El número 7050 (28 de juliol) de la revista Nature contenia un especial sobre recerca biotecnològica a l'Índia. I què té a veure això amb el món casteller?. Doncs que com a portada, hi havia un magnífic castell de 7 amb folre i manilles (a la imatge).
Mirant amb una mica d'atenció la fotografia, veiem els castellers amb les corresponents faixes. Però resulta que són indis, i al fons està ple d'indis amb la mateixa cara de bocabadats que posem pels Països Catalans. Els cartells del fons són en anglès, per la qual cosa podem concloure de tot plegat que ni són castellers catalans, ni estan fent una exhibició a l'estranger.
L'estructura és complexa, i una mica peculiar. Hi ha la pinya, hi ha un folre, i les manilles. En total sembla ser un castell de 7, amb ainxaneta, però sense acuixador. Sembla una torre de 2, però són com dos pilars desajustats. Tot plegat una mica estrany.
Fan castells a l'Índia? Doncs sembla ser que sí. No he trobat pràcticament cap informació, però sembla ser que la construcció de castells està lligada a la celebració del Dahihandi (el naixement de Krishna), i la celebració d'aquest fet es remunta a l'edat mitjana o anteriorment.
Quan es parla de l'origen dels castells, sempre es diu que provenen del País Valencià, al segle XIX amb la moixiganga (màxim esplendor al XVII i XVIII). Tot i que es diu que al Marroc, Índia i altres llocs es fan estructures similar (però molt menys complexes diuen), se'n descarta aquest origen.
Des de la meva ignorància, em demano per què. Cal considerar que al País Valencià hi hagué durant molt de temps una població majoritàriament morisca, amb més de 200.000 persones, fins a la seva expulsió al segle XVI. Així com trobem coses semblants a la paella al magrib i a Sícilia (ocupada també pels sarrains a l'Edat Mitjana), i per tant podem deduir que la paella és la versió cristianocatalana d'aquell plat, per què no podem dir que els castells són la versió cristianocatalana dels equivalents marroquins?.
A més, havent-nos arribat tantes coses de l'India (i la Xina) a través del món àrab durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, no podríen haver arribat d'allà els castells. O estem davant d'un convergència cultural independent?. No he trobat cap argument sobre això. Se'n descarta i prou.
No ho sé, són preguntes d'un ignorant sobre el tema. Si algú pot aportar més dades, tinc una gran curiositat i li agraïria.
El que no es pot dir és que les estructures de castells fetes fora de terres catalanes són senzilles. Un castell de 7 amb folre i manilles, poca broma.
Mirant amb una mica d'atenció la fotografia, veiem els castellers amb les corresponents faixes. Però resulta que són indis, i al fons està ple d'indis amb la mateixa cara de bocabadats que posem pels Països Catalans. Els cartells del fons són en anglès, per la qual cosa podem concloure de tot plegat que ni són castellers catalans, ni estan fent una exhibició a l'estranger.
L'estructura és complexa, i una mica peculiar. Hi ha la pinya, hi ha un folre, i les manilles. En total sembla ser un castell de 7, amb ainxaneta, però sense acuixador. Sembla una torre de 2, però són com dos pilars desajustats. Tot plegat una mica estrany.
Fan castells a l'Índia? Doncs sembla ser que sí. No he trobat pràcticament cap informació, però sembla ser que la construcció de castells està lligada a la celebració del Dahihandi (el naixement de Krishna), i la celebració d'aquest fet es remunta a l'edat mitjana o anteriorment.
Quan es parla de l'origen dels castells, sempre es diu que provenen del País Valencià, al segle XIX amb la moixiganga (màxim esplendor al XVII i XVIII). Tot i que es diu que al Marroc, Índia i altres llocs es fan estructures similar (però molt menys complexes diuen), se'n descarta aquest origen.
Des de la meva ignorància, em demano per què. Cal considerar que al País Valencià hi hagué durant molt de temps una població majoritàriament morisca, amb més de 200.000 persones, fins a la seva expulsió al segle XVI. Així com trobem coses semblants a la paella al magrib i a Sícilia (ocupada també pels sarrains a l'Edat Mitjana), i per tant podem deduir que la paella és la versió cristianocatalana d'aquell plat, per què no podem dir que els castells són la versió cristianocatalana dels equivalents marroquins?.
A més, havent-nos arribat tantes coses de l'India (i la Xina) a través del món àrab durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, no podríen haver arribat d'allà els castells. O estem davant d'un convergència cultural independent?. No he trobat cap argument sobre això. Se'n descarta i prou.
No ho sé, són preguntes d'un ignorant sobre el tema. Si algú pot aportar més dades, tinc una gran curiositat i li agraïria.
El que no es pot dir és que les estructures de castells fetes fora de terres catalanes són senzilles. Un castell de 7 amb folre i manilles, poca broma.
Si no tinc mal entès: Al nord d'Àfrica també hi ha una forma de castells, semblant als falcons. Uns castells semblant als malabaristes, amb estructures menys estables.
Si no tinc mal entès: Els castells a l'india es fan amb l'objectiu d'arreplagar un objecte molt alt. I són una mica diferents dels d'aquí: com pots veure els castellers no pugen d'empeus un damunt de l'altre, si no que s'asseueu al damunt. Per això poden arribar fer castells de tants pisos, amb una estructura febla.
A part no és que facin una torra, si no que munten un pilar. La persona del davant és l'agulla i la del darrera és el contrafort igual que en les estructures d'aquí.