Al 1933 en una de les múltiples baralles en que Charlie Patton es veia involucrat als tuguris on tocava, cantava i bevia molt d'alcohol, un dels seus contrincants, amb un ganivet, li va provocar una profunda ferida al coll , que va arribar fins a la gola i que li va fer canviar la veu. Per això en el gruix dels seus enregistraments realitzats al 1934 (any també de la seva mort) hi ha una davallada de la qualitat de la veu respecte als seus primers enregistraments de 1929, però es manté invariable la seva capacitat de transmetre ritme i sentiment dels habitants més desposseïts de tot del Delta del Mississipi.
Perquè en Charlie Patton havia treballat als camps del Delta des de que era un infant i en sabia abastament del que era fer feina, pràcticament com un esclau a canvi de pràcticament res. Per això des de 1910 s'havia dedicat a tocar i cantar blues, un blues absolutament representatiu de la vida, la mort, les tristeses i les alegries de les terres del Delta del Mississipi.
Podem escoltar "Moon goin down", un dels seus temes d'abans de "l'accident" de 1933
La influència de la música de Charlie Patton va ser molt rellevant en molts de músics de blues i rock posteriors i la seva vida descontrolada i aventurera, que va incloure 8 matrimonis en els seus 43 anys de vida, ha restat motiu d'històries i llegendes des de la seva mort fins, gaire bé, l'actualitat.
El propi Bob Dylan, al 2001, li va dedicar el tema "High Water" que podem escoltar a continuació:
Victoria |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 20:07h
Per la vida es dóna la vida. La veu és una eina d'identitat primordial, la cantada, la recitada, el crit. Pot enderrocar murades, pot encativar amants, pot encoratjar desposseïts... pot cantar a la lluna.
fferrer |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 13:44h
que possiblement aquest ha estat el seu gran valor, i l'autenticitat d'un crit que ha permés mantenir la pervivència d'aquesta música desprès de més de 100 anys.
Cada cançó podia ser l'última.
que possiblement aquest ha estat el seu gran valor, i l'autenticitat d'un crit que ha permés mantenir la pervivència d'aquesta música desprès de més de 100 anys.