Avui fa trenta anys que va morir Jordi Matínez de Foix Llorens, als vint-i-un anys d'edat, mentre manipulava materials explosius. Era un patriota català i militant del Partido Comunista de España (Internacional).
Era fill d'una familia catalanista i republicana, (el seu pare, Josep, fou un destacat militant d'ERC), treballava en un centre d'atenció als discapacitats psíquics, el Taller Escola Barceloneta, entitat creada pels seus pares a començaments dels anys seixanta. L'any 1972 havia començat a militar al PCE (i), i el 2 de desembre del 1977 va ser ferit de bala per dos policies de paisà al finalitzar una manifestació no autoritzada contra els "Pactes de la Moncloa". Arran de les ferides va restar tres mesos ingressat a l'Hospital Clínic sota vigilància policial. L'Onze de Setembre del 1978 era al costat de Gustau Muñoz quan aquest fou abatut a trets, (per l'esquena), per la policia espanyola. El 14 d'octubre del mateix any va morir a conseqüència d'una explosió mentre manipulava materials per a preparar "petards irlandesos" en un pis del carrer Lucerna, del veïnat de Verdum, a Barcelona. L'endemà el seu partit havia convocat una manifestació amb motiu del trenta-vuitè aniversari de l'afusellament del president Companys.
El 30 d'octubre del mateix any, fou organitzat un acte d'homenatge amb la participació de Lluís Maria Xirinacs, Jordi Gil, el seu pare, Josep Martínez de Foix i un membre de Socors Català. El seu nom figura en una de les columnes del Fossar de la Pedrera, en el memorial dedicat als Immolats per Catalunya, a Montjuïc. El grup musical Mesclat l'ha inclós en la lletra de la cançó "Torna Serrallonga" i els seus familiars i amics, amb la col·laboració de la llibreria Xoc i la papereria La Tinta, de Barcelona, varen editar un dossier commemoratiu de la seva vida amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. La seva mare Josi, col·laboradora habitual de La Humanitat (òrgan d'ERC), durant molts anys va publicar un glosari al diari Avui en arribar la data de la seva defunció.
Els seus germans van publicar, també a l'Avui, el 25 d'octubre del 1978 aquesta nota titulada "El nostre germà Jordi":
"Tal com ha informat la premsa, la ràdio i la TV, el nostre germà Jordi Martínez de Foix i Llorens, morí -en circumstàncies que considerm poc clares- dissabte passat. Tenia ara vint-i-un anys, moltes ganes de viure i una voluntat decidida, insubornable, generosa i valenta de lluitar a favor de Catalunya, de tots els pobles oprimits i del socialisme. Havia escollit un camí que podia ser encertat o no, però que era honradament el seu. Per tot això, i solament per això, ha mort.
I també per això, nosaltres, els seus germans, pensem que el seu record ha de ser tan net i clar com ho ha estat la seva vida, i no podem consentir que -entre altres imprecisions que potser convindrà rectificar algun dia- tot el que es digui d'ell sigui que "es tractava d'un component dels grups d'acció que centren llur actuació en la Rambla, seguint les consignes del PCE (i)". No negarem que Jordi milités en el PCE (i) ni que hagués participat en manifestacions a la Rambla, però pel que fa a aquesta seva actuació hem d'eliminar qualsevol connotació tèrbola i encara menys mercenària, que sol atribuir-se a tots els disturbis de la Rambla. Que quedi donç ben clar que si hi ha mercenaris a la Rambla no són persones com el Jordi, sinó que els mercenaris són uns altres.
Tots aquells que l'han conegut, en qualsevol aspecte i moment de la seva vida, poden testificar la integritat i la qualitat humana d'en Jordi. Podem estar d'acord o no amb el camí escollit per ell, però estem convençuts que tots podem aprendre de la seva honestedat i total lliurament. Que l'exemple de la seva vida i la seva mort ens serveixi a tots en la nostra lluita constant per una societat justa i lliure".
Gràcies per recordar-ho!
Celebro que aquest cop coincidim, sempre he considerat un deure servar la memòria dels patriotes catalans.