És una impressió, per suposat.
Però tinc el convenciment que aquesta farsa de la unitat catalana pel tema del finançament es desemmascarerà definitivament en qüestió de dies. I dic que es desemmascarerà perquè de fet, sempre ha estat una fal.làcia.
Uniat al voltant de què?
Unitat per garantir què?
Unitat per defensar què?
El PSC ja sap hores d'ara les xifres.
El PSC ja sap hores d'ara que aprovarà els pressupostos de Zapatero pel 2009 sense protestar.
El PSC ja ha arribat hores d'ara a un acord amb el PSOE.
Ara només els cal arrossegar cap a aquest acord als fidels companys del tripartit i a aquesta CiU tan radicalitzada ultimament...
Ep!
És una sensació. És una impressió!
Però voleu dir que m'equivoco?
D'alguna cosa han de servir les reunions fantasma que es fan i després es desmenteixen!
I em sap greu per Quico Homs i l'equip negociador que tot i sabent-ho tot, es passaran el cap de setmana intentant arribar a un acord!
Deixem-ho.
No hi ha res a fer!
Deixem que tots els mitjans de comunicació - o quasi tots- carreguin contra els convergents una vegada més, aquesta vegada per dir que no.
Deixem que es parli de radicalització, de pèrdua de la centralitat política, d'irresponsabilitat, de que amb Pujol això mai hagués passat...
Deixem que ens plantin la llufa, una altra vegada, d'haver estat els convergents els que hemtrencat de nou la "gran" unitat dels partits catalans. La primera vegada els va sortir bé. Per què no els hauria de sortir bé aquesta vegada?
Deixem-ho.
Deixem que ens diguin de tot altra vegada!
És el seu estil i és la seva manera de fer política!
Deixem-ho.
CiU ha de dir que no i ha de començar a liderar la reacció d'aquest país en contra de tanta i constant presa de pel.
Que s'apunti qui vulgui a la reacció.
No es tracta ara ja del català emprenyat.
Es tracta ja del català insultat. Del català humiliat.
I jo ja en tinc prou de tanta humiliació!
A vegades sembla que no recordem que el sistema de finançament que preveu l'Estatut ja és producte d'un pacte de rebaixes i d'una negociació d'última hora.
A vegades sembla que no recordem que el sistema de finançament que preveu l'Estatut ja és sensiblement inferior al que va segellar el Parlament de Catalunya aquell 30 de setembre, el qual per cert, ja era sensiblement inferior al que CiU va proposar incloure a l'Estatut -el concert econòmic-, i que el tripartit va voler rebaixar per allò que era inconstitucional -que carai s'empatolla ara ERC en fer un referèndum pel concert econòmic?-
A vegades sembla que oblidem que el sistema de finançament que preveu l' l'Estatut no resol en cap cas el dèficit fiscal que pateix Catalunya-només el rebaixa-.
Com podem acceptar un sistema de finançament inferior a aquest?
A cas oblidem que no es tracta de fer un pacte de legislatura sinó d'un pacte que pot quedar segellat durant molts més anys?
Per què des del PSC es crea confusió al voltant d'això?
Que no sap el PSC que acceptar un mal finançament és condemnar Catalunya a seguir arrossegant un dèficit fiscal absolutament insuportable -o és això el que persegueixen?-
No.
CiU ha de dir que no i que plogui el que hagi de ploure...
La meva gran pregunta és, què farà ERC?
Però jo d'ERC, ja ho sabeu,més enllà de declaracions grandieloqüents, no n'espero políticament res de bo... I mira, que tindran una oportunitat d'or per acabar amb aquest mal somni que es diu tripartit, amb aquesta marca plena de fracassos i frustracions...