mininu |
Política |
dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 03:23h
Dissabte era 11 d'octubre. Va fer un mes exacte, doncs, de l'últim 11 de Setembre, i ahir diumenge, 12 d'octubre, festa de l'exaltació imperialista castellana, va fer 294 anys, 1 mes i 1 dia de la condemna sense solució de continuïtat que ens va caure a sobre en forma d'invasió militar, l'ariet que esberlaria, aquell 11 de setembre de 1714 de trista memòria, les portes del castell de Catalunya i que donaria pas a les forces burocràtiques castellanes que segellarien per sempre més la violació i li donarien forma legal amb un il·legal Decret de Nova Planta que encara està per derogar. Aquests dies s'està parlant, sembla que seriosament, d'arrencar de qui li pertoqui l'anul·lació d'aquella farsa de judici que els militars espanyols revoltats contra la República van fer al castell de Montjuïc i que va condemnar a mort el President Companys, condemna executada el 15 d'octubre de 1940, dimecres farà 68 anys. Esperem que aquesta rectificació, que fa menys que espera, es faci d'una vegada, i es faci bé. Abans de l'arribada al galop d'aquesta crisi actual, que sembla el cinquè genet de l'Apocalipsi, cada any a l'estiu es parlava de la imminent "tardor calenta": els sindicats, sempre amb raons per estar cabrejats, esmolaven les eines i preparaven les pancartes per sortir al carrer a posar contra les cordes els amos gasius de les grans empreses del Grup Puny Tancat. Però ara que els capitalistes ens tenen acollonits a tots i ocupats a sobreviure a la crisi que ells mateixos han provocat, la "calor" de la tardor sembla que hagi desplaçat el seu centre d'interès cap a la política, en aquests verals, cap a la partida de tennis (o de frontó, més aviat, com deia en Xavier Trias quan era diputat a Madrid i els del PP governant no li feien ni p.. cas) entre Catalunya i Espanya (que per respecte als seus orígens s'hauria d'autoanomenar Castanya). Així doncs, aquest cap de setmana gloriós (i sense la distracció del futbol) ha donat prou de si. Vegem-ne tres magnífiques peces:
En Jesús fa el pallús El locutor d'esports del "Telediario", Jesús Álvarez, que (des del punt de vista de Torrespaña) li ha tocat viure temps una mica més complexos que els del monocorde període del seu pare, també periodista esportiu a la casa, emprenyat pels resultats del cap de setmana anterior dels equips de la capital espanyola (empat del Real Madrid i golejada en contra de l'Atlético), es va lamentar l'altre dia de la mala sort d'aquests dos equips espanyols..., que resulta que jugaven contra dos equips... catalans! (encara que pel nom un d'ells no ho sembli): l'Espanyol i el Barça, respectivament. Vegeu aquí el peixet mossegant l'ham:
...i
després d'haver ficat la gamba (això és, d'haver deixat de dissimular per
un instant), el ninyato dels esports de TVE prova de rectificar, i
encara se li entén millor el lapsus del dia abans: dins el seu coco
castís, "madrileny" és sinònim de "espanyol", i viceversa (i la resta
és... una altra cosa):
Ai coi de Rajoy! Un
altre que ha tingut un "lapsus" meravellós, aquest cap de setmana: ni
més ni menys que el president del PP, que en conversa "privada" amb el
president regional andalús i que tanmateix van esbombar uns micros
indiscrets que hi havia per allí distrets es lamentava que l'endemà,
diumenge, havia d'anar al "conyàs" de la desfilada militar a Madrid...
Genial, en Mariano! Aquest home és una mina, i sobretot per als humoristes,
quasi quasi de l'alçada d'un Joan Clos, que ja és dir. A la Xarxa n'hi
ha més d'un que en fa festa [clicca qui: Estoy con Rajoy,
p.e.], i no n'hi ha per a menys. La cara de pòquer que posava durant la ditxosa desfilada, a la qual no va tenir més remei que assistir, és clar, era
impagable. Valga'm Déu, quin patir! Això d'Espanya resulta perillós per
als que l'hem de suportar, però val a dir que també, i força, per als
mateixos que promocionen la venda del producte!...
...i a València, més glòries per a Espanya Ho
diuen els que hi han anat, i ara, amb això dels blogs, se n'assabenta
tothom: compte, senyors promotors, que li veurem el llautó, a aquest
producte tan bonic que ens volen vendre... La cosa és que a la ciutat
de València, com a Tarragona, Barcelona (un clàssic que fa més de 30
anys que dura, i que té lloc a Montjuïc, precisament, la 'Muntanya dels jueus') i altres indrets d'aquesta terra, hi ha hagut
manifestacions amb motiu de la "celebració" del
12 d'octubre, i aquesta vegada també contramanifestacions, i la policia ha repartit llenya ella directament contra
alguns d'aquests contramanifestants, o ha fet els ulls grossos quan
alguns grups de filofeixistes, parafeixistes o feixistes a seques han
agredit els que els hi portaven la contrària. La impunitat d'aquests
individus és absolutament escandalosa: ¿on són les "enèrgiques
condemnes" de rigor contra aquests violents i els seus actes salvatges?, i on és la diligent policia protectora dels ciutadans pacífics, civilitzats i desarmats? ¿Voleu
un altre signe, només un detallet, però d'allò més revelador de quins
pares de la pàtria governen en l'actualitat l'antic Regne de València,
herència -mal que els pesi- del rei En Jaume? M'hi vaig fixar en el partit jugat pel
Pamesa València aquest cap de setmana i que va ser televisat: els
jugadors d'aquest equip de bàsquet de l'ACB porten una etiqueta al dorsal amb
les quatre barres de la Corona catalanoaragonesa, com altres equips
catalans, però ells amb la banda blava, i a més a més, just al costat,
la bandereta espanyola, i val a dir que les dues juntes fan un goig
que enamora. La pròxima glòria per a Espanya podria ser l'aparició
televisiva de Francisco Camps vestit de Superman, i amb els calçotets
vermells del superheroi transmudats en gayumbos rojigualdos!... Com ho veieu?
Dissabte era 11 d'octubre. Va fer un mes exacte, doncs, de l'últim 11 de Setembre, i ahir diumenge, 12 d'octubre, festa de l'exaltació imperialista castellana, va fer 294 anys, 1 mes i 1 dia de la condemna sense solució de continuïtat que ens va caure a sobre en forma d'invasió militar, l'ariet que esberlaria, aquell 11 de setembre de 1714 de trista memòria, les portes del castell de Catalunya i que donaria pas a les forces burocràtiques castellanes que segellarien per sempre més la violació i li donarien forma legal amb un il·legal Decret de Nova Planta que encara està per derogar.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
