Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
Els "ismes" catalans estan en fallida técnica, i nosaltres ens continuem mirant el mélic i senyalant amb el dit a Madrit. Uns, em diran que d'aixó de la crisi que ni parlar-ne. Tenim més sobiranistes que mai, un 35%, tenim el Joel Joan, el CES, la Casa gran del catalanisme. Fem molts, però que molts informes, que aspiren a guanyar uns jocs florals; fins i tot tenim la catosfera i el .cat. Però no tenim el que un pais que vol avançar cap a la independencia ha de tenir: nassos, lideratge, un full de ruta realista, un..., bé seria una llista massa llarga. Per que dic això, doncs:
Per què estic fart del crit "desperta ferro", i a la primera de canvi embeinem les espases.
Per que estic fart del CES, Catdem, SiP,PDD I i II. Per cert, les dos primeres disposen d'un finançament que es l'enveja d'en Castells, tot per dir-nos que podem ser independents, federalistes i jo que ser.
Per que sembla com si manifestant-nos un parell de cops a l'any, féssim grinyolar els fonaments de l'estat.
Per que estic fart, de que un partit dit independentista -el meu-, estigui dividit entre uns que fan escrits que em recorden "L'Oda a la Pàtria" d'Aribau, i uns altres que tenen el cul enganxat a la cadira amb l'excusa de que més val això que res, i que "la clau" fa temps que l'han perduda.
Per qué estic fart, de que ens vulguin prendre el pél amb una suposada unió, que a l'hora de la veritat ningú desitja. I que els únics sacrificis que estan disposats a fer per Catalunya, es el d'anar a la capçalera d'una manifestació.
I finalment, per què estic fart de que no ens diguin que el camí per l'autodeterminació, passa per una ferma determinació.
La culpa mai ha estat de Madrit o Espanya. Sempre ha estat del nostre cantò des de el Tracta de Casp, passant pel lerrouxisme, i acceptant l'Estatut de Sau. O ens ho prenem seriosament, o deixem-ho córrer.
querbosch |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 21:05h
La nostra desgràcia sempre és la mateixa, els nostres dirigents, malgrat els discursos que ens fan a casa nostra, a l'hora de la veritat són incapaços de plantar cara als dirigents castellans.
Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
