D'un text ja clàssic, una obra que, malgrat les moltes versions que se n'han fet, cal anar a veure. A la Sala Muntaner. Les Criades, de Jean Genet. No us despisteu.You are Karen (End title) - B. S. O. Out of Africa (Memòries d'Àfrica) de John Barry
Quan sents segons quins titols, has de parar atenció. Quan es parla de cine, de música, de llibres, etc... Quan es parla de teatre i algú diu Les Criades, els cuberts sonen als plats sobtadament. De Jean Genet? pregunta algú. Ho acabo de dir. Les Criades, de Jean Genet. Un clàssic sobre els rols socials i el mal que poden fer els corsés i les mitges massa apretades.
La història tracta de dues criades, Clara i Solange, que viuen i treballen a casa d'una senyora burgesa adinerada, d'un estatus superior al d'elles. Les criades, en absència de la senyora, juguen a representar, alternant-se, el paper de la seva senyora. Una fa de senyora dominadora mentres que l'altre fa de criada sumisa. Així comença aquest text. La peculiaritat però d'aquesta versió dirigida per en Manel Dueso i que es representa a la Muntaner és que els tres (i únics) papers de dones estàn representats per homes.
Ell paper de Solange, una de les criades, està exquisidament representat pel badaloní Oriol Genís, que a més d'enamorar amb la seva veu de vellut, desplega les seves maneres femenines i es mou per l'escenàri com un àgil compàs. Amb ell, o ella, està l'altra criada, la Clara, que representa l'actor Isaac Alcayde. Fantàstic també. Aguantant el tipus tota l'obra. Treballant-ho, suant-ho. Mètode i mètode per un tubo. Quanta feina i quanta energia. Què efimer és el treball de l'actor! O potser no... Caldria parlar-ne. I en el paper de senyora de la casa, en Jordi Vila. Un tercer personatge que es fa de pregar i del qual se n'anuncia la arribada tota l'obra Perquè... què és una criada sense la seva senyora? A qui serveix? Què fa?
L'obra, que dura gairebé dues hores (avís a navegants), té moments deliciosos. D'aquells que el director i els actors han preparat cuidadosament perquè l'espectador els degusti finament. Poc a poc, amb bones maneres però sense deixar-ne ni una engruna. I potser en alguns moments, almenys a mi, el cap papalloneja per la sala, fins que se n'adona que els pensaments que l'han fet volar han sortit de les paraules de Jean Genet per boca d'algun dels actors. Hi ha qui diu que aquest text està tan gastat que s'ha acabat desvirtuant fins a ser una peça clàssica que s'ha de deixar que s'ompli de pols. Però la rel·lació de les criades amb "la seva senyora" té encara semblances amb els rols que s'estableixen a la feina, en que es marca molt encara la jerarquia i, en alguns ambients, es percep molt allò d'estar a dalt o a baix.
Sigui com sigui, pel text, que s'ho mereix, o pel director i la seva feina, que també, o pels actors i la classe magistral d'interpretació... O per totes aquestes coses. Costa molt poc. Feu un petit esforç. Potser us agrada i en gaudiu. Potser no us agrada, però veureu una obra ben feta i molt d'esforç. I a això cal donar-hi suport. Però hi heu d'anar. Les Criades, de Jean Genet. A la Sala Muntaner de Barcelona. Dirigida per en Manel Dueso. Amb l'Oriol Genís, l'Isaac Alcayde i en Jordi Vila. Txapeau!
A reveure. Ha de.
La història tracta de dues criades, Clara i Solange, que viuen i treballen a casa d'una senyora burgesa adinerada, d'un estatus superior al d'elles. Les criades, en absència de la senyora, juguen a representar, alternant-se, el paper de la seva senyora. Una fa de senyora dominadora mentres que l'altre fa de criada sumisa. Així comença aquest text. La peculiaritat però d'aquesta versió dirigida per en Manel Dueso i que es representa a la Muntaner és que els tres (i únics) papers de dones estàn representats per homes.
Ell paper de Solange, una de les criades, està exquisidament representat pel badaloní Oriol Genís, que a més d'enamorar amb la seva veu de vellut, desplega les seves maneres femenines i es mou per l'escenàri com un àgil compàs. Amb ell, o ella, està l'altra criada, la Clara, que representa l'actor Isaac Alcayde. Fantàstic també. Aguantant el tipus tota l'obra. Treballant-ho, suant-ho. Mètode i mètode per un tubo. Quanta feina i quanta energia. Què efimer és el treball de l'actor! O potser no... Caldria parlar-ne. I en el paper de senyora de la casa, en Jordi Vila. Un tercer personatge que es fa de pregar i del qual se n'anuncia la arribada tota l'obra Perquè... què és una criada sense la seva senyora? A qui serveix? Què fa?
L'obra, que dura gairebé dues hores (avís a navegants), té moments deliciosos. D'aquells que el director i els actors han preparat cuidadosament perquè l'espectador els degusti finament. Poc a poc, amb bones maneres però sense deixar-ne ni una engruna. I potser en alguns moments, almenys a mi, el cap papalloneja per la sala, fins que se n'adona que els pensaments que l'han fet volar han sortit de les paraules de Jean Genet per boca d'algun dels actors. Hi ha qui diu que aquest text està tan gastat que s'ha acabat desvirtuant fins a ser una peça clàssica que s'ha de deixar que s'ompli de pols. Però la rel·lació de les criades amb "la seva senyora" té encara semblances amb els rols que s'estableixen a la feina, en que es marca molt encara la jerarquia i, en alguns ambients, es percep molt allò d'estar a dalt o a baix.
Sigui com sigui, pel text, que s'ho mereix, o pel director i la seva feina, que també, o pels actors i la classe magistral d'interpretació... O per totes aquestes coses. Costa molt poc. Feu un petit esforç. Potser us agrada i en gaudiu. Potser no us agrada, però veureu una obra ben feta i molt d'esforç. I a això cal donar-hi suport. Però hi heu d'anar. Les Criades, de Jean Genet. A la Sala Muntaner de Barcelona. Dirigida per en Manel Dueso. Amb l'Oriol Genís, l'Isaac Alcayde i en Jordi Vila. Txapeau!
A reveure. Ha de.
Una interpretació brillant!