La militància d'ERC a BCN estem de sort: tenim quatre persones candidates a la presidència de la federació regional de Barcelona, totes elles amb un gran potencial.
D'entre totes les candidatures i programes, però, em quedo amb el projecte que encapçala l'actual president i secretari per a la Immigració, Oriol Amorós.
(Hi ha més info sobre els motius que m'impulsen a votar a favor d'Amorós i l'anàlisi de la resta de candidatures)
Oriol Amorós: el candidat
Vaig votar l'Oriol Amorós ara fa quatre anys i, amb perspectiva, ara per ara penso que Amorós ha estat un bon president els darrers quatre anys. Voldria destacar alguns àmbits de la Federació que han estat particularment actius, com ara formació, comunicació, participació, mobilitzacions... També m'ha agradat l'impuls que han rebut les TIC, especialment com a eina d'acció política.
Com a governant, Amorós està duent una tasca molt remarcable. Com saben les persones que llegeixen aquest bloc, m'interessen els temes relacionats amb la Mediterrània, l'Orient i l'Islam, i per tant segueixo amb interès les polítiques que s'apliquen des de la secretaria per a la Immigració que lidera Amorós. Val a dir que des de la secretaria per a la Immigració, Amorós ha desplegat una tasca ingent, que segueixo des del butlletí electrònic de la secretaria (en sóc subscriptor), una autèntica eina de comunicació al servei de la ciutadania. També recomano la lectura del número 1 de la col·lecció "Ciutadania i Immigració", sobre Recerca i immigració, accessible en línia i publicat sota llicència Creative Commons, cosa que permet que el coneixement generat per les administracions sigui d'ús i difusió pública; això constitueix una lloable mostra d'audàcia per part de la secretaria, ja que molt pocs departaments de la Generalitat han optat encara per l'ús d'aquesta llicència.
Com a persona considero que Oriol Amorós és un gran candidat perquè és carismàtic, un gran comunicador i un líder capaç de generar consensos en les situacions més delicades. En definitiva, Amorós ha demostrat que és un home compromès amb la militància i la ciutat, i per això vull tornar a fer-li costat.
Oriol Amorós: el programa
Us recomano una visita al web Barcelona Oberta per tal que copseu la magnitud del projecte que Amorós capitaneja. Per cert, una pàgina web usable, de fàcil navegació i estètica cuidada. Un projecte molt ambiciós, amb propostes per a tots els àmbits organitzatius i fins i tot per a tots els barris.
Un model on la participació de la militància és una qüestió prioritària: una bona mostra d'això la tenim en el fet que la federació regional de BCN serà l'única federació dels Països Catalans on la militància podrà votar en urnes situades als casals, tal com es va fer per decidir la presidència i la secretaria general nacionals d'Esquerra. Posats a triar entre una persona com Amorós, que estimula la participació de la militància fins al punt d'organitzar unes primàries per decidir la presidència de la federació, i una altra que, potser, en el futur, serà partidària de la supressió de l'assemblearisme i, per tant, de l'elecció dels càrrecs mitjançant delegats i delegades, em quedo amb Amorós.
Xavier Florensa: el candidat de Puigcercós
La candidatura de l'aparell d'ERC presenta a Barcelona el que havia estat en el passat regidor de Joventut a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Florensa, una persona molt treballadora, de tracte afable i també bon comunicador. El seu projecte, però, no té l'ambició ni l'extensió del projecte d'Oriol Amorós. Sembla més aviat genèric, i fins i tot m'atreviria a dir que una mica improvisat, com si hagués estat elaborat una mica cuita corrents. La pàgina web també és senzilla, de recorregut àgil i... ràpid, li falta contingut. Posats a triar entre dos productes, com a persona consumidora, em quedaria amb el que m'ofereix més avantatges.
Rut Carandell: la veu del sector crític
Amb la Rut mantinc una relació cordial, perquè és una persona propera i molt assequible, i també amb gran capacitat de treball. Va ser una bona secretària de la Funció Pública i una bona directora de l'Escola per a l'Administració Pública de Catalunya. A diferència de les candidatures anteriors, però, que presenten un programa, Carandell va una mica a la contra, es dedica a criticar les altres candidatures (fins i tot en alguna ocasió entrant en temes personals) sense oferir massa concrecions (no he aconseguit localitzar el seu web). Sembla una candidatura fluixeta, poc consistent, si més no de moment.
Ja en el seu moment la fusió Rcat-EI em va deixar perplex (l'adjectiu de moda), ja que el projecte de l'Uriel Bertran m'agradava força perquè contenia elements teòrics molt positius i d'una gran modernitat (socialisme, ecologisme, radicalització del conflicte), mentre que la gent de Retrogrupament.cat semblaven ancorats a l'Esquerra de 1984 (Hortalà, pacte amb CiU, logo obsolet, suport dels convers a cara descoberta...). Després de la fusió, mi gosso en un posso, les meves simpaties cap a EI s'han esvaït completament.
D'altra banda, per contrarestar la candidatura d'Amorós, pel que sembla es va intentar arribar a una candidatura Rcat-EI-puigcercosistes (model que tan bé funciona, em diuen, al casal de l'Eixample, malgrat algunes picabaralles en públic que mai no van a més) que no va reeixir per diferències personals. Al Camp de Tarragona, recentment sí que va triomfar aquesta aliança, que jo personalment pensava que es reproduiria arreu del territori, ja que tant RCat com EI són corrents que han emanat de sectors pròxims a l'aparell del partit. A BCN, de moment, no s'han posat d'acord.
Jordi Eduardo: més perplexitat
Pel Jordi Eduardo sento una gran simpatia: està fent bona feina al districte d'Horta-Guinardó i a Govern, té grans capacitats i també és una persona de tracte agradable. La seva candidatura, però, va ser una sorpresa per mi, perquè el feia políticament proper al projecte d'Oriol Amorós. Ens explica que ha decidit presentar-se, si ho he entès bé, com a protesta perquè no s'ha pogut consensuar una candidatura única amb el bo i millor de cada projecte. La seva actitud és molt lloable, però paradoxalment amb la seva actitud l'únic que aconsegueix és dividir més encara les possibilitats de votar una candidatura única.
A mi també m'hagués agradat una sola candidatura amb els millors perfils, però malauradament això no és possible en aquest moment d'efervescència interna. En qualsevol cas, us confesso que abans me n'aniria a fer la ‘ruta del bacallà' amb Pedro Solbes que muntar una candidatura alternativa per protestar contra els companys i companyes de les altres candidatures perquè no s'estimen prou.
El 10-O, tothom a votar!!!
Sigui com sigui, em sento orgullós d'un partit que a BCN té un debat intern tan intens. Les quatre candidatures estan encapçalades per persones amb perfils potents, hi haurà discussió política de fons i tota la militància podrà participar en una votació per escollir la que cadascú/una consideri la millor opció. Per a eleccions "a la búlgara" ja hi són el PSC i CiU, i una militància passiva que només pot delegar el vot.
Des d'aquí faig una crida a la participació activa tant a la votació del dia 10 d'octubre com al congrés de l'endemà. Jo hi aniré. I votaré per la Barcelona Oberta d'Oriol Amorós.
