Acaba de dimitir Ehud Olmert. El panorama és complicat, però sóc optimista. Crec que Livni esdevindrà la segona dona al capdavant d'Israel, després de l'etapa que va liderar Golda Meir entre 1969 i 1974.
Definitivament, em cau bé aquesta dona, sí. Ha guanyat les primàries convocades pel seu partit, el centrista Kadima (unes primàries on vota tota la militància, com en el cas d'Esquerra, i a diferència de la majoria de partits catalans, on només tenen dret a vot una minoria formada per delegats i delegades). Livni representa un lideratge fresc, net de corrupció, auster i honest: la Barack Obama israeliana.
"El tsumani Tzipi" és una nova mostra de la "revolució silenciosa" que fa que arribin al poder persones que, posem per cas, fa trenta anys, no tenien cap possibilitat d'arribar-hi: dones, persones immigrades o provinents d'estrats socials amb pocs recursos.
(Hi ha més info sobre totes les claus que crec que faran possible l'ascensió de Livni al càrrec de primera ministra)
Advocada i exagent del Mossad, Livni (nascuda a Tel Aviv l'any 1958) ha aconseguit destacar en un entorn eminentment masclista i fins i tot ha demostrat tenir-los ben posats: després de l'informe sobre la guerra del Líban (abril de 2007), va arribar a dir del primer ministre israelià (i company seu de partit) Ehud Olmert que "de la seva catadura moral, ja ho he dit tot".
Filla d'un pare del Likud (la dreta israeliana) i militant des de molt joveneta en organitzacions dretanes, va patir d'allò més les pressions familiars quan Ariel Sharon, l'any 2005, va decidir abandonar el Likud i crear el partit centrista Kadima, secular, reformista, capaç de continuar a Cisjordània el replegament iniciat a Gaza i favorable a la creació d'un Estat palestí, i Livni va decidir acompanyar-lo en aquest viatge.
El desgavell del parlament israelià
Livni disposa de 40 dies per arribar a un acord sobre la base d'un parlament que es troba molt fragmentat. Livni hauria de mirar de mantenir la coalició de govern actual, formada pels 29 escons del seu partit, 19 de laboristes, 12 del Shas (ultraortodoxos) i 7 del sorprenent Partit dels Pensionistes (en una cambra de 120 escons). El problema d'entrada és que el Shas demana un increment substancial dels subsidis als fills i filles de les famílies nombroses, cosa que no accepta Livni (que qualifica, sota el meu punt de vista encertadament, els plantejaments del Shas com a "extorsió"). En qualsevol cas, el Shas gairebé sempre a darrera hora acaba optant per l'estabilitat, cosa que espero.
Si no és així, Livni encara podria intentar formar un govern més progressista, amb el suport dels cinc escons del Meretz, formació per la qual sentim simpatia i únic partit que s'oposa a l'ocupació, i recórrer puntualment als vots àrabs israelians al Parlament. Però aquest panorama seria, probablement, molt inestable.
Un altre factor a tenir en compte és la divisió interna del Kadima, ja que Livni també haurà de fer front a aquest problema i mostrar el seu poder de persuasió i flexibilitat per cohesionar el seu partit.
Satisfacció a Ramal·la i a la comunitat internacional
Els palestins fa més de deu mesos que intenten negociar amb Livni un acord de pau, ja que Livni se sent profundament compromesa amb aquest objectiu. Tant l'Autoritat Nacional Palestina (a través del seu president Mahmud Abbas) com diversos líders àrabs van felicitar-la tan bon punt es va conèixer la notícia de la seva victòria. També respira més tranquil·la la comunitat internacional, impulsora de les negociacions entre Israel, d'una banda, i el president palestí i el règim sirià, de l'altra. I és que entre ella o el "falcó" Mofaz, un home que "sempre ha vist els àrabs a través de l'espiell d'un rifle, un tanc o un avió", segons alguns mitjans de comunicació israelians, l'elecció era ben senzilla per a les persones partidàries de la pau i una solució negociada al conflicte.
Sobre la negociació, Livni encara no ha precisat les concessions territorials o els barris de Jerusalem que podria cedir Israel. Només és contundent a l'hora de no admetre l'exercici del dret al retorn de les persones refugiades palestines, cosa que considerem un greu error. Tampoc és massa flexible pel que fa a l'obertura a Síria. Pensem que l'amenaça d'una tercera intifada podria planar sobre les parts si Livni no es mostra oberta a parlar d'aquestes qüestions.
El panorama es complica una mica més si hi afegim el repte de la nuclearització de la república islàmica d'Iran, el nou paper que Rússia vol desenvolupar a Orient Mitjà o la crisi financera global que afecta de manera directa la població israeliana.
Dones arreu
En qualsevol cas, ens agradaria que Tzipi Livni fos la propera cap de l'executiu israelià, perquè els tres poders d'aquell país estarien encapçalats per dones, ja que Livni s'afegiria a Dalia Itzik, que lidera el poder legislatiu, i Dorit Beinish, que capitaneja el poder judicial. Seria una bona notícia per a aquelles persones partidàries de l'important protagonisme que les dones han de tenir al món.
Enllaços relacionats:
Algunes reflexions sobre el conflicte entre Palestina i Israel (I)
Algunes reflexions sobre el conflicte entre Palestina i Israel (i II)
