1.- If I don’t see you again. Guitarra acústica. Veu greu amb un punt afònic. Dicció clara. Piano. Ritme pausat. Tranquil. Com assaborint els mots. Excel·lent, curosa presentació del que s'escoltarà encabat (...)
Crida: jo també compro música en Català!
2.- Pretty amazing grace. Quan cal, apaivagat, quan convé, fort, in crescendo.
3.- Don’t go there.
4.- Another Day (amb Natalie Maines). La meva cançó més preferida entre les preferides. Aire tristoi. Melancòlic. A dues veus. Duel interpretatiu. Bon maridatge. Multiplicació de sensacions, sentiments i estímuls.
5.- One more bite of the apple. Tema emfàtic. La seva veu greu puntejada per guitarres i el piano.
6.- Forgotten. Una delícia, la música. Sense la veu d’en Neil, música només, ja pagaria ben bé la pena de fruir-ne.
7.- Act like a man. Cançons que sonen molt rebé, cares d’escoltar. Propícies per un espai recollit, un sala d’estar de casa, entre amics, o a sales petites, vells teatres, en companyia d’un bon whisky, escocès, please.
8.- Whose hands are these. Temes gairebé dialogats, dits, cantats amb el cor.
9.- No words. Ritme alegroi, inquisitiu, insistent.
10.- The power of two. Tota una declaració de principis.
11.- Slow it down. Comença com una juguesca, per vestir-se, de seguit, d’ironia.
12.- Home before dark. Rumiar. Punt d’aturada. Capteniments,. El cap embolcallat de pensaments. Esperança, potser.
13.- Without her.
14.- Make you feel my love. Magnífic tema final, ple de ressonàncies. Després de la foscor, amor.
. Home Before Dark. Neil Diamond. Producció: Rick Rubin. CD + DVD. 14 temes. 72:30 minuts. Columnia Records. USA. 2008.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
