Entre els tres posts dedicats a les vagues dels mestres, he rebut 37 comentaris públics, i uns vint inpúdics, perdò volia dir privats ( en el meu correu personal). Majoritàriament han estat per mostrar el seu desacord amb les opinions expressades. I no em sembla malament, ans el contrari, crec que el que ens enriqueix es la contraposició de punts de vista, opinións, creences, etc... Cap proposició em sorprèn, cap creença em fereix, per bé que sigui contrària a la meva. Fins i tot, les que m'han desqualificat, ja sigui d'una manera barroerament directa, com les mes subtíls...En aquestes últimes els hi vull dedicar aquest post... * La fotografia: si acluqueu els ulls, veureu el que passa
Rebo i accepto tots els cops que s'em donen seguint les bones regles de la discussió. Però quan la discussió és tèrbola i sense regles, les suporto amb més dificultat. Es més, les hauríem d'evitar, per què deixa de ser una discussió, o un debat, per passar a ser una disputa. I no oblidem que les disputes sempre estan regides i dirigides per la còlera. S'entra en enemistats, primer contra les raons, desprès contra els homes i dones. Es desvirtua l'art de debatre, i només discutim per contradir, i , contradient i sent contradits, s'esdevé que el fruit del debat es perd.I quan això passa, ja no m'interessa, ni la disputa ni el que l'ha provocada.