Apostasia: rebuig total de la fe cristiana després d'haver rebut el baptisme.
Quina paraula! Un dia el Joan em va comentar que volia apostatar. Gairebé em feia mandra pensar què volia dir aquesta mena de cosa. Potser és perquè mai m'he pres la molèstia de pensar si em fa nosa figurar a la llista de seguidors de la fe catòlica: em van batejar, vaig fer la comunió i, fins a certa edat, cada diumenge, a missa.
I ara... doncs tinc els meus dubtes en aquesta matèria. Però cada persona és un món. Resulta que quan jo ja havia aconseguit entendre que el Joan necessita sortir de la famosa llista, ell no ho podrà fer perquè el Tribunal Suprem ha decidit que l'església no té l'obligació de fer constar les persones que apostatin en el seu registre.
Té nassos la cosa!
(...)
Això és el què ha decidit el Tribunal Suprem.
Però si que té la obligació de donar-te un comprovant de la teva apostassia oi?
Jo bé el tinc i ha estat publicat (Primera Línea)
A mi, las falera per aquesta notícia, em sembla més aviat "Pro-Església".
(Veieu com l'Església tenia raó que fins i tot els tribunals li en donen en contra d'aquests pollosos ......)
Massa "marejar la perdiu", i poc fer públics els comprovants d'apostassia.
Animat-hi!
Jaume,
Tens raó amb la tendenciositat amb què s'ha publicat la notícia. Animat ho estic i si no ho he fet ja fa anys és per, digue'ls-hi, respecte, consideració (segurament mal entesos) cap als meus pares, actius feligresos al poble, que viurien aquest fet, la meva apostasia, com una brutal desqualificació.
És a dir, tinc una feina prèvia.