Al Penedès era habitual un increment dels petits furts en les èpoques posteriors a
En aquest moments, quan ja no queden colles de veremadors, la delinqüència esta augmentant esfereïdorament. Ja sigui a causa de la crisi o amb la crisi com excusa, el Penedès comença a fer por. Es repeteixen els casos de robatoris a les botigues, a les cases i a les industries, i el que és pitjor, als sectors més dèbils: la mainada i als avis.
El ferrocarril que travessa la comarca, es un dels indrets preferits perquè els lladregots realitzin les seves operacions delictives. La solitud dels passatgers passada l’estació de Vilafranca –sobre tot a l’hora baixa- convida als lladres a atemorir els passatgers, furtar-los i obligar-los a baixar a la primera estació. Les estacions -els Monjos i l’Arboç- estan desprotegides, abandonades de l’administració pública i allunyades dels nuclis de població. Quan els damnificats arriben al centre de les localitats i avisen a les policies locals, els lladres ja han tingut temps de baixar al Vendrell o a Sant Vicenç de Calders i fer-se fonedissos.
Aquesta situació ràpidament s’està agreujant, i no és per la verema circumstancial. És una més de les conseqüències de la crisi econòmica que estem patint, que esta obligant a les persones que treballaven sense seguretat social, ni contracte -i que avui són al carrer sense dret al subsidi d’atur- a saltar la ratlla del delicte per poder menjar.
Uns empresaris sense escrúpols i uns polítics sense imaginació i amb poques llums, ens estan portant cap una situació de greu inestabilitat social.
