jordicc |
Tarragona |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 20:56h
Comença al carrer Rovira i Virgili i acaba al d'Estanislau Figueras. Deu el seu nom a Antolín López Peláez (1866-1918), arquebisbe de Tarragona i figura que hauria de ser més coneguda: nascut a un poble de Lleó, arribà a la seu tarragonina el 1913, procedent de la diòcesi de Jaca, i s'integrà tot seguit al país, parlant català des del primer moment i instituint una càtedra de llengua, història i dret catalans al Seminari de Tarragona. Tot un exemple.
El carrer en sí no té massa interès. En una vorera, un espai comercial on conviuen, en bona harmonia, una empresa de mudances i una botiga de flors. A l'altra vorera, la Clínica Monegal domina simbòlicament el principi del carrer i la caserna de la Guàrdia Civil domina efectivament el final del carrer. Un agent, amb el característic tricorni, vigila la façana sota una immensa estanquera. La Guàrdia Civil, el revers d'aquell arquebisbe que ben aviat va ser dels nostres. Per cert, el prelat era fill d'un membre de la Benemérita...
Comença al carrer Rovira i Virgili i acaba al d'Estanislau Figueras. Deu el seu nom a Antolín López Peláez (1866-1918), arquebisbe de Tarragona i figura que hauria de ser més coneguda: nascut a un poble de Lleó, arribà a la seu tarragonina el 1913, procedent de la diòcesi de Jaca, i s'integrà tot seguit al país, parlant català des del primer moment i instituint una càtedra de llengua, història i dret catalans al Seminari de Tarragona. Tot un exemple.
