mfonope |
divendres, 2 de setembre de 2005 | 21:50h
Suposo que els fets històrics i la manera com afecten a cada país fa que sorgeixin caràcters nacionals diferents. Un exemple d'això que estic dient és la manera de viure el patriotisme a cada lloc. A banda del sentiment d'unitat, comú a tots els països, els catalans vivim el patriotisme d'una manera reivindicativa. El resultat de la història --per dir-ho d'una forma neutre-- mai ens ha satisfet i aprofitem dies tan simbòlicament patriòtics com la Diada per fer les nostres reivindicacions. El sentiment d'unitat dels americans, en canvi, em sembla més intens que en cap altre país. Amb tot, al meu parer, el tret més remarcable del patriotisme americà és la confiança amb els seus, i especialment amb els seus governants. Per això, aquests dies, a més de la set, la gana i la misèria, no m'estranya que els neoorleanencs se sentin abandonats i avergonyits pel seu govern.
Gràcies per dir-me tot el que saps d'Aracelia Fonollosa.
És corprenadora tanta cordialitat
No conec cap Araceli Fonollosa i l'única cosa que et puc dir és que miris al document excel que hi ha a La web dels Fonollosa. Allà trobaràs adreces d'altres Fonollosa, però pensa que els motius perquè no et responguin poden ser diversos.
http://personal.telefonica.terra.es/web/jefonollosa/
Gràcies per dir-me tot el que saps d'Aracelia Fonollosa.
És corprenadora tanta cordialitat