Quan isc al carrer em crida l'atenció la gran quantitat de vehicles que lluïxen enganxada a la carrosseria o al parabrisses la bandera d'Espanya, em fa l'efecte que els propietaris dels automòbils en qüestió senten la necessitat de reafirmar-se en la seua nacionalitat, com si no estigueren segurs, com si els faltara alguna cosa per sentir-se complets i necessitaren dir als quatre vents, que ells, tots d'una peça són espanyols. I no hi ha per a tant perquè si ben bé les mires de prop València i Madrid semblen cosines germanes, ambdues gaudeixen del poc polèmic nom de comunitat autònoma, que jurídicament les eleva per damunt de les comunitats de veïns, ambdues estan govenades pel Partido Popular que s'esforça d'igual manera per liquidar tot rastre de servei públic, siga educatiu, sanitari o assistencial, per no parlar de lacres més significatives com del terrorisme d'un i d'altre signe. Pobra València i pobra Madrid, tan intercanviables, tan predeïbles, tan prescindibles?
Quan isc al carrer em crida l'atenció la gran quantitat de vehicles que lluïxen enganxada a la carrosseria o al parabrisses la bandera d'Espanya, em fa l'efecte que els propietaris dels automòbils en qüestió senten la necessitat de reafirmar-se en la seua nacionalitat, com si no estigueren segurs, com si els faltara alguna cosa per sentir-se complets i necessitaren dir als quatre vents, que ells, tots d'una peça són espanyols. I no hi ha per a tant perquè si ben bé les mires de prop València i Madrid semblen cosines germanes, ambdues gaudeixen del poc polèmic nom de comunitat autònoma, que jurídicament les eleva per damunt de les comunitats de veïns, ambdues estan govenades pel Partido Popular que s'esforça d'igual manera per liquidar tot rastre de servei públic, siga educatiu, sanitari o assistencial, per no parlar de lacres més significatives com del terrorisme d'un i d'altre signe. Pobra València i pobra Madrid, tan intercanviables, tan predeïbles, tan prescindibles?
