me n'havia adonat, però sí. Disculpeu Enric i resta de gent: sí, tinc publicitat. Però ni m'hi havia fixat! De fet, és divertit que tinc dos correus on no n'apareix, de publicitat. Un on comente amb les amigatxes que estic rodejada de gent embarassada -no sé, no hi ha ginecòlegs que es publiciten?-. I l'altre, on m'escriu una amiga de Otos sobre temes diversos -ahà, Google no és infal·lible!!-. Però per la resta ni m'hi havia fixat.
M'ha fet gràcia això del psicòleg, ha ha!!! Buscaré entre els meus correus, a vore quina publicitat em posa en cada cas, segur que acaba sent divertit!!
Marlene |
dimecres, 10 de setembre de 2008 | 00:16h
Vale, ja ho tenim! el Google no sap on és la Vall d'Albaida i ni sap on trobar ginecòlegs. Jo crec que podem treure alguna fórmula per saber per on pillar-lo. Ahà!
a més, com a lingüista, em fascina!
Certament, Google ha de viure de la publi, però com la majoria de les meues plataformes preferides -entre altres, aquesta casa, en Vilaweb-el-diari-digital-. Aquest "mal necessari", en tot cas, trobe que no és tal. Una publicitat en quantitats moderades -com en Vilaweb-, i a una població audiovisualment madura -com nosaltres, he, he-, més que manipular, el que fa és proporcionar informació, que pot ser inútil, inòcua, excessiva... però també interessant. No ho oblides.
Respecte això que em lligen els correus, ja m'ho faré mirar. No em molesta que em controlen, però pensar que algú em llig els correus m'esmussa tant com si algú es dedicara a escorcollar en el calaix de la meua roba interior...
Per cert, m'he alegrat de vore't per ací :). B7s.
M'ha fet gràcia això del psicòleg, ha ha!!! Buscaré entre els meus correus, a vore quina publicitat em posa en cada cas, segur que acaba sent divertit!!
B7s, (i felicitats pel permi!)
I gràcies-gràcies pel premi!
Petons!