Holanda: les tranquil·les aigües de la societat, del món de la cultura i de la política, es veuen remogudes per l’assassinat, en un breu lapse de temps, del política populista Pim Fortuyn i del cineasta Theo van Gogh. Tot generant, a l'ensems, una veritable histèria col.lectiva i una fonda reflexió (...)
A partir d’aquests dos fets, i mitjançant una apassionant i lúcida barrija-barreja de biografia, crònica periodista, assaig, l’escriptor i periodista holandès, pujat i educat al Japó, Ian Buruma ens fa una extraordinària radiografia d’Holanda, de les societats de capitalisme hiperdesenvolupat, i d’un assumpte tan seriós i polèmic com és l’immigració, els musulmans, i l’islamisme radical i violent. I ho guaita a través de la figura provocadora del cineasta Van Gogh.
Alhora, i per sobre i per sota de maniqueismes de tota mena, l’escriptor analitza la realitat de les noves formacions polítiques populistes, encertadament vistes a través de la personalitat polièdrica i narcisista d’en Fortuyn, sens dubte caracteritzades esquemàticament d’extrema dreta, les quals expressen, també, la crisi de les democràcies occidentals (crisi de legitimitat, crisi de representació...) i del seu sistema de partits.
Com qui no vol la cosa, i amb una estructura volgudament fragmentària, cinematogràfica, d’anar endavant i enrere, aplegant opinions personals, declaracions, en Buruma ens serveix un còctel literari d’alt voltatge, densitat i interès.
Funciona, encara, el paradigma multicultural, és operatiu? Hi tenen cabuda, a les nostres societats, ciutadanes i ciutadans que no accepten principis i regles democràtiques? És compatible democràcia i Alcorà?
Un llibre lúcid, punyent, clar, polèmic. De lectura imprescindible. Signat per un periodista de renom.
. Asesinato en Amsterdam. La muerte de Theo van Gogh y los límites de la tolerancia (Murder in Amsterdam, New York, 2006). Ian Buruma. Traducció de Mercedes García Gamilla. 233 pàgines. Debate (Random House Mondadori). Barcelona. 2007.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
