Anit vaig assistir a la Nit Galàctica que el cantautor Sisa i un gran estol d'artistes convidats van oficiar a la plaça de Catalunya. Quina nit, tu! Si no arriba a ser perquè estava envoltat de gent --si no arriba a ser per la barreja de vergonya i orgull--, més d'una vegada i més de dues m'hauria posat a plorar. I no pas de pena, sinó de goig i emoció. És lo que té ser una mica sentimental... Fa uns minuts, he enviat al meu diari la crítica d'aquesta Nit Galàctica, que sortirà publicada demà. És inevitable: sempre que escrius articles et queden coses per dir. I més en aquest cas, perquè entre pitos i flautes l'espectacle d'ahir va durar tres hores. Apunto aquí telegràficament tres cosetes que m'han quedat al tinter i que no voldria oblidar. [ + ]Llibertat d'entrada
Ser el primer a tocar en un espectacle d'aquestes característiques és un veritable compromís, i encara deu ser més compromís fer-ho només amb veu i acordió. Cal tenir molt bona arquitectura musical. Per sort, Joan Garriga, de La Troba Kung Fú, ho va resoldre esplèndidament interpretant Visca la llibertat.
En el castell
El grup Melodrama va acompanyar una sèrie de convidats que cantaven temes d'en Sisa. El meu preferit va ser Roger Mas amb En el castell, aquell tema que diu: "Crideu a l'arquitecte Joan / que vingui amb un martell". El de Solsona va fer seva la peça, donant una nova mostra d`extraordinàries qualitats com a vocalista.
Recordant el gran Cachas
No podia faltar un record a Música Dispersa, el grup experimental on va militar Sisa en la seva joventut underground. Malauradament, fa un anys un dels seus components, el gran José Manuel Bravo, àlies El Cachas, va morir. Així doncs, a Sisa, Albert Batiste i Selene s'hi va sumar la filla del Cachas, Joana. Excel·lent Carrer.
Ser el primer a tocar en un espectacle d'aquestes característiques és un veritable compromís, i encara deu ser més compromís fer-ho només amb veu i acordió. Cal tenir molt bona arquitectura musical. Per sort, Joan Garriga, de La Troba Kung Fú, ho va resoldre esplèndidament interpretant Visca la llibertat.
En el castell
El grup Melodrama va acompanyar una sèrie de convidats que cantaven temes d'en Sisa. El meu preferit va ser Roger Mas amb En el castell, aquell tema que diu: "Crideu a l'arquitecte Joan / que vingui amb un martell". El de Solsona va fer seva la peça, donant una nova mostra d`extraordinàries qualitats com a vocalista.
Recordant el gran Cachas
No podia faltar un record a Música Dispersa, el grup experimental on va militar Sisa en la seva joventut underground. Malauradament, fa un anys un dels seus components, el gran José Manuel Bravo, àlies El Cachas, va morir. Així doncs, a Sisa, Albert Batiste i Selene s'hi va sumar la filla del Cachas, Joana. Excel·lent Carrer.
