Albert |
dilluns, 6 d'octubre de 2008 | 10:52h
"Nosaltres serem a l'acord si també hi és CiU". Aquesta ha estat l'estratègia.
"CiU no pot fer dir a l'Estatut coses que no diu". Gràcies, aquesta ha estat la generosa contribució en la recerca de l'acord.
"L'aprovació de la resolució del Parlament, ha estat possible gràcies a ERC". Aquesta ha estat la particular interpretació de l'acord assolit
I jo em pregunto:
És això tot el que aporta ERC a la política catalana?
És aquesta tota la força política que pot exercir ERC?
És aquesta la manera més activament intel.ligent de provocar un bon acord a Catalunya?
No era ERC qui va votar en contra de l'Estatut -de la Moncloa- per trobar-lo insuficient?
On ha estat ERC alhora de defensar plantejaments ambiciosos per treure el màxim profit del text estatutàri en benefici, si més no ,del país?
On ha estat?
Ja us ho dic jo.
Amagats sota la taula. A veure-les venir. Confortablement posicionats en el mateix trist paper que ja van fer en la negociació de l'Estatut a Madrid.
Ni la més lleugera pressió política als seus amics socis de govern -són un partit seriós!-. Ni la més mínima exigència política més enllà de la gesticulació i les grans manifestacions
Però ara si.
Amb l'acord a la mà, tot és treure pit per penjar-se la medalla de la seva intel.ligent estratègia!
I és que el guió d'ERC és molt fàcil:
Tant fàcil i previsible com trist i patètic.
Si tot surt mínimament bé -algú s'ho creu això?- i a Madrid hi ha acord de finançament, tot haurà estat gràcies al paper d'ERC per fer de mitjancer entre PSC i CiU, i haurà estat gràcies a un govern progressista (?) i d'esquerres que Catalunya tindrà nou Estatut i nou sistema de finançament, el millor en els tres cents anys d'ocupació...
Si a Madrid, CiU es desmarca de l'acord per trobar-lo insuficient i no ajustat al que fixa l'Estatut, ERC ens dirà allò de, què ens pensàvem, que ells jo ens ho dèien, que aquest Estatutet no serveix per a res, que l'acord Mas-Zapatero va ser un pèssim acord, que CiU va de radical, que malgrat tot i gràcies al tripartit, l'acord millora substancialment el darrer acord de finançament pactat al Majèstic entre CiU i el PP...
I qui any passa, legislatura empeny...
Particularment, ja ho sabeu, jo no hagués fet tanta escenificació a Catalunya per assolir en el darrer debat parlamentàri un acord (?) de finançament que es limita a dir que el Parlament insta al govern a complir amb el que ja diu l'Estatut...
Només faltaria que el govern no defensés allò que li correspon defensar!
L'única puntualització que suposa, entenc jo, un grau més alt de concreció al que de fet preveu l'Estatut , és la que exigeix pel 2009 el rendiment íntegre -ai, perdó,-, el rendiment complet, dels percentatges de la cistella d'impostos establerts en l'Estatut...
Diuen que aquesta "gran" unitat dels partits catalans farà més forta la posició del nostre govern en la negociació bilateral a Madrid. I a mi, i que ningú se m'ofengui, en sentir això , se m'escapa el riure per sota el nas...
Més forta la nostra posició?
Em pregunto què pot ser políticament més fort que un text referendat sobiranament pel poble de Catalunya.... i ja n'hem vist el cas que n'han fet!
I, el què és més greu, la reacció sorprenent, per nul.la, de les forces polítiques catalanes davant de tants i flagrants incompliments...
I aquí ERC, partit de govern, -i seriós- hi té unes responsabilitats inel.ludibles . O no?
Però res. Visca la unitat!
Diuen que CiU no ha trencat ara la unitat dels partits catalans perquè la castanya que es clavarà el tripartit a Madrid serà descomunal i el tripartit es partirà en tres trossos....
Ho diuen. Jo no ho crec .
Els del PSC en saben molt. Tenen maquinària mediàtica més que suficient per fer entendre a tothom que l'acord aconseguit, sigui el que sigui, és, serà, un acord històric molt per sobre de l'acord del Majèstic.
Confondran expressament a tothom comparant un acord de legislatura amb l'acompliment d'una llei orgànica estatal producte d'anys i panys d'esforços i negociacions...
Ho aconseguiran. En saben molt i tenen els mitjans per fer-ho...
Però el que a mi em doldrà de veritat no és tant això, ni que CiU no podrà explicar el perquè trobarà insuficient i deslleial l'acord.
El que més em doldrà és que ERC en serà còmplice.
Serà còmplice d'un mal acord. Viurà sota l'eixupluc de la maquinària del PSC-PSOE que lluny d'explusar-los del govern, aquesta vegada els abraçaran més fort encara sota el paraigua del poder.
Ja se sap,a fora, a l'oposició plou i fa molt fred...