El dimecres 24 de setembre, vaig anar a fer un tom per el Vallès Oriental. Fa uns mesos, vaig completar el recorregut del GR 97, entre Sant Celoni i La Beguda Alta. D'aquest GR em mancava per fer la seva variant GR97-1, un recorregut d'una quinzena de quilòmetres que l'enllaça entre Granollers i Canovelles amb el GR92 que passa per la serra de la costa.
Per fer el GR97-1 vaig dissenyar una recorregut circular que començava i finia a Canovelles. Municipi ben comunicat en ferrocarril. Per tant vaig agafar un modern tren a Passeig de Gràcia que en poc mes de dos quarts em va deixar al municipi del Vallès Oriental. Allà vaig fer un café amb llet i una magdalena i em vaig posar en marxa.
Tot recte cap amunt, fins a una rotonda, abans de Canyes. Allà a l'esquerra per una pista que de seguida creua la riera de Cànoves, per després agafar la primera pista que surt a la dreta (nord), deixant a l'est Ca n'Alzina. Aquesta via enllaça i creua el GR97 que agafem a l'esquerra (oest). El Camí passa per Can Carbonell i Can Marí. Cauen gotes seguides però sense intensitat. Ni tants sols trec l'equip de pluja. A llevant es veu un cel assolellat i el vent, dèbil, es de llevant. Per tant optimisme.
Per fer el GR97-1 vaig dissenyar una recorregut circular que començava i finia a Canovelles. Municipi ben comunicat en ferrocarril. Per tant vaig agafar un modern tren a Passeig de Gràcia que en poc mes de dos quarts em va deixar al municipi del Vallès Oriental. Allà vaig fer un café amb llet i una magdalena i em vaig posar en marxa.
Tot recte cap amunt, fins a una rotonda, abans de Canyes. Allà a l'esquerra per una pista que de seguida creua la riera de Cànoves, per després agafar la primera pista que surt a la dreta (nord), deixant a l'est Ca n'Alzina. Aquesta via enllaça i creua el GR97 que agafem a l'esquerra (oest). El Camí passa per Can Carbonell i Can Marí. Cauen gotes seguides però sense intensitat. Ni tants sols trec l'equip de pluja. A llevant es veu un cel assolellat i el vent, dèbil, es de llevant. Per tant optimisme.
Arribo al començament del GR97-1, que baixa cap al sud, cap a Marata.
El Camí no passa ben bé, però em desvio per visitar la seva esglesia i
contemplar la contrada des de la petita plaça/balconada de davant.
Deixo Marata i continuo entre boscos, cultius i valls i colines, fins arribar a la via del tren que passo per sobre per un pont. Creuo la carretera i m'enfilo per un camí, al començament, poc traçat. Camps i valls entre Granollers i Cardedeu, fins a baixar i creuar l'autopista per un pont. Em trobo obres, però es pot passar i creuar el riu Mogent , adornat amb moltes i espectaculars flors grogues. Entro a Santa Anna.
Travessant la petita població arribo a l'ermita de Santa Maria de Malanyanes i d'aquí per el torrent de Teixoneres, es va guanyat alçada, i s'acaba a dalt de la carena a la Plana de L'Espinal. Ja soc al Maresme.
Al davant el mar, i l'enllaç amb el GR92. Agafo el Camí de la Costa cap a l'esquerra fins a la propera urbanització de Sant Carles. Tot just deixar-la enrere em fico per una carretera a l'esquerra que poc després girà 90 graus cap a l'esquerra i fa una forta i recta baixada cap a Santa Agnès de Malanyanes. En aquest gir deixo la carretera i agafo una pista que també fa baixada, però cap a Cardedeu. La Pista, ample i ben traçada, passa per el costat nord-est dels turons de Ridemeia i d'en Ribes i arriba al riu Mogent. Agafo a la dreta fins el pont i creuo el riu (més flors grogues). Aquí el camí es fa força més pesat. Carretera fins al poble i l'estació de tren. A més, es el tram final, i portes el cansament de tot el camí.
Total, per una quinzena de quilometres de GR acabo fent 27. Un bon entrenament, tot i que no puc provar l'equip de pluja. Esperava tempestes pero fa un bon dia per caminar, un xic de fred.
Porto al Guia del GR97, el magnífic mapa de l'editorial Alpina dels voltans de Granollers (E 1:20.000), on surt tot el camí que he explicat;, i el meu GPS. Amb els tres elements i les marques del GR -quan et trobes al GR- no te pèrdua.
Deixo Marata i continuo entre boscos, cultius i valls i colines, fins arribar a la via del tren que passo per sobre per un pont. Creuo la carretera i m'enfilo per un camí, al començament, poc traçat. Camps i valls entre Granollers i Cardedeu, fins a baixar i creuar l'autopista per un pont. Em trobo obres, però es pot passar i creuar el riu Mogent , adornat amb moltes i espectaculars flors grogues. Entro a Santa Anna.
Travessant la petita població arribo a l'ermita de Santa Maria de Malanyanes i d'aquí per el torrent de Teixoneres, es va guanyat alçada, i s'acaba a dalt de la carena a la Plana de L'Espinal. Ja soc al Maresme.
Al davant el mar, i l'enllaç amb el GR92. Agafo el Camí de la Costa cap a l'esquerra fins a la propera urbanització de Sant Carles. Tot just deixar-la enrere em fico per una carretera a l'esquerra que poc després girà 90 graus cap a l'esquerra i fa una forta i recta baixada cap a Santa Agnès de Malanyanes. En aquest gir deixo la carretera i agafo una pista que també fa baixada, però cap a Cardedeu. La Pista, ample i ben traçada, passa per el costat nord-est dels turons de Ridemeia i d'en Ribes i arriba al riu Mogent. Agafo a la dreta fins el pont i creuo el riu (més flors grogues). Aquí el camí es fa força més pesat. Carretera fins al poble i l'estació de tren. A més, es el tram final, i portes el cansament de tot el camí.
Total, per una quinzena de quilometres de GR acabo fent 27. Un bon entrenament, tot i que no puc provar l'equip de pluja. Esperava tempestes pero fa un bon dia per caminar, un xic de fred.
Porto al Guia del GR97, el magnífic mapa de l'editorial Alpina dels voltans de Granollers (E 1:20.000), on surt tot el camí que he explicat;, i el meu GPS. Amb els tres elements i les marques del GR -quan et trobes al GR- no te pèrdua.
