Potser Una historia de violencia decepcioni els exegetes del cinema més d'atmosfera perturbadora que ha caracteritzat David Cronenbreg en algunes ocasions; però es tracta d'un elegantíssim film noir, en què l'autor canadenc es manté fidel a les seves obsessions.
Basada en una novel.la gràfica de John Wagner i Vince Locke, Una historia de violencia té un punt de partida a la manera de Retorn al passat, el clàssic de cinema negre que Jacques Tourner dirigí el 1947 i en què Robert Mitchum era un modest i honrat treballador de benzinera d'un poblet tranquil, a qui es fa present sobtadament un passat fosc que havia volgut enterrar. Ara és Viggo Mortensen qui dona vida a un pare de familia de vida pacifica que, en un acte prodigiós de legitima defensa, mata uns delinqüents molt perillosos i es converteix en un heroi mediàtic. La fama li comportarà que més veïns del poblet on s'està es converteixin en clients del seu restaurant; però també que el visiti un mafiós de Filadèlfia, convençut d'haver-lo reconegut com l'home que estava buscant des de fa vint anys. Cronenberg ho tracta amb una combinació de classicisme impecable i distanciament murri. Amb tot de gotes d'humor, que no exclouen la paròdia del cinema a la Tarantino, es desmarca de les servituds al thriller. I subtilment se'n du el relat al terreny de les seves obsessions. En el dubte sobre la identitat del protagonista ressona l'interés del cineasta precisament pel joc d'identitats, per la qüestió de la dualitat que ha donat peu a obres anteriors com Inseparables. En el sotrac que tot plegat crea a la família del protagonista i especialment a la seva dona (esplèndida, Maria Bello), el sexe i les fantasies sexuals juguen un paper que evoca altres films de Cronenberg, com Crash. Potser, però, Una historia de violencia decepcioni els exegetes del cinema més d'atmosfera perturbadora que ha caracteritzat l'autor canadenc en algunes ocasions.
Una historia de violencia decepcionarà a aquells que no hi veuen tres dalt d'un burro i que, per tant, només són capaços de valorar per la seva epidermis una pel·lícula de David Cronenberg. A la resta de la humanitat els entusiasmarà.
Per cert, aquest -diguem-ho a la francesa- auteur demostra amb la seva darrera pel·lícula que encara hi ha lloc per al classicisme en el cinema modern. Eastwoods apart, Una historia de violencia es situa amb molt bona posició en la llista de pel·lícules que més bon regust ens han deixat enguany.
Llarga vida a la nova carn (Videodrome, David Cronenberg)
Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula.
El somni;
Vicky Cristina Barcelona;
Che.L'argentí;
California dreamin';
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
... i més
Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski
Potser Una historia de violencia decepcioni els exegetes del cinema més d'atmosfera perturbadora que ha caracteritzat David Cronenbreg en algunes ocasions; però es tracta d'un elegantíssim film noir, en què l'autor canadenc es manté fidel a les seves obsessions.
Per cert, aquest -diguem-ho a la francesa- auteur demostra amb la seva darrera pel·lícula que encara hi ha lloc per al classicisme en el cinema modern. Eastwoods apart, Una historia de violencia es situa amb molt bona posició en la llista de pel·lícules que més bon regust ens han deixat enguany.
Llarga vida a la nova carn (Videodrome, David Cronenberg)