enricgil |
dimarts, 1 de novembre de 2005 | 18:28h
El bloc ens serveix per a publicitar el grup de música on toca un amic o el llibre que acaba de publicar un cosí, i per què no, fins i tot malparlar d'algú que no podem ni veure. Hui he canviat els enllaços, quan m'he fixat que aquesta vesprada havia de trobar-me amb Jordi Palou i no apareixia Rodamots. Ell no sap que tinc un bloc, o sí, la veritat és que no ho sé, però com que després li enviaré un correu amb el que he escrit, se n'assabentarà. Dubte que em parle més, pel que redactaré tot seguit, però de tota manera qui més perdrà serà ell perquè el proper dia que vinga a la ciutat de Castelló no dinarà a ma casa. Adéu paella de llenya, i estic segur que no n'has tastat mai cap! No sé les hores que he estat netejant hui ma casa -i ma casa és gran! Traure la pols, passar la mopa -mot que no apareix en cap diccionari excepte en el Trobat- i després el pal de fregar. Tot perquè venia Jordi. I què ha fet Jordi?
Anar directament a Castelló quan tornava de Borriana i no passar per Almassora, tal com havíem acordat, així que hem hagut d'anar nosaltres cap a Castelló.
Dos ratlles descriptives sobre Jordi. Té els ulls blaus com un husky i el nas més gran que jo -i això ja és dir. A banda, va crear Rodamots fa no sé quant de temps, negoci lucratiu del qual aconsegueix beneficis que amaga a hisenda. Què és Rodamots? Com diu Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s'hi volen subscriure. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús.
Després de la broma, i amb la mà a cor, de Rodamots no en trau res, tan sols temps que inverteix, a més dels diners que ha hagut de pagar a un informàtic pel web on s'allotja el grup. M'agradaria que (Info)Migjorn tinguera un web paregut, amb una base de dades tan potent. Supose que això és gairebé impossible perquè amb l'allau de missatges que s'han enviat a (Info)Migjorn la tasca seria pròpia de titans.
He encapçalat aquest missatge amb Palou, primer cognom de Jordi, acompanyat de Reig. Eugeni S. Reig, l'Eugeni, un altre enamorat de la llengua que acaba de autopublicar la segona edició de València en perill d'extinció. Dies arrere, dijous de la setmana passada, Josep Lluís Doménech deia açò en la seua columnadel diari Levante-El Mercantil Valenciano. També l'amic Pere Saumell ha escrit açò sobre el llibre d'Eugeni.
A voltes hi ha diferents formes d'anomenar el mateix. I això no canvia res. Per això aquells que pensen i volen imposar una denominació de la llengua o dels països que la parlen en front d'altres, estan equivocats o emulen el castellà amb la seva visió imperialista en volta d'emular la dels veïns de l'extrem Potugués i gallec, amb tot respecte no tenen cap problema, més que el de la dreta espanyolista com a qualsevol indret. Els que posen l'enfasi en les denominacions i volen posar unes per demunt les altres en els seus territoris respectius, sols aconsegueixen desviar l'atenció del problema veritable que ha representat allò que ens han vullgut fer creure que es Espanya. És a dir, són és imperialistes de l'altre extrem i és nesseciten per justificar-se i retroalimentar-se.
