És dimarts, vigília de la Mercè. No plou, però la ciutat està humida; tot el dia que fa aquest xiu-xiu que no arriba ni a mullar-te. Barcelona està de festa, però no ho sembla. Ara mateix estic escribint aquest post, amb la porta de la terrassa oberta, i no m'arriba cap so que m'indiqui que la ciutat celebri res. No sento ni més ni menys sorolls que una nit qualsevol. D'aquí una estona, hauré de sortir obligat: la meva filla gran ha anat amb les seves amigues al Parc del Fòrum i em tocarà recollir-les amb el cotxe, cap a les dues de la nit. Potser llavors me n'adonaré que sí, que hi ha molta gent jove pels carrers. De moment, sóc sol i intento evocar el que han significat per a mi les Festes de la Mercè. Molt, han significat. Durant anys, van ser dies intensos: els primers anys de la transició, quan Barcelona recuperava els correfocs i els concerts a l'aire lliure. Recordo quan es feien els espectacles nocturns al Moll de la Fusta, acabats d'enderrocar els vells magatzems que ens impedien l'accès a l'aigua del port. Recordo masses humanes amunt i avall, respirant llibertat i bon rotllo. (N'hi ha més)
La Mercè era, quan estudiàvem, l'últim esglaó de les vacances. Tornàvem tots els amics dels nostres respectius llocs d'estiueig i ens retrobàvem a Barcelona. La Mercè era l'excusa per sortir, xerrar, explicar-nos els viatges, tornar a empapar-nos de la nostra ciutat. Més tard, quan ja hem tingut fills, la Mercè ha esdevingut un dia de trobada familiar després de les vacances. Per la Mercè, toca explicar els viatges de l'estiu i projectar-ne les fotos (anys enrera, diapositives; avui dia, fotos digitals en pantalla gran), i és el que farem, un any més, demà, a Cànoves, a la caseta dels meus pares -els avis. per dir-ho com ho fem usualment davant de tots els néts.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
És dimarts, vigília de la Mercè. No plou, però la ciutat està humida; tot el dia que fa aquest xiu-xiu que no arriba ni a mullar-te. Barcelona està de festa, però no ho sembla. Ara mateix estic escribint aquest post, amb la porta de la terrassa oberta, i no m'arriba cap so que m'indiqui que la ciutat celebri res. No sento ni més ni menys sorolls que una nit qualsevol. D'aquí una estona, hauré de sortir obligat: la meva filla gran ha anat amb les seves amigues al Parc del Fòrum i em tocarà recollir-les amb el cotxe, cap a les dues de la nit. Potser llavors me n'adonaré que sí, que hi ha molta gent jove pels carrers. De moment, sóc sol i intento evocar el que han significat per a mi les Festes de la Mercè. Molt, han significat. Durant anys, van ser dies intensos: els primers anys de la transició, quan Barcelona recuperava els correfocs i els concerts a l'aire lliure. Recordo quan es feien els espectacles nocturns al Moll de la Fusta, acabats d'enderrocar els vells magatzems que ens impedien l'accès a l'aigua del port. Recordo masses humanes amunt i avall, respirant llibertat i bon rotllo. 
