Publicat el diumenge, 21 de setembre de 2008, a la revista Presència, que es ven juntament amb el diari El Punt.
Es el idioma la expresión más íntima y característica de la espiritualidad de
un pueblo, y nosotros, ante el temor de que esas disposiciones puedan haber
herido la sensibilidad del pueblo catalán, creando para lo futuro un abismo de
rencores imposible de salvar, queremos, con un gesto fraternal, ofrecer a los
escritores de Cataluña la seguridad de nuestra admiración y de nuestro respeto
para el idioma hermano.
El simple hecho biológico de la existencia de una lengua, obra admirable de la
naturaleza y de la cultura humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la
simpatía de todos los espiritus cultivados.
Nosotros debemos, además, pensar que las glorias de Cataluña son glorias
españolas, y que los títulos históricos más altos que podemos presentar para
ser considerados como potencia mediterránea se los debemos, en gran parte, al
pueblo catalán, que hizo de la Barcelona medieval un emporio de riqueza capaz
de competir con las repúblicas italianas, que creó una cultura admirable, que
supo dar leyes de mar y cuya lengua inmortal resonó entre el fragor de las
batallas ante las ruinas sagradas del Partenón, y sirvió para que en ella
hablara por vez primera la filosofia nacional por boca de Raimundo Lulio, y
fuesen cantadas las efusiones misticas del amor humano en los versos
imperecederos de Ausias March.
El renacer de las literaturas regionales, que se produce como una de las
consecuencias de la ideologia romántica, hizo florecer en Cataluña una
literatura a la que pertenecen autores como Verdaguer y Maragall, que son
primeras figuras de la literatura española del siglo XIX.Y nosotros no podemos
tampoco olvidar que de Cataluña hemos recibido altísimas pruebas de comprensión
y cariño, hasta el punto de que un insigne patriota catalán, amante fervoroso
de la tradición española, el gran Milá y Fontanals, abrió con llave de oro el
obscuro arcano de las manifestaciones artísticas más genuinas y características
del pueblo castellano.
Creemos cumplir un deber de patriotismo diciéndole a Cataluña que las glorias
de su idioma viven perennes en la admiración de todos nosotros y que serán
eternas mientras exista en España el culto del amor desinteresado a la belleza.
Madrid, marzo de 1924.
.Pedro Sáinz, E. Gómez de
Baquero, A. Bonilla San Martín, Gregorio Marañón. Angel Ossorio y Gallardo,
Pedro Mata, Antonio Jaén, Tomás Borrás, Angel Herrera, Jaime Torrubiano Ripoll,
R. Menéndez Pidal, Alvaro de Albornoz, Concha Espina, Augusto Barcia, V. García
Martí, Conde de Vallellano, José Ortega y Gasset, Miguel Herrero, Luis de
Zulueta, Domingo Barnés, Francisco Vighi, Pedro de Répide, León de las Casas,
Joaquín Belda, José G. Alvarez Ude, Luis Giménez de Asúa,
Lletra de gratitud dels escriptors de Catalunya tramesa el 7
d´abril del mateix any.
.
CASTELLANS AMICS:
Havem llegit el Missatge en elogi i defensa de la llengua catalana
que haveu dirigit al President del Directori militar d´Espanya. L´elogi és
complert. La defensa és oportuna i suficient; dins els moments actuals, ens
basta. Els Generals del Directori, si són espanyols, dins l´ ampla accepció del
mot, d´haver sentit una emoció profunda, llegint i pesant la vostra paraula
assenyada, càlida i fecunda , sobretot quan els dieu han que és
l'idioma l´expressió més íntima i característica de l'espiritualitat d'un poble,
i que "vosaltres" davant la temor que aquestes disposicions - les
preses pel Govern per raons polítiques sobre l´ús de la llengua catalana puguin
haver ferit la sensibilitat del poble català, creant per a l'avenir un abisme
de rancúnies impossible de salvar, voleu, amb un gest fraternal, oferir als
escriptors de Catalunya la seguretat de la vostra admiració i del vostre
respecte a l'idioma germà". Aquesta
paraula vostra, precisa i entusiasta, ha d´haver colpit el cor i la
intel.ligència dels generals del Directori. Homo sum, haurà pensat també cadascú
d'ells, humani nihil a me alienum puto. I aquest
sentiment i aquesta idea els decantarà a la benevolença, i adhuc a la justicia
envers la llengua catalana; envers els que la parlen, l´escriuen, i l'estimen.
No desesperem que sia aixi.
L´elogi de la llengua castellana no cal fer-lo aci. Vosaltres, en el bon
Missatge, feu bella memòria de l´obra d´En Mila i Fontanals, dient d´ell "que
va obrir amb clau d'or l´obscur arcà de les manifestacions artístiques més
genuïnes i més característiques del poble castellà'´. En Mila i
Fontanals simbolitza la participació dels catalans en la cultura castellana. I
ha fet escola. Nosaltres, doncs, per fortuna de Castella, no havem de fer aci
l'elogi i la defensa de la llengua vostra. Tothom l´elogia. Ningú no l´ataca.
Altrament, passi el que passi, castellans amics, tantes gràcies. La gratitud ha
d' ésser virtut catalana. Ara que ens lleu, doncs, donem-ne exemple als nostres
compatricis.
Tanmateix, un prec, castellans amics. Vosaltres, intel.lectuals de Castella,
que il.lumineu l´esperit del vostre poble, digueu, si us plau, als governants
espanyols, ja que els teniu ben a la vora, que a la fórmula política que ens
apliquen ells : Sotmeteu-vos i us donarem ço que mereixeu oposem, els catalans, la fórmula : Siau
justos amb nosaltres i serem amics .
Sia el bon Missatge la clau d'or que obri la capsa on és guardada la
llibertat de la llengua catalana. Emperò la llibertat sencera, no amb capitis
diminutio. A l'Escola, a la Universitat, als Tribunals, a tot arreu
: la llibertat mateixa que teniu vosaltres per emprar la vostra llengua. Vindrà
un temps que així serà. Vindrà d´en mica en mica o tot d´un cop. Ara com ara,
tot est en mans del Directori.
SIA EL BON MISSATGE LA CLAU D'OR.
Que Déu hi faci més que nosaltres.
Castellans amics, adéu-siau.
Barcelona, 28 de març de 1924.
Angel Guimerà, Apeles Mestres, Santiago Rusiñol, Joaquim
Ruyra, Víctor Català, Josep Pin y Soler, Joan Llongueras, Joan Garriga Massó,
Pere Aldabert, Ignasi Iglesias, Joaquim Casas-Carbó, Alexandre Font, Josep M a
Roca, Ernest Moliné y Brasés, Rosend Serra, Narcís Oller, Pere Corominas, Lluis
Via, J. Cugat Figuerola, Feliu Elias (Apa),Francesch Matheu, Joan M.a Guasch,
P. Palau G. de Quijano, Alexandre Cortada, Ignasi de L.. Ribera-Rovira, Regina
Opisso de Llorens, Mossèn
