En un context de crisi econòmica internacional, amb alguna acció que (per la petitesa del nostre país) considero espectacular (205 Dues notícies, la segona; i 207 Assetjament proendeutament) he repescat una lectura: Un altre món, d'Arcadi Oliveres (Angle Editorial, 2006).
De la part 3, Altres formes d'economia:
"Existeixen tres mites del capitalisme: el del mercat lliure, el de la borsa com a reflex de la situació econòmica i el mite del creixement continuat de l'economia".
Els llibres d'economia expliquen molt bé el funcionament del mercat, la teoria, però la pràctica és una altra. La borsa, enlloc de mostrar la riquesa i la producció d'un país, reflecteix l'especulació. Per fer front al demencial malbaratament de recursos, a la incontrolada despesa energètica: ha arribat el moment de començar a decrèixer.
(...)
En un altre vessant:
"L'única resposta que avui dia veig per reduir l'atur és que es camini cap a un repartiment del treball i la reducció de la jornada laboral". (117 UE = ECSS).
Un títol de rabent actualitat: "La privatització de beneficis i la sociaització de les pèrdues: quin escàndol!" Quan una empresa va bé els guanys són per als directius i per als accionistes, quan va malament demana ajut a les autoritats, él principal element de pressió -els ostatges- són els treballadors i treballadores que l'empresa amenaça a fotre al carrer.
Són un parell de pinzellades d'un llibre breu i molt interessant, que analitza la situació però també aporta alternatives (p.e. esmenta modalitats per assolir un millor repartiment del treball: jubilació anticipada, allargament de les vacances i ampliació dels caps de setmana -duts a terme sense precarietat).
Les altres parts del llibre són:
1. La informació és poder però... qui té el poder?
2. De la tecnocràcia a la democràcia radical
4. Del control social a al desobediència civil
5. Sobre l'educació i els valors.
El llibre comença amb aquesta frase:
Construir un altre món és possible i necessari.
Hi esteu d'acord?
Jo també en sóc, de gent, i hi ha coses que veig clares, d'altres mig-mig i d'altres gens.
Però així és la vida...