No se quina fixació tenen els espanyols amb el nom del nostre idioma, el català. Deu ser, per què desprès de cinc segles encara no saben si parlen espanyol o castellà. Deu ser això, per que no s'explica quina obssesiò tenen en voler demostrar que Espanya no serà naciò de nacions - com deia el Peces Barba-, però si que es la Nació de les llengües. A on nosaltres en veiem quatre - amb totes les seves variants-, ells en veuen deu, dotze,...Això ve a tomb per l'article que publica l'Avui, arran de la elaboració de la Llei de Llengües que la Comunitat d'Aragò i la polèmica - de debò?- que ha aixecat el tema. A banda de totes les posicions polítiques enfrontades per aquest tema - fins i tot dins de les formacions hi han dues postures-, el que em crida l'atenció es l'esforç d'alguns polítics en voler evitar l'inevitable canviant-li el nom al català. Segons ells, a l'Aragó es parlen llengües aragoneses que no tenen res a veure amb el català, a saber; chapurreao, aragonés, aragonès oriental.... fa gracia això dels espanyols, per una banda ells no parlen equatorià, argentí, bolivià, xilé, etc... ells parlen espanyol, com a molt castellà, però en canvi a nosaltres ens converteixen en poliglotes en contra de la nostra voluntat. Ja m'esta bé, no sabeu com llueix el meu Currículum en l'apartat d'idiomes.
Ja ho deia el mestre Barnils: "Diuen que ens estimen però no ens volen donar la llengua"
Ja ho deia el mestre Barnils: "Diuen que ens estimen però no ens volen donar la llengua"
Ara bé, el que es parla a la Franja no hi ha cap dubte que és català, amb els seus particularismes o localismes com a tot arreu, però català. Encara que molta gent d'allà en diguin fragatí, mequinençà, chapurreao o el que sigui. Això d'aragonès oriental és un invent que prové de l'anticatalanisme visceral, i em sembla que serà molt difícil d'evitar que acabi penetrant en la legislació. Tant de bo s'aconsegueixi aturar-ho.