
La crisi econòmica mundial no pot ser l'excusa perquè el Govern de Madrid destini, en els pressupostos generals de l'estat, a Catalunya un 44% menys d'inversió de la que l'Estatut preveu.
Per tercer any consecutiu el Govern espanyol deixa de complir amb l'obligació que deriva de l'addicional tercera de l'Estatut que estableix que "la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat en un període de set anys" . Els pressupostos del 2009 preveuen una inversió real del 15,2% (3.919M€) quan el que ens pertocaria seria el 18,72%. Això vol dir que d'entrada l'Estat ens escatima 707 milions d'euros.
Com en els pressupostos dels anys 2007 (13,9%) i 2008 (15,1%) el Govern espanyol també es va oblidar de l'addicional tercera, ara en els del 2009 caldria compensar la diferència entre el que es va pressupostar i la xifra resultant de l'aplicacació de l'addicional tercera acordada entre el departament d'Econòmia i Finançes de la Generalitat i el ministeri de Madrid. La compensació de l'any 2007, que s'havia d'incorporar en els pressupostos del 2008 i no es va fer, és de 827 milions d'euros.
Tanmateix s'hauria d'incloure en els pressupostos del 2009 la dotació per l'execució de projectes pendents (corresponents a l'any 2008) el que suma 779 milions d'euros, i la part corresponent a la inversió no executada per l'Estat l'any 2007 (pressupost inicial 3.195 M€), que serien uns 681 milions d'euros més.
Per tant, als 3919 milions d'euros ja consignats en els pressupostos s'hauria d'afegir la xifra de 3.004 M€ amb el que la inversió de l'Estat a Catalunya pel 2009 hauria de ser de 6.923 M€.
Sospito que, l'Estat espanyol, gràcies a l'estimable col.laboració dels diputats del PSC-PSOE es veurà obligat a incrementar, un altre any, el dèficit fiscal del nostre país. Dèficit, que embolcallat com a solidaritat, servirà per continuar engreixant, amb més funcionaris i altres bagatel.les, a totes aquelles comunitats que són subsidiàries de l'Estat espanyol mentre Catalunya es va aprimant cada vegada més. El PSC té, en aquest moments, l'oportunitat de demostrar als catalans que per davant de la seva ideologia els bull en la sang el sentiment de pertinença a un país: Catalunya. Seran capaços d'anteposar-ho aquesta vegada?
Fins quan voldrem i/o podrem, els catalans, suportar aquest tracte discriminatòri?.


