Aquesta ha estat una setmana molt intensa políticament parlant. El finançament i el debat de política general han acaparat l’atenció d’una manera molt important.
De manera paral.lela ha estat també una setmana molt intensa culturalment parlant.
Dilluns el cinemacat.cat, dimecres l’estrena del musical Què, i divendres la reobertura del Goya amb l’obra Els nois d’història. Això és al que jo he assistit, per diguem-ne devoció institucional, però el Conseller de Cultura em comentava la intensitat cultural d’aquestes primeres setmanes de tardor. De fet demà mateix acabarem la setmana amb una altra important mostra de la cultura catalana, el concurs de castells de Tarragona.
I parlant de la reobertura del Goya, crec que és una molt bona notícia per a la cultura catalana. El grup Focus ha fet una molt bona obra, i ha creat un altre “focus” de cultura. L’espai és magnífic, i tècnicament gairebé impecable, la qual cosa per tenir qualitat al teatre cada cop és més important.
L’obra que ha reestrenat l’espai és Els nois d’història. Josep M Pou fa un treball increïble, i l’obra que dura dues hores i quart et passa volant, sense adonar-te’n. Mereixen esment especial els nois que pugen. Vuit actors joves, molt joves, que tenen fusta i de qui sentirem a parlar en els propers anys. Vaig disfrutar del teatre en la seva més pura essència. Bon espai, bona obra, magnífics actors i gran director.
Com deia Josep M Pou en acabar-se l’obra, el dia d’ahir és important per al país, per al seu teatre, per a la seva cultura,... i és un dia d’aquells en què si es fan bé les coses (i em sembla que s’hi faran), no tinc cap dubte que al cap dels anys utilitzarem l’expressió que ha servit de títol per aquest bloc, el dia de la reobertura del Goya, Jo també hi vaig ser!
