L’editorial mallorquina Prensa Universitaria, que ja havia fet els diccionaris il·lustrats català-xinès, català-búlgar, català-romanès, català-anglès, català-alemany i català-rus, acaba de treure al mercat un diccionari bilingüe català-àrab que té com a principal novetat que incorpora les dues variants de l’àrab que poden parlar els marroquins: l’àrab dialectal i l’àrab estàndard. Sens dubte, un material que ens permetrà, gràcies a la transliteració que se’ns facilita, aproximar-nos a la llengua real que parlen molts dels nostres alumnes.
Ja explicàvem en un altre apunt que la situació sociolingüística del Marroc és molt més complexa del que aparentment sembla. D’una banda, ja hem destacat l’existència d’una llengua, l’amazic, que fa segles i segles que es parla al Marroc i que ha resistit a la força política, cultural i religiosa de l’àrab. Però d’altra banda, no podem parlar d’un sol àrab, sinó que, com a mínim de dos. En primer lloc, hi ha un àrab col·loquial (d’altra banda força fragmentat –a voltes no hi ha ni intercomprensió–, fins i tot en el propi Marroc, i no cal dir en el conjunt dels països anomenats àrabs, on trobaríem un grup oriental o del Masriq -Egipte, península Aràbiga, l’Orient Pròxim- i un grup occidental o del Magrib) i, en segon lloc, un àrab estàndard (basat en l’àrab alcorànic, clàssic), el fushà, comú a tots els estats àrabs. En aquest sentit, la introducció d’aquest diccionari ens aporta molta informació i ajudar a l’usuari del diccionari a entendre el paper dels dos àrabs que hi apareixen.
Per entendre la situació de disglòssia –en el sentit més original de Ferguson– en què es troba l’àrab i basant-nos en llibre de Bàrbara Herrero Muñoz-Cobo El árabe marroquí: aproximación sociolingüística (Almeria: Universidad de Almería, 1996), us oferim un quadre que intenta explicar en quines ocasions s’utilitza l’àrab estàndard i en quines, l’àrab dialectal, l’autèntica llengua familiar dels marroquins no amazics.
FUSHÀ
ÀRAB COL·LOQUIAL
QUAN ES FA SERVIR?
LLOC
Institucions públiques
Mesquita
Congressos
Casa
Carrer
TEMA
Tradició
Conversa quotidiana
CONTEXT
Formal
Culte
Informal
Quotidià
INTERLOCUTOR
Arabòfon d’un altre estat
Desconegut en un context formal
Membre del propi grup
QUI EL FA SERVIR?
Àrab escolaritzat
Àrab escolaritzato no
COM S’HA APRÈS?
Adquirida
(a l’escola alcorànica, a l’escola en general)
Familiar
(amb els familiars, amb els amics, al carrer...)
COM ÉS?
És considerat més pur
Homogeni
És considerat ”bell”
Poc permeable
Estandarditzat
Altament codificat
Rígid
Caràcter mixt
Fragmentat
És concís
Permeable a altres llengües
No estandarditzat
No codificat
Flexible
EN QUIN REGISTRE?
Escrit i preparat
Oral
EN QUINS LLOCS?
En els països àrabs i en comunitat musulmanes
Comunitat lingüística regional
PER A QUINES FUNCIONS?
Mitjans de comunicació
Litúrgia
Gènere epistolar
Escola
Interacció quotidiana
Per això és tan interessant l’aparició d’aquest diccionari, perquè ens permet atansar-los a la llengua real de moltes de les persones d’origen magrebí que viuen entre nosaltres i ens forneix d’una eina molt valuosa per a una primera comunicació.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
