AnnaPortell |
dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 00:07h
Hi han llocs que deuen tenir una mena d'imàn especial.Quan vaig amb cotxe, com a copilot, que és de la única manera que vaig, d'acompanyant, observo sempre les mateixes coses.
El recorregut que he fet més a la meva vida, quaranta quatre anys seguits, és el de Barcelona - Cantonigròs/Rupit.
Ara no sé si diré els llocs per ordre de trajecte, segurament que no però, giro el cap a mà esquerra o dreta segons o depenent d'alguna "cosa" que encara avui, desconec.
I com si jo mateixa m'ho digués o com si el cervell em donés alguna ordre involuntària, depenent del moment, ara giraré el cap a mà esquerra, per poder veure, no fos cas que me la saltés, la inamobible fàbrica de colors. Segons em diu l'apuntador, és a la sortida dos de l'AP7.
L'altre i d'un sol color, la tètrica i espantosa fàbrica de ciment i, que algún dia em fa recordar la frase de tornada de molts diumenges atapeïts. La típica :" Llegando a la fabrica de cemento, carril izquierdo señalizado, directo a Barcelona". Aquesta, tampoc em passarà mai de llarg.
Els revolts, els revolts de sempre, els que precisament senyalen la pèrdua d'éssers estimats amb flors o rams de plàstic. Malauradament tampoc me'n saltaré ni un i del cementiri mig camuflat de mà dreta encara menys.
No et preocupis que encara que estiguis mirant a mà dreta, giraràs el cap per tornar-los a veure per quaranta- quatrè any consecutiu. Aixó, em costa de creure.
O per les diferents benzineres per on passem, també em miraré sempre la mateixa: Petrocat, prop del Tagamenent. On no hi parem mai a la vida.
O quan passem pel castell de la princesa; d'Aiguafreda? l'apuntador em diu que no, que és al Figaró.
El que més m'entranya, és que ningú m'avisa ni per mirar-me la Cosmos, fàbrica de ".... y sabores" ni per llegir-me els mateixos rètols, ni veure les cases, casetes, botigues, animals, prats i muntanyes de sempre. No et preocupis que no sé per què, la vista, l'ull, mira on mira i on sempre mira, encara que no t'agradi especialment allà on miris.
Del perquè? no en tinc ni la més punyetera idea.
El que més m'entranya, és que ningú m'avisa ni per mirar-me la Cosmos, fàbrica de ".... y sabores" ni per llegir-me els mateixos rètols, ni veure les cases, casetes, botigues, animals, prats i muntanyes de sempre. No et preocupis que no sé per què, la vista, l'ull, mira on mira i on sempre mira, encara que no t'agradi especialment allà on miris.
Del perquè? no en tinc ni la més punyetera idea.
Pel comentari que m'has deixat, dedueixo que has llegit la meva última entrada, que parlo dels "meus llocs". Durant els 4 anys que esmento que vaig viure a Barcelona, aquest camí que has fet tu durant 44 anys, el vaig fer també jo moltes i moltes vegades!!!!
Doncs saps que alguns dels indrets que esmentes, son indrets en els que jo també em fixava? Però alhora, alguns altres, no tinc ni idea dels que vols dir!!!! Suposo que és degut que cadascú es fixa en algunes coses, algunes que li criden l'atenció, mentre que d'altres no... El propi instint de cada persona... perquè si que és cert que jo també, alguns punts, cada cop que hi passava per davant (i encara ara, quan faig el trajecte) em cridaven l'atenció!!! Coses curioses de la vida!!!!
Una abraçada ben forta!