La Mar em demana que m'adhereixi a la campanya que ella ha propiciat a la xarxa per tal que el màxim nombre de blocaires pengem l'estelada al nostre bloc. No hi tinc cap inconvenient; tot al contrari. De fet, ja em vaig adherir fa uns mesos (vegeu aquest post del 16 d'abril) a la celebració del centenari, enguany, del naixement de la bandera independentista. Però, pensant amb la il·lusió que li fa a la Mar, segons ens explica al seu bloc, que la seva iniciativa tingui tant de ressó, se m'ha passat pel cap una idea: i és que me n'he adonat que jo mai, mai, no he tingut una estelada a les mans. És curiós, mai no he sentit la necessitat de comprar-ne cap, l'altre dia ho comentava a les meves filles; per tant, si exceptuem les estelades gegants que, en dies dels partits de la selecció catalana, donen la volta a les grades del Camp Nou, no n'he tocat cap altra. I he pensat que potser ja va sent-ne hora, a la meva edat. Així és que he decidit que aquesta Diada me'n compraré una. Com em deia un amable lector del meu bloc, potser aquesta bandera no identifica tanta gent com la de les quatre barres i prou, però mentre no tinguem estat propi, ens cal aixecar-la per reivindicar-lo. I si els de Ciudadanos s'emprenyen, molt millor, senyal que els molesta, oi Mar?
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
La Mar em demana que m'adhereixi a la campanya que ella ha propiciat a la xarxa per tal que el màxim nombre de blocaires pengem l'estelada al nostre bloc. No hi tinc cap inconvenient; tot al contrari. De fet, ja em vaig adherir fa uns mesos (vegeu aquest post del 16 d'abril) a la celebració del centenari, enguany, del naixement de la bandera independentista. Però, pensant amb la il·lusió que li fa a la Mar, segons ens explica al seu bloc, que la seva iniciativa tingui tant de ressó, se m'ha passat pel cap una idea: i és que me n'he adonat que jo mai, mai, no he tingut una estelada a les mans. És curiós, mai no he sentit la necessitat de comprar-ne cap, l'altre dia ho comentava a les meves filles; per tant, si exceptuem les estelades gegants que, en dies dels partits de la selecció catalana, donen la volta a les grades del Camp Nou, no n'he tocat cap altra. I he pensat que potser ja va sent-ne hora, a la meva edat. Així és que he decidit que aquesta Diada me'n compraré una. Com em deia un amable lector del meu bloc, potser aquesta bandera no identifica tanta gent com la de les quatre barres i prou, però mentre no tinguem estat propi, ens cal aixecar-la per reivindicar-lo. I si els de Ciudadanos s'emprenyen, molt millor, senyal que els molesta, oi Mar?
Salut, Joan!