El primer, el va escriure Geroge Soros l'any 1999 hi es titula "La crisi del capitalisme global. La societat oberta en perill". Una obra magistral que mostra les bases que porten on som ara, unes bases que un privilegiat actor com és Joseph E. Stiglitz repassa en una obra de referència per endinsar-se en l'origen d'una crisi financera que fa tremolar les tombes dels que van patir la dels anys 30 del segle passat. El llibre d'aquest Premi Nobel d'Economia es diu "Los felices 90. La semilla de la destrucción" i en ell repassa fets no gaire llunyans dels quals en fou un protagonista privilegiat com a assessor del govern de Bill Clinton i on es troben els fonaments d'això que ara succeeix i que, en la velocitat dels temps actuals, tant sols som capaços de veure'n una remenuda poricó.
Causes complexes que hom pot complementar amb una idea tan curiosa com la que llença Manuel Castells, el períclit sociòleg que viu entre el Sillicon Valley i el Tomata Alley, segons el qual Barak Obama està cridat a ser el Gorbatxov de les amèriques, l'home que ha d'iniciar la perestroika als Estats Units.
Com diu Soros:
"No podem viure aïlladament com a individus. En la nostra condició d'actors del mercat, mirem pels nostres interessos personals, però limitar-nos a aquesta condició no afavoreix els nostres interessos personals. Cal que ens preocupem per la societat en la qual vivim i, en les decisions col·lectives, cal que ens guiem pel bé de la societat en general en lloc dels nostres interessos personals i estrets de mires. La superposició d'interessos personals en el mecanisme de mercat comporta conseqüències inesperades i adverses. Potser la més greu de totes, en el moment actual, és la inestabilitat dels mercats financers."
Ser capaços de tornar al mercat el que és del mercat i a la política (=les relacions socials, humanes, personals)) el que és de la política és una oportunitat que no es pot deixar escapar.
El tercer llibre, escrit per Kurt Vonnegut es llegeix amb un somriure continu als llavis. Si més no, en reconèixer-nos com a "addictes als combustiblres fòssils encara que no ho acceptem".
Parafrasejant William Jennings Bryan, però amb la necessària ironia en els temps que corren: "No crucificaràs la humanitat en una creu d'or".
