Pilar (Diumenge, 7/08/05, Nablus) Avui
a Nablus i al camp de refugiats d'Askar. Cada dia les emocions
augmenten d'intensitat. Ara mateix acaba de començar el cant de
l'"almoatzil" per anar a pregar a la mesquita. És un so tan característic... Doncs hem arribat a Nablus després de donar una gran volta per entrar-hi, hem estat dues hores per anar de Qalquilia a Nablus, quan només hi ha 15Km. de distància, la porta d'entrada a la ciutat estava tancada. Això és el que els passa a molts palestins diàriament quan han d'anar a les seves feines.
A
Nablus hem anat directament a la universitat i allà ens han passat dos
muntatges audiovisuals. El primer eren fotografies de la vida dels
palestins des de l'imperi otomà fins a l'ocupació israeliana i la
diàspora. El segon era absolutament sensacionalista i ensenyava els
morts dels últims 10 anys: nens, adults, dones i famílies senceres. El
muntatge feia una crida molt pertinent "On sou, pobles del món?".
L'única sortida que tenen és la pressió internacional, ja no hi ha més
opció que aquesta, això és un passeig absolut de l'estat d'Israel.
Després hem fet un vol per la ciutat antiga. És la ciutat on he vist més cartells d'immolats. És molt fort! Cases destrossades, famílies senceres mortes perquè sí... tela marinera! I hem dinat a un bany turc genial on hem pogut fer una migdiadeta, ens era necessària després d'aquell matí.
A la tarda hem visitat el camp de refugiats d'Askar. Primer hem estat a una associació que treballa amb nens i amb persones discapacitades, tenen un centre on organitzen diverses activitats i serveis per a la comunitat. En 1 quilòmetre quadrat hi viuen 6000 persones provinents de l'actual Israel que van haver de fugir cap a Jordània després de l'ocupació. Hem passat per edificis plens de bales i bombes i, això en un camp de refugiats on en principi no pot entrar-hi l'exèrcit ja que pertany a l'ONU. Res, que aquí les emcions van pujant cada vegada més d'intensitat i avui ha estat un dia clau en aquest sentit.
Ara som a l'Hotel Yasmine, es veu que és un clàssic de Nablus. És un hotel molt agradable i dels millors de Cisjordània, hi ha molts periodistes i internacionals. Se senten tirs a l'exterior, sembla que són proves dels palestins. Les milícies palestines vigilen cada nit la ciutat, pot ser que entrin soldats israelians camuflats en cotxes amb matrícula palestina per carregar-se algú. No m'hagués imaginat mai me n'aniria a dormir sota el so de tirs... Bona nit
Després hem fet un vol per la ciutat antiga. És la ciutat on he vist més cartells d'immolats. És molt fort! Cases destrossades, famílies senceres mortes perquè sí... tela marinera! I hem dinat a un bany turc genial on hem pogut fer una migdiadeta, ens era necessària després d'aquell matí.
A la tarda hem visitat el camp de refugiats d'Askar. Primer hem estat a una associació que treballa amb nens i amb persones discapacitades, tenen un centre on organitzen diverses activitats i serveis per a la comunitat. En 1 quilòmetre quadrat hi viuen 6000 persones provinents de l'actual Israel que van haver de fugir cap a Jordània després de l'ocupació. Hem passat per edificis plens de bales i bombes i, això en un camp de refugiats on en principi no pot entrar-hi l'exèrcit ja que pertany a l'ONU. Res, que aquí les emcions van pujant cada vegada més d'intensitat i avui ha estat un dia clau en aquest sentit.
Ara som a l'Hotel Yasmine, es veu que és un clàssic de Nablus. És un hotel molt agradable i dels millors de Cisjordània, hi ha molts periodistes i internacionals. Se senten tirs a l'exterior, sembla que són proves dels palestins. Les milícies palestines vigilen cada nit la ciutat, pot ser que entrin soldats israelians camuflats en cotxes amb matrícula palestina per carregar-se algú. No m'hagués imaginat mai me n'aniria a dormir sota el so de tirs... Bona nit
