jaumeciurana |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 20:02h
Aquest bloc ha estat gairebé un mes sense actualitzar. Ara em proposo tornar-hi. O anar-hi tornant. Hi ha temporades en que escriure es fa feixuc. Altres, et deleixes per dir la teva. Escriure un bloc és també un estat d'ànim. T'exigeix un temps, és cert; però sobretot un estat d'ànim. I també una disciplina. Cap obligació però una disciplina.
Sovint - amics coneixedors que aquest ja fa gairebé quatre anys que aguanta - em demanen opinió sobre si fer o no fer un bloc, i jo els dic que allò més important del bloc no és el que dius sinó el que no dius. Entendre que un bloc no és un diari íntim, personal, sinó la capçalera del teu propi mitjà de comunicació. I, és clar, no pots pretendre que allò que escrius no tindrà cap mena de trascendència ni tampoc implicar - excessivament - el lector en les teves dèries. I això explica, en part, els períodes de silencis.
Les motivacions per escriure un bloc són diverses, com són diversos els seus autors. Certament les persones amb un cert ressó públic tenen unes limitacions que exigeix prudència. Tanmateix sóc dels que penso que els blocs són un formidable mitjà per la llibertat d'expressió, per fer fluir el pensament i l'opinió.
A voltes val la pena compartir les dèries perquè potser sense saber-ho, les propies dèries fan reflexionar a més d'un... Prefereixo doncs llegir les teves dèries que patir el teu silenci... Ben retrobat doncs i que l'estat d'ànim et sigui propici per escriure!
Així que endavant,
Roure
Prefereixo doncs llegir les teves dèries que patir el teu silenci...
Ben retrobat doncs i que l'estat d'ànim et sigui propici per escriure!
Albert, el de Vic!