Aquests dies s'han consumat un seguit de fets que venien anunciant-se i preparant-se de fa temps, i que demostren a les clares qui mana a Prats de Lluçanès.
Com ja havia succeït en l'anterior etapa de govern conservador, liderat per l'exalcalde Ramon Vall, Prats de Lluçanès és un poble en mans dels interessos i les iniciatives privades. O sigui, que l'ajuntament té un govern democràticament elegit però que les decisions vénen condicionades per la voluntat i la iniciativa particular.
El cas més clar de tot això l'hem tingut durant molts anys amb el paper jugat per l'empresa Puigneró i pel de l'escola privada confessional. Ara, el tenim també amb el tema del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal -el famós POUM- i les prioritats de l'equip de govern.
Com ja havia succeït en l'anterior etapa de govern conservador, liderat per l'exalcalde Ramon Vall, Prats de Lluçanès és un poble en mans dels interessos i les iniciatives privades. O sigui, que l'ajuntament té un govern democràticament elegit però que les decisions vénen condicionades per la voluntat i la iniciativa particular.
El cas més clar de tot això l'hem tingut durant molts anys amb el paper jugat per l'empresa Puigneró i pel de l'escola privada confessional. Ara, el tenim també amb el tema del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal -el famós POUM- i les prioritats de l'equip de govern.
Durant molts anys, la pràctica totalitat del període governat ininterrompudament per CiU, i Ramon Vall d'alcalde, Prats va viure un monocultiu intensiu en matèria laboral, amb una aposta pràcticament exclusiva per una empresa tèxtil que havia de ser present i futur, i amb el temps, passat lluminós. Tot es va acabar com el rosari de l'aurora, amb l'empresa fent fallida, els treballadors buscant-se la vida, els sindicats UGT i CCOO fent el paperot habitual i el poble a la deriva gràcies a tan intel·ligent aposta governamental. Això sí, fins i tot un cop tot acabat, CiU muntant esperpèntiques taules de reindustrialització, portant empreses de recol·locació que van ser un nyap de dimensions increïbles, i tot amb la benedicció de la classe política i dels sindicats abans esmentats. Poc abans, quan tot començava a naufragar, l'alcalde i el consistori pradenc encara van poder fer un acte de desgreuge a l'insigne empresari quan el van tancar per delicte ecològic, amb concentracions i altres genuflexions a qui havia estat el principal aval en política econòmica del grup de CiU al poder. Avui, Prats té com a herència exemplificant el mausoleu de Puigneró: les immenses i omnipresents naus de l'antiga fàbrica. Tot un exemple "urbanístic".
L'altre pol de referència local ha estat l'escola privada confessional, baluard de la fe i l'ordre, intocable referència política defensada a sang i foc per la classe política local, front la perillositat de l'ensenyament públic. Els interessos públics -obligació essencial de les institucions- sempre han quedat per sota d'una marcada "feblesa" per l'escola privada. I aquest ha estat un clar exponent de qui i quins interessos han prevalgut al poble de Prats durant tants anys -fins ara i tot, que han tornat al govern els d'abans-. El tema de l'escola bressol, l'intent de fer secundària privada, l'opció escolaritzadora dels càrrecs públics, etcètera han estat una mostra fefaent d'aquesta línia.
Avui, aquest fet, aquesta tendència, s'ha tornat a posar de manifest de forma clara i contundent amb la tria de prioritats de l'equip de govern municipal de CiU. Davant la possibilitat de disposar de terreny públic per construir una escola bressol municipal en la zona dels equipaments educatius públics, CiU atura l'acord amb la Generalitat i ressitua la proposta a l'espera d'una opció que sigui més favorable als interessos de l'escola confessional privada i passa per davant la remodelació del camp de futbol municipal per adaptar-lo a la seva millora amb gespa artificial. Una prioritat que és tota una declaració de principis i d'interessos. Però és que allò que passa a tenir el protagonisme és el model de finançament i qui marca el tempo en el terreny de la planificació i el desenvolupament local: el sector privat, per davant dels interessos col·lectius.
Des de finals de la legislatura passada, Prats de Lluçanès ha iniciat el procés d'elaboració del POUM -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal-. Resulta, però, que aquest està aturat des de la tardor del 2007 i l'equip redactor ha vist com l'ajuntament ha relegat aquesta iniciativa a la planificació segons les necessitats i els interessos del sector privat, que coincideixen, per filosofia com a mínim, amb els de l'equip de CiU. El primer tinent d'alcalde de l'ajuntament pradenc, Josep Cruells, ja ho va explicar en un ple: ells pactarien amb els empresaris per no fer un POUM que després els creés problemes. Tota una declaració de principis i d'interessos. Avui, una empresa ha construït un parc solar fotovoltàic en una zona del municipi i "agraïda" per la gentilesa municipal de no sotmetre la iniciativa al POUM, ha regalat al poble 200.000 euros. L'ajuntament ha decidit destinar-ne 150.000 al camp de gespa artificial, tal com havia pactat amb l'empresa, i la resta anirà per l'escola bressol.
Ara l'ajuntament ha decidit firmar un conveni amb el Consell Comarcal d'Osona per fer pisos de protecció en una zona del poble. Quan van entrar, van autoritzar que s'aterrés una antiga casa del poble i han acabat convertint el solar en pàrquing, donat que el moment no ajuda a construir. Una altra operació urbanística al centre del poble està esperant-se perquè el moment no és bo. Mentre, el POUM està aturat i, per tant, la gent no pot dir quin poble vol. Primer, els empresaris i els interessos privats han de definir el futur mapa local. I l'escola bressol municipal pot anar esperant a veure què passa amb la privada i amb l'Escola Bressol Lluçanès i els seus problemes d'infraestructures. L'ajuntament actual té molt clar per a qui treballa i quins són els seus interessos polítics i econòmics. Els del comú, no. Els del sector privat, sí. CiU n'és un bon gestor, com ja ho havia demostrat anys ha amb l'escorxador municipal o amb temes de creixement urbanístic.
L'altre pol de referència local ha estat l'escola privada confessional, baluard de la fe i l'ordre, intocable referència política defensada a sang i foc per la classe política local, front la perillositat de l'ensenyament públic. Els interessos públics -obligació essencial de les institucions- sempre han quedat per sota d'una marcada "feblesa" per l'escola privada. I aquest ha estat un clar exponent de qui i quins interessos han prevalgut al poble de Prats durant tants anys -fins ara i tot, que han tornat al govern els d'abans-. El tema de l'escola bressol, l'intent de fer secundària privada, l'opció escolaritzadora dels càrrecs públics, etcètera han estat una mostra fefaent d'aquesta línia.
Avui, aquest fet, aquesta tendència, s'ha tornat a posar de manifest de forma clara i contundent amb la tria de prioritats de l'equip de govern municipal de CiU. Davant la possibilitat de disposar de terreny públic per construir una escola bressol municipal en la zona dels equipaments educatius públics, CiU atura l'acord amb la Generalitat i ressitua la proposta a l'espera d'una opció que sigui més favorable als interessos de l'escola confessional privada i passa per davant la remodelació del camp de futbol municipal per adaptar-lo a la seva millora amb gespa artificial. Una prioritat que és tota una declaració de principis i d'interessos. Però és que allò que passa a tenir el protagonisme és el model de finançament i qui marca el tempo en el terreny de la planificació i el desenvolupament local: el sector privat, per davant dels interessos col·lectius.
Des de finals de la legislatura passada, Prats de Lluçanès ha iniciat el procés d'elaboració del POUM -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal-. Resulta, però, que aquest està aturat des de la tardor del 2007 i l'equip redactor ha vist com l'ajuntament ha relegat aquesta iniciativa a la planificació segons les necessitats i els interessos del sector privat, que coincideixen, per filosofia com a mínim, amb els de l'equip de CiU. El primer tinent d'alcalde de l'ajuntament pradenc, Josep Cruells, ja ho va explicar en un ple: ells pactarien amb els empresaris per no fer un POUM que després els creés problemes. Tota una declaració de principis i d'interessos. Avui, una empresa ha construït un parc solar fotovoltàic en una zona del municipi i "agraïda" per la gentilesa municipal de no sotmetre la iniciativa al POUM, ha regalat al poble 200.000 euros. L'ajuntament ha decidit destinar-ne 150.000 al camp de gespa artificial, tal com havia pactat amb l'empresa, i la resta anirà per l'escola bressol.
Ara l'ajuntament ha decidit firmar un conveni amb el Consell Comarcal d'Osona per fer pisos de protecció en una zona del poble. Quan van entrar, van autoritzar que s'aterrés una antiga casa del poble i han acabat convertint el solar en pàrquing, donat que el moment no ajuda a construir. Una altra operació urbanística al centre del poble està esperant-se perquè el moment no és bo. Mentre, el POUM està aturat i, per tant, la gent no pot dir quin poble vol. Primer, els empresaris i els interessos privats han de definir el futur mapa local. I l'escola bressol municipal pot anar esperant a veure què passa amb la privada i amb l'Escola Bressol Lluçanès i els seus problemes d'infraestructures. L'ajuntament actual té molt clar per a qui treballa i quins són els seus interessos polítics i econòmics. Els del comú, no. Els del sector privat, sí. CiU n'és un bon gestor, com ja ho havia demostrat anys ha amb l'escorxador municipal o amb temes de creixement urbanístic.
Crec que és un autèntic monument a la negació, un estil que només té cabuda en fòrums creats per activar els més baixos instints i guanyar audiència. Ni és l'estil de Vilaweb ni és el meu estil. Aquí quedi per vergonya de tots plegats.
Altres com aquest, òbviament, els esborraré.
Com a regidor i tinent d'alcalde vares tenir una oportunitat inmillorable de treballar i canviar les coses que tant detestes, de fer tot alló que desitjaríes que ara fés Ciu.
Parles del Poum; amb quatre anys al govern i una subvenció que vas deixar perdre no podíes haver fet el poum segons els suposats interessos del poble?
Provablement ciu es va equivocar en contractar empreses de recolocació privades per paliar els efectes de Puigneró, per altra banda encara esperem que tu i els teus fàcin quelcom per recolocar o incentivar la feina al poble, en quatre anys ni un gest (encara que fós equivoc), el vostre recolzament es va acabar junt amb la campanya electoral.
No sé ben bé si es per anticlericalisme, o senzillament per enveja, et molesti tant que els de ciu fàcin l'escola bressol; em dona la sensació que en això t'està sortint el tret per la culata, a tu i a una part de la gent que belluga aquest tema. Ciu farà l'escola bressol! i m'ho crec, perqué des que vaig llegir el seu programa electoral i des que que governen han complert tot el que han dit; cosa que no podem aplicar ni a tu ni als del teu grup.
Del teu pas a l'ajuntament en queda un monument a sant sebastià; cada vegada que hi passo em fa sentir una certa vergonya de que per una vegada que algú recorda els caiguts durant la guerra civil, ho fàci amb tant mal gust que sembli un escarni.
No et negaré, com no he negat mai, fins i tot en la carta de comiat que vaig fer arribar a entitats, grups i partits en acabar el meu pas pel govern municipal, així ho manifestava i reconeixia, que hi ha coses que es poden fer millor i altres que es poden activar i que ERC al govern de Prats no va ser capaç de fer. Ara bé, jo del que vaig fer me'n responsabilitzo i del que no, no.
Anant al tema, el POUM no el qüestiono pel que es fa, sinó que em demano o afirmo les causes de per què no es fa. Sobre l'escola bressol municipal, com ja he escrit aquí i a la premsa escrita, no és important qui la fa, sinó que es faci, i en aquest cas el fet que encara no estigui feta és per culpa de la tendència política local de defensar l'escola privada, i això ha estat així per activa des de l'any que va entrar a l'ajuntament el senyor Vall. El motiu que CiU hagi fet la maniobra que ha fet amb aquest tema només és per aquest interès i l'equidistància en el lloc on ubicar-la és pel mateix motiu.
Sobre la feina, podríem parlar llargament d'aquest tema, però la situació de creixement industrial ni es dóna ara, ni es donava fa cinc anys ni es donava quan encara hi havia el Vall al govern, i el paquet que va quedar a Prats va ser realment important. Es podien haver fet altres coses, segurament, però les actuacions de CiU no han servit de res. Com no serveixen les polítiques d'aparador com passa en altres pobles de la comarca.
I sobre el monument, d'acord, és del tot millorable, però fins aleshores ningú havia mogut ni un sol dit, i en aquest sentit, només cal llegir les coses que van dir els de CiU i les que van publicar en el seus butlletins per saber de quin peu calcen. O em diràs que et semblen més bé les immortalitzacions d'alcaldes a base de plaques que ells amb solemnitat inauguren?
Prats és un poble venut als interessos privats perquè són els interessos dels que governen, i aquests no són els de tots. És important no confondre l'activitat amb l'objectiu, ara i sempre. Hom es pot omplir la boca de poble, com sempre han fet els demagogs i els xarlatans de fira o de cafè, però no pretendre que tots combreguem amb rodes de molí.
I a mi no em cauen els anells per ser crític amb el període d'ERC al govern, com tampoc per rebutjar la difamació, la mentida i el descrèdit teledirigit que contra aquest període, hàbilment, desenvolupen alguns.
I per si tens dubtes de la meva capacitat d'autocrítica o de voluntat de parlar-ne, et recomano el meu apunt en aquest blog que vaig fer un cop deixat l'ajuntament Comencem-ne a parlar.