Catalunya: estat de la nació és un llibre que, a través de 28 autors, analitza la situació del país i planteja propostes per fer-lo avançar cap a la plena sobirania.La flama - Obrint Pas
Aquest estiu em vaig llegir aquest llibre, de lectura fàcil i digestió lenta, en el qual diverses personalitats aporten la seva visió personal de la situació del país i reflexionen sobre els problemes que té Catalunya i teoritzen sobre la seva possible sol·lució. El punt comú de tots ells és la necessitat d'aconseguir la independència a través d'un referendum. En més o menys grau, els autors creuen indispensable poder decidir plenament sobre tot allò que afecti a les catalanes i els catalans, sense interferències externes.
Els autors parlen de temes com l'història de Catalunya, la llengua i els drets linguístics, l'economia, les infraestructures i la seva gestió, els casos similars com el d'Escòcia, l'inmigració, l'associacionisme i els moviments socials, l'esport català, les relacions de Catalunya amb Espanya, amb Europa i amb el món, etc... I parlant de cada un d'aquests temes i d'altres, els autors donen els seus arguments pels quals creuen que em tots aquests àmbits a Catalunya li aniria molt millor sense formar part políticament d'Espanya.
Els autors son, entre d'altres, Oriol Junqueras, Joan Camp, Jordi Porta, Héctor López Bofill, Xavier Solano, Elisenda Paluzie, Ramon Tremosa, Èric Bertran i Alfons López Tena. Cadascú escriu sobre els seus àmbits i fa les seves pròpies teoríes.
Isabel Clara Simó, per exemple, explica en poques pàgines com va viure l'etapa de la transició. Analitza, crec que magistralment, els moments claus d'aquells mesos, i posa a una balança lo positiu i negatiu d'un pacte que s'ha volgut vendre desde Madrid com a modèlic. També és molt interessant el text de Josep Maria Borrull en què fa un repàs històric dels atacs a la llengua catalana, des de l'època de Felip V, fins al cas de la jutgessa Ana Ingelmo, què no va deixar expressar-se en català a alguns dels testimonis del cas de l'assassinat de Josep Maria Isanta a Berga.
El professor de la UAB, Carles Castellanos, en el seu text, analitza breuement la aparició, transformació i expansió del moviment independentista arreu dels països catalans. Patricia Gabancho parla de la inmigració, de la marginalitat de molts col·lectius d'inmigrants i del paper que poden jugar els catalans per a integrar-los a la vida al país. Un altre text interessant i, en certa manera, divertit és el de Carles Lladó i Badia, doctor arquitecte, que exposa d'una forma molt planera i directa els que creu que son els avantatges de la independència i la repercusió hipotètica que tindria sobre la vida dels catalans i catalanes del carrer I constantment fa preguntes, de vegades un pèl tendencioses, amb la intenció que el lector se les respongui a si mateix.
Em va omplir de curiositat veure el nom de l'actor Sean Connery entre els altres autors del llibre. Jo esperava poques línies de l'actor escocès, la veritat. Però no m'esperava que hi aparagués dient el següent: Scotland and Catalonia Independence! La meva salutació cordial i deistjo que tingueu molt d'èxit. I ja està! Sabeu el gag que tan es repeteix als dibuixos manga d'un personatge (per exemple el Dr. Slump) caient al terra davant de sorpreses amb un cert punt negatiu? Doncs jo em vaig veure caient, peus amunt i amb una gota de suor lliscant front avall.
Però anecdota a part, trobo que el llibre és una sensacional recopilació d'assajos que en certa manera venen a ser com allò de "fer dissabte". Endreça, treu la pols, neteja, estén i aireja molts aspectes del catalanisme amb l'intenció de posar ordre per poder continuar endavant amb les coses més clares i la ment més fresca i neta. I com que el llibre no segueix cap ordre, els autors i els temes es poden anar intercalant a gust del lector.
A reveure. Ha de!
Els autors parlen de temes com l'història de Catalunya, la llengua i els drets linguístics, l'economia, les infraestructures i la seva gestió, els casos similars com el d'Escòcia, l'inmigració, l'associacionisme i els moviments socials, l'esport català, les relacions de Catalunya amb Espanya, amb Europa i amb el món, etc... I parlant de cada un d'aquests temes i d'altres, els autors donen els seus arguments pels quals creuen que em tots aquests àmbits a Catalunya li aniria molt millor sense formar part políticament d'Espanya.
Els autors son, entre d'altres, Oriol Junqueras, Joan Camp, Jordi Porta, Héctor López Bofill, Xavier Solano, Elisenda Paluzie, Ramon Tremosa, Èric Bertran i Alfons López Tena. Cadascú escriu sobre els seus àmbits i fa les seves pròpies teoríes.
Isabel Clara Simó, per exemple, explica en poques pàgines com va viure l'etapa de la transició. Analitza, crec que magistralment, els moments claus d'aquells mesos, i posa a una balança lo positiu i negatiu d'un pacte que s'ha volgut vendre desde Madrid com a modèlic. També és molt interessant el text de Josep Maria Borrull en què fa un repàs històric dels atacs a la llengua catalana, des de l'època de Felip V, fins al cas de la jutgessa Ana Ingelmo, què no va deixar expressar-se en català a alguns dels testimonis del cas de l'assassinat de Josep Maria Isanta a Berga.
El professor de la UAB, Carles Castellanos, en el seu text, analitza breuement la aparició, transformació i expansió del moviment independentista arreu dels països catalans. Patricia Gabancho parla de la inmigració, de la marginalitat de molts col·lectius d'inmigrants i del paper que poden jugar els catalans per a integrar-los a la vida al país. Un altre text interessant i, en certa manera, divertit és el de Carles Lladó i Badia, doctor arquitecte, que exposa d'una forma molt planera i directa els que creu que son els avantatges de la independència i la repercusió hipotètica que tindria sobre la vida dels catalans i catalanes del carrer I constantment fa preguntes, de vegades un pèl tendencioses, amb la intenció que el lector se les respongui a si mateix.
Em va omplir de curiositat veure el nom de l'actor Sean Connery entre els altres autors del llibre. Jo esperava poques línies de l'actor escocès, la veritat. Però no m'esperava que hi aparagués dient el següent: Scotland and Catalonia Independence! La meva salutació cordial i deistjo que tingueu molt d'èxit. I ja està! Sabeu el gag que tan es repeteix als dibuixos manga d'un personatge (per exemple el Dr. Slump) caient al terra davant de sorpreses amb un cert punt negatiu? Doncs jo em vaig veure caient, peus amunt i amb una gota de suor lliscant front avall.
Però anecdota a part, trobo que el llibre és una sensacional recopilació d'assajos que en certa manera venen a ser com allò de "fer dissabte". Endreça, treu la pols, neteja, estén i aireja molts aspectes del catalanisme amb l'intenció de posar ordre per poder continuar endavant amb les coses més clares i la ment més fresca i neta. I com que el llibre no segueix cap ordre, els autors i els temes es poden anar intercalant a gust del lector.
A reveure. Ha de!
