Cancerberos, La [2] (Barcelona), 1 d’octubre de 2008
Cancerberos és d’aquells grups que viuen de i pel rock. Inconcebible que dels seus instruments surti cap acord que no tingui a veure amb el rockandroll més greixós, fumejant i autèntic. Lluitant com herois sense futur des de temps llunyans (El Legado, Los Guarriors, Snobs, Discípulos de Dionisios), són els hereus per dessignació directa de La Banda Trapera del Rio.
Un clar exemple del rock en al seu màxim nivell de testosterona, sonant a vinil gastat, amb un parell de pebrots i sortint-se’n amb dignitat fins i tot quan se’ls peta el bombo de la bateria.
No cal a dir que grups amb l’actitut de Cancerberos resulten absolutament imprescindibles.
Cancerberos és d’aquells grups que viuen de i pel rock. Inconcebible que dels seus instruments surti cap acord que no tingui a veure amb el rockandroll més greixós, fumejant i autèntic. Lluitant com herois sense futur des de temps llunyans (El Legado, Los Guarriors, Snobs, Discípulos de Dionisios), són els hereus per dessignació directa de La Banda Trapera del Rio.
Un clar exemple del rock en al seu màxim nivell de testosterona, sonant a vinil gastat, amb un parell de pebrots i sortint-se’n amb dignitat fins i tot quan se’ls peta el bombo de la bateria.
No cal a dir que grups amb l’actitut de Cancerberos resulten absolutament imprescindibles.
