croatcatala |
dimarts, 8 de novembre de 2005 | 10:23h
Johan Cruyff va jugar al Barça de 1974 a 1978, i el va entrenar de 1988 a 1996. Des d'aleshores sempre ha viscut a Catalunya, absolutament integrat a la societat civil catalana.
És un exemple d'integració? Si ho és, tenim un problema; perquè almenys jo, al Sr. Cruyff, l'he sentit parlar bastant poc en català.
És aquesta la integració que demanem als nostres immigrants? Aleshores, el futur de la llengua catalana va ben servit.
No puc evitar fer un esment als "altres catalans", que són aquells que s'autodefineixen com "tan catalanes como el que más" però que, curiosament, tots reconeixem perquè no parlen català.
Mereixen un homenatge, perquè gràcies a ells, no pot haver cap dubte sobre la falsedat d'afirmacions COPEras sobre la persecució del castellà i com els nens surten del col·legi parlant només català degut al genocidi lingüístic perpetrat amb el nom de "normalització".
M'estic referint, donat que estem en el camp futbolístics, a individus com Raúl Tamudo, Daniel García Lara "Dani", Alberto Lopo, Fernando Navarro, Sergio Rodríguez, Sergio García, i un llarguíssim etcètera. Algú els ha sentit parlar en català? ¿Per què no els fitxa la Generalitat per publicitar per totes les Espanyes que la normalització lingüística no els ha impedit dominar a la perfecció la llengua dels seus pares? (i ben poc la del seu país de naixement, tot sigui dit) Sembla mentida, què fàcil seria rebatre les acusacions que ens arriben des de Madrid, i quina poca imaginació emprem.
És un exemple d'integració? Si ho és, tenim un problema; perquè almenys jo, al Sr. Cruyff, l'he sentit parlar bastant poc en català.
És aquesta la integració que demanem als nostres immigrants? Aleshores, el futur de la llengua catalana va ben servit.
No puc evitar fer un esment als "altres catalans", que són aquells que s'autodefineixen com "tan catalanes como el que más" però que, curiosament, tots reconeixem perquè no parlen català.
Mereixen un homenatge, perquè gràcies a ells, no pot haver cap dubte sobre la falsedat d'afirmacions COPEras sobre la persecució del castellà i com els nens surten del col·legi parlant només català degut al genocidi lingüístic perpetrat amb el nom de "normalització".
M'estic referint, donat que estem en el camp futbolístics, a individus com Raúl Tamudo, Daniel García Lara "Dani", Alberto Lopo, Fernando Navarro, Sergio Rodríguez, Sergio García, i un llarguíssim etcètera. Algú els ha sentit parlar en català? ¿Per què no els fitxa la Generalitat per publicitar per totes les Espanyes que la normalització lingüística no els ha impedit dominar a la perfecció la llengua dels seus pares? (i ben poc la del seu país de naixement, tot sigui dit) Sembla mentida, què fàcil seria rebatre les acusacions que ens arriben des de Madrid, i quina poca imaginació emprem.
EL CROAT CATALÀ
I qui ha dit el contrari?
Si fos obligatori, no tindria mèrit que parléssin català. És precisament perquè és voluntari, que es veu la voluntat d'integració de cadascú.EL CROAT CATALÀ