La presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a Elx va ser atípica. A banda de ser el punt més meridional on hem anat a parlar del nostre llibre, de la música en valencià i de l'anomenada "cultura de resistència", una sèrie de circumstàncies van provocar que ni Hèctor, ni cap dels membres d'Obrint Pas poguera aplegar-se fins a la capital del Baix Vinalopó. Per aquest motiu, la xerrada a la ciutat de les palmeres anà a càrrec d'Antoni qui, en aquesta ocasió, es quedà sol davant del perill.Dos horetes de cotxe -amb parada inclosa a La Font de la Figuera, a la comarca de la Costera, per fer-nos un cafenet- van ser suficients per arribar des de València al Casal Jaume I, ubicat en un carrer molt cèntric a la vora del riu Vinalopó. Allà, ens esperaven companys com Leo, membre de la jove Candidatura per la Unitat Popular (CUP) d'Elx, qui havia organitzat el sarau.
En realitat, es tracta del segon acte que les CUP ens organitzen per presentar Del Sud. Ja fa uns quants mesos, aquest col·lectiu ja ens va convidar a Pineda de Mar, on vam tindre l'ocasió de gaudir d'un gran soparot i una millor conversa que s'estirà fins més enllà de les dos de la matinada. Ara, però, ens han cridat des de l'altra banda dels Països Catalans, demostrant que hi ha projectes que no es frenen davant de les fronteres artificials imposades per esquarterar la nostra terra i disoldre'ns com a poble amb més facilitat.
(Clicka per seguir llegint la crònica de la presentació a Elx)
La xerrada començà amb un quart d'hora de retard, amb una breu presentació de Leo. Al casal Jaume I, s'aplegaren una vintena de persones que, a diferència d'altres presentacions, eren d'edats molt diverses, la qual cosa ens sorprengué i ens agradà moltíssim. D'una banda, perquè la gent jove és el futur i sempre és positiu que s'interessen per qualsevol projecte que parle d'allò que ens passa com a poble; d'altra, perquè la gent gran és la memòria i l'experiència, persones que ens poden aportar moltíssim i un exemple de resistència en temps molt més durs que els que ha tocat viure a nosaltres.
La intervenció d'Antoni durà uns quaranta-cinc minuts; temps que aprofità per recordar la "gènesi" de Del Sud (com va sorgir la idea, com vam contactar amb els Obrint Pas, les entrevistes, la negociació amb l'editorial, etcètera) i per donar algunes claus sobre els continguts del llibre. Com en altres presentacions, vam explicar que cadascun dels nou capítols està dedicat a algun personatge o a alguna qüestió que ens ha marcat: Guillem Agulló, els grans mestres com Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, la nostra ciutat de València (que cal recuperar i tornar-la a obrir cap a les comarques), l'anomenada cultura de resistència, la recuperació i modernització de l'elements de la cultura tradicional com la dolçaina...
No obstant això, el més interessant de la vesprada es produí gairebé al final, quan el públic s'arrencà a parlar i s'inicià un intens debat sobre la cultura, la llengua i el país, amb la participació de gent com Lluís, un veterà militant d'Elx. Entre altres qüestions, es va arribar a la conclusió que s'han aconseguit moltes coses (la força de la música en valencià, fites com les trobades d'Escola Valenciana, etcètera) però que cal anar més lluny. A ningú no se li escapa que, com apuntà el mateix Lluís, Elx era monolingüe en valencià fa cinquanta anys i, ara, en canvi, com totes les grans ciutats, pateix un greu problema de castellanització. És per això que cal seguir lliutant.
I, per a fer-ho, cal deixar de buscar culpables externs i posar-nos les piles: serem allò que vulguem ser. És una idea que, després de més de vint presentacions, poc a poc, ens adonem que va quallant de Nord a Sud... i nosaltres, sense dubte, volem participar-hi.
Tots som necessaris i tots podem aportar. Com va dir Estellés, ningú no podrà res davant d'un poble unit, alegre i combatiu. I Elx, amb la seua gent, pot ser un gran punt de referència al sud del Sud.
(En la imatge, Antoni i Leo, el company de la CUP d'Elx que va organitzar la presentació a la capital del Baix Vinalopó)
La intervenció d'Antoni durà uns quaranta-cinc minuts; temps que aprofità per recordar la "gènesi" de Del Sud (com va sorgir la idea, com vam contactar amb els Obrint Pas, les entrevistes, la negociació amb l'editorial, etcètera) i per donar algunes claus sobre els continguts del llibre. Com en altres presentacions, vam explicar que cadascun dels nou capítols està dedicat a algun personatge o a alguna qüestió que ens ha marcat: Guillem Agulló, els grans mestres com Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, la nostra ciutat de València (que cal recuperar i tornar-la a obrir cap a les comarques), l'anomenada cultura de resistència, la recuperació i modernització de l'elements de la cultura tradicional com la dolçaina...
No obstant això, el més interessant de la vesprada es produí gairebé al final, quan el públic s'arrencà a parlar i s'inicià un intens debat sobre la cultura, la llengua i el país, amb la participació de gent com Lluís, un veterà militant d'Elx. Entre altres qüestions, es va arribar a la conclusió que s'han aconseguit moltes coses (la força de la música en valencià, fites com les trobades d'Escola Valenciana, etcètera) però que cal anar més lluny. A ningú no se li escapa que, com apuntà el mateix Lluís, Elx era monolingüe en valencià fa cinquanta anys i, ara, en canvi, com totes les grans ciutats, pateix un greu problema de castellanització. És per això que cal seguir lliutant.
I, per a fer-ho, cal deixar de buscar culpables externs i posar-nos les piles: serem allò que vulguem ser. És una idea que, després de més de vint presentacions, poc a poc, ens adonem que va quallant de Nord a Sud... i nosaltres, sense dubte, volem participar-hi.
Tots som necessaris i tots podem aportar. Com va dir Estellés, ningú no podrà res davant d'un poble unit, alegre i combatiu. I Elx, amb la seua gent, pot ser un gran punt de referència al sud del Sud.
(En la imatge, Antoni i Leo, el company de la CUP d'Elx que va organitzar la presentació a la capital del Baix Vinalopó)
