Avui no parlaré de l'inici de curs. Avui el Departament d'Educació ha convocat als "llicenciats" del curs 2005-06 i, entre altres coses, ens ha ofert una conferència de Begoña Gros, professora de la UB, sobre "La re-cerca educativa. El professorat com a investigador". Ha estat interessant, però avui no parlaré de recerca educativa.
Avui parlaré de l'ordinador invisible, una metàfora molt afortunada de la Begoña Gros (El ordenador invisible. Barcelona. Gedisa , 2000) que posa de manifest que encara ens trobem a les beceroles de la introducció de les TIC a l'escola. Donem voltes i més voltes a l'ús de les màquines, a les dificultats tecnològiques, a les mancances d'equipament i d'infrastructures, però caldria centrar més la nostra atenció en quina educació volem, quines són les nostres finalitats educatives i, a partir d'aquí, utilitzar les tecnologies (totes, les dures i les toves) en funció de les nostres necessitats. D'aquesta manera, l'ordinador es convertiria en una eina tan quotidiana com els llapis i els llibres que es tornaria fluid, invisible. O com diu la mateixa Begoña: "De cómo la tecnología no logra integrarse en la escuela a menos que.... cambie la escuela".
Un altre dia haurem de parlar de las "enseñanzas comunes" del PP.
