xcapdevila |
dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 20:50h
Aquest cap de setmana he descobert Formentera. Era la tercera vegada que hi anava però mai havia vist l'illa com ara. La primera va ser fa 25 anys, una escapada des d'Eivissa i tomb ràpid en vespino mentre el Jofre des de la panxa de sa mare havia incrementat el mareig provocat per la travessia. La segona en fa uns 15 en les úniques vacances compartides amb la Montse, el Salvador i els nens on la reivindicació d'un "polo" va acabar amb una plantufada (una de les poques de sa vida) que va marcar els meus dits per vàries setmanes a la pell finíssima de la galta de mon fill.
Aquesta tercera anada també té el seu anecdotari però la seva singularitat no és tant personal sinó més aviat col·lectiva. Els protagonistes es diuen Els Amics de Formentera i recorrer l'illa caminant amb ells ha estat una experiència absolutament excepcional. Porten 8 anys fent la Volta a Formentera a Peu i es coneixen els camins i els racons més interessants del que algú ha ano menta "l'últim paradís de la Medierrània".
Aquesta és la seva web: http://www.amicsdeformentera.cat/
He penjat més fotos.
En Francesc Vivas és l'ànima dels Amics de Formentera, té més de 70 anys però també un entussiasme i una vitalitat que s'encomanen. En Josep Mª Costa és el seu eficaç i amable lloctinent que ostenta l'honorífic càrrec de president de l'entitat. La resta són (som) gent vinguda de diversos llocs de Catalunya d'esperit xirucaire, on s'hi barregen talaieros irreductibles, progres dels 70, cumbas pihippis, esportistes de marca i una varietat de personatges diversos majoritàriament divertits i interessants; tots i totes, llevat d'alguns fills i algun despistat, compten els aniversaris amb un 5 o un 6 al davant. Aquest any -i d'això n'estaven molt contents els organitzadors- s'havien afegit a la caminada gent de Mallorca, d'Eivissa i de la pròpia Formentera.
A mi me'ls va fer conèixer l'Anni, perquè entre els participants antics hi ha una bona representació (potser la més nombrosa) de "noies del Garraf", les amigues de Sitges que es troben cada mes per fer una excursió exclusivament femenina. I, entre els caminadors, dos vells coneguts que resulta que són els "famosos" de l'excursió: l'Enric Sopena i la Margarita Sáez-Díaz amb els seus dos fills més joves.
El temps va ser benèvol amb la Volta, malgrat les previsions que anunciaven pluges i temporals. El vent fort va fer canviar l'itinerari del primer dia i algun embolic amb el ferry (en Sopena va caminar poc perquè va haver de marxar abans d'hora), el cel ennuvolat va fer menys fantàstiques les estones de platja, però l'aigua del mar era calenta (també la que aixecava la lanxa que ens va dur a s'Espalmador) i feia caloreta fins i tot a la nit.
La cova d'Estrips als penyasegats de la Mola (peñasegados por si me leen los de Vitòria), la recepció cultural del capellà del Pilar amb shorts i samarreta moderna ("+ QUE MAI"), la banyada a Cala Saona, l'estany des Peix i l'estany Pudent, el camí de la platja des des Pujols amb milers de medusses al trencar de les onades, la volta a la meravella de s'Espalmador, l'untada al llac de fang... o la rematada en moto als racons que ens haviem deixat (Barbaria, es Caló de Sant Agustí, Sant Francesc...), la paella, el flaó o les figues seques amb herbes i anís... (no recordo com se diuen), les històries de pirates i l'havanera que no vàrem arribar a sentir, la catalana de Formentera que hi va arribar per 15 dies i fa 35 anys que hi és...
Cada un d'aquests flashos donaria per una gran explicada. Em quedo amb la impressió global d'un cap de setmana llarg i ben aprofitat i amb el convenciment de que val la pena descobrir Formentera amb aquests Amics.
A mi me'ls va fer conèixer l'Anni, perquè entre els participants antics hi ha una bona representació (potser la més nombrosa) de "noies del Garraf", les amigues de Sitges que es troben cada mes per fer una excursió exclusivament femenina. I, entre els caminadors, dos vells coneguts que resulta que són els "famosos" de l'excursió: l'Enric Sopena i la Margarita Sáez-Díaz amb els seus dos fills més joves.
El temps va ser benèvol amb la Volta, malgrat les previsions que anunciaven pluges i temporals. El vent fort va fer canviar l'itinerari del primer dia i algun embolic amb el ferry (en Sopena va caminar poc perquè va haver de marxar abans d'hora), el cel ennuvolat va fer menys fantàstiques les estones de platja, però l'aigua del mar era calenta (també la que aixecava la lanxa que ens va dur a s'Espalmador) i feia caloreta fins i tot a la nit.
La cova d'Estrips als penyasegats de la Mola (peñasegados por si me leen los de Vitòria), la recepció cultural del capellà del Pilar amb shorts i samarreta moderna ("+ QUE MAI"), la banyada a Cala Saona, l'estany des Peix i l'estany Pudent, el camí de la platja des des Pujols amb milers de medusses al trencar de les onades, la volta a la meravella de s'Espalmador, l'untada al llac de fang... o la rematada en moto als racons que ens haviem deixat (Barbaria, es Caló de Sant Agustí, Sant Francesc...), la paella, el flaó o les figues seques amb herbes i anís... (no recordo com se diuen), les històries de pirates i l'havanera que no vàrem arribar a sentir, la catalana de Formentera que hi va arribar per 15 dies i fa 35 anys que hi és...
Cada un d'aquests flashos donaria per una gran explicada. Em quedo amb la impressió global d'un cap de setmana llarg i ben aprofitat i amb el convenciment de que val la pena descobrir Formentera amb aquests Amics.
Una abraçada
Joan
Sí, si el que a mi m'agrada és tombar-la i explicar-ho. Si ho fes sempre... seria més bo que en Pla.
No com altres que també escriuen bé, però s'entesten a fer cròniques de grans actes patriòtics, com sempre, plens de contradiccions: com es poden xiular intervencions d'homenatge en un homenatge? Si que l'anem construint units la independència... ;-)
Per cert vaig escriure't un comentari a un post de fa uns quants dies... que no era bni polític ni viatger. L'has llegit?