Ahir vaig començar el curs com a professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, havia d'haver començat l'altre divendres, 26 de setembre, però em vaig despistar completament, perquè sempre haviem començat les classes l'1 d'octubre i aquest any van passar una circular avisant, que jo vaig llegir en diagonal i no vaig copsar de forma precisa. De totes maneres, no va ser greu perquè, segons m'han explicat els altres dos professors que fan l'assignatura de Programes informatius televisius amb mi, la majoria d'alumnes encara no s'havia matriculat i va haver-hi un petit caos, que va inutilitzar de fet aquesta primera classe. Sigui com sigui, ahir vaig tornar a posar-me davant d'una trentena d'alumnes de quart curs, els més veterans de la Facultat, per tant també els més bregats i en teoria, els que més profit poden treure de les classes. Dic en teoria, perquè aquest curs és quan la majoria estan fent les pràctiques externes, que els ocupen la meitat de la jornada, i alguns fins i tot treballen en petits mitjans de comunicació, a més del fet d'estar ja en el darrer curs, tot plegat fa que de vegades sigui més complicat que t'assisteixin i s'impliquin en les classes pràctiques que no pas els alumnes del cursos més baixos. (N'hi ha més)
Aquest curs tinc la sort de tenir força alumnes que ja vaig tenir fa dos anys a l'Assignatura de "Rutines i gèneres informatius de ràdio i televisió". Això m'estalvia de l'esforç de recordar 30 noms en poques setmanes; n'hi ha 10 ó 12 que ja els conec, només me n'he d'aprendre 18 ó 20. Un dels subgrups en què es divideix la classe de pràctiques (de 10 ó 11 persones cadascun) va demanar de canviar de professor perquè volia venir amb mi (inicialment estava assignat al grup d'una altra professora), la qual cosa m'omple de satisfacció. En aquest subgrup, hi ha algunes alumnes que van demostrar tenir molt d'interès a l'assignatura de segon, fins al punt que després ens hem seguit mailejant per diversos assumptes de feines, pràctiques, etc. En canvi, en un dels altres subgrups tinc una alumna a la qual vaig suspendre de forma fulminant fa dos anys, perquè va fer unes pràctiques penoses. A veure si s'ha espavilat i ara no em torna a posar en una situació delicada, perquè no solc suspendre gaire gent, tenint en compte que dóno assignatures pràctiques, on es valora l'interès i l'esforç més que no pas els coneixements. Com a resum, estic content de tornar a donar classes a l'Autònoma -aquest és el cinqué curs seguit!-, perquè això em permet estar en contacte amb les noves generacions i intentar no perdre el fil del reciclatge personal. Tot i això, aquest quadrimestre hauré de compatibilitzar les classes -només una tarda a la setmana, i la de divendres, que és sempre la menys útil- amb la meva nova feina, que m'obliga a una dedicació horària molt superior a les dels darrers anys. Un repte més...
carmecatala |
dissabte, 4 d'octubre de 2008 | 21:35h
He llegit la seva... excusa i m'ha fet moltíssima gràcia. Home, deu pensar que tampoc n'hi ha per tant, oi? Bé, el cas és que ja tinc 67 anys i vaig a les aules d'extensió universitària a la Casa de la Convalescència i el divendres passat la Carme Tomàs es va reunir amb la junta, de la qual en soc tresorera, i ves per on, discutíem que gairebé ningú, parlàvem dels alumnes, es clar, ens llegíem els papers que ens donaven. Bé, espero que em disculpi, erò m'ha fet riure.
entenc que t'hagi fet riure el meu descuit, Carfme. Sóc dels que sí que tinc tendència a llegir-me tot el que m'envien, però també hi ha coses que em passen per alt.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Ahir vaig començar el curs com a professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, havia d'haver començat l'altre divendres, 26 de setembre, però em vaig despistar completament, perquè sempre haviem començat les classes l'1 d'octubre i aquest any van passar una circular avisant, que jo vaig llegir en diagonal i no vaig copsar de forma precisa. De totes maneres, no va ser greu perquè, segons m'han explicat els altres dos professors que fan l'assignatura de Programes informatius televisius amb mi, la majoria d'alumnes encara no s'havia matriculat i va haver-hi un petit caos, que va inutilitzar de fet aquesta primera classe. Sigui com sigui, ahir vaig tornar a posar-me davant d'una trentena d'alumnes de quart curs, els més veterans de la Facultat, per tant també els més bregats i en teoria, els que més profit poden treure de les classes. Dic en teoria, perquè aquest curs és quan la majoria estan fent les pràctiques externes, que els ocupen la meitat de la jornada, i alguns fins i tot treballen en petits mitjans de comunicació, a més del fet d'estar ja en el darrer curs, tot plegat fa que de vegades sigui més complicat que t'assisteixin i s'impliquin en les classes pràctiques que no pas els alumnes del cursos més baixos.
Bé, espero que em disculpi, erò m'ha fet riure.