"A tots ens encanten els blogs, en la majoria els seus objectius són mostrar les meravelles i fer amistats, hi ha persones que no s'interessen quan els hi atorguem un premi i d'aquesta manera contribueixen a tallar aquestos llaços, volem que es trenquen o que es propaguen? Aleshores tractem de prestar-los més atenció!"
Fa uns dies en Roger m'investia amb el premi Proximidade, que, al seu torn, li venia de Lucrècia de Borja.
Li agraïsc a Roger l'honor del premi, i la tasca de proximitat -tanta proximitat que a voltes ens veiem pel carrer, mira tu :)-. I per a propagar la proximitat i enfortir llaços, ací van els meus pròxims:
A la Carme, perquè malgrat que mai hem viscut en la mateixa ciutat, sempre m'ha sigut molt pròxima, tant ella com el seu bloc.
A L'ordre alfabètic, Amaia, perquè amb ella sí que he coincidit vivint en un mateix lloc -i una mateixa casa-, però el temps i les circumstàncies ens han diluït el contacte. Per a fer-li saber que (encara) me l'estime molt, i té un bloc molt xuli :-))
Oh, el que més m'agrada d'això del llenguatge binari és com ens permet continuar amb la comunicació, tant amb aquella gent que coneixem com amb els que no.
martainsa |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 13:48h
Oh, Anna, moltes gràcies, i un beset casolà :)
Amaia, jo també pense en tu quan sent a Alanis!! Ara que vaig més a València -o almenys hauré d'anar una volta per setmana-, HEM DE quedar. Precís. Besets!
Lucre: també sé que me'n podria anar amb tu de festa, i ho passaria pipa. Si algun dia passes per Gandia fes-me un toquet, i el convide a una copa (anava a dir una cervesa, però quedava poc glamourós :-))) Besets!
Gràcies, guapa! Alguns premis fan més il·lusió que molts d'oficials i reconeguts. I com es menja això, cal fer algun enllaç? Sort que saps que tot i les circumstàncies i la distància, jo també t'estime molt encara i no m'oblide de tu, et llig cada dia :) I pense en tu sempre que escolte la nostra Alanis. Alegra saber que també algú em llig, perquè ningú no em posa comentaris :'( Molts besets.
Enhorabona pel teu premi, Marta!! El teu blog és molt pròxim i fa sentir-te de prop. Sé que podriem anar de festa juntes i seria com si ens coneguerem de sempre.
Amaia, jo també pense en tu quan sent a Alanis!! Ara que vaig més a València -o almenys hauré d'anar una volta per setmana-, HEM DE quedar. Precís. Besets!
Lucre: també sé que me'n podria anar amb tu de festa, i ho passaria pipa. Si algun dia passes per Gandia fes-me un toquet, i el convide a una copa (anava a dir una cervesa, però quedava poc glamourós :-))) Besets!
I com es menja això, cal fer algun enllaç?
Sort que saps que tot i les circumstàncies i la distància, jo també t'estime molt encara i no m'oblide de tu, et llig cada dia :) I pense en tu sempre que escolte la nostra Alanis.
Alegra saber que també algú em llig, perquè ningú no em posa comentaris :'(
Molts besets.
ciber-besets amb molt de glamour