jotajotai |
Dol |
divendres, 11 de novembre de 2005 | 19:03h
Fora raons. Si algú pot parlar amb ple coneixement de causa sobre l'existència d'una injustícia de dimensions còsmiques són aquells pares que han hagut de passar pel tràngol de soterrar un fill o una filla. Aquests dies l'escriptora Isabel-Clara Simó està vivint una situació així. En casos com aquest el millor és el silenci respectuós i la solidaritat. Una solidaritat benintencionada, és clar, però que sempre serà infinitament desproporcionada a la magnitud del dolor de qui ha patit la pèrdua. En la seva columna d'avui al diari Avui l'escriptora expressa tota la seva consternació amb una exemplar enteresa. Llegiu-ne el text aquí.
"Si algun dia us diguessin que han matat a la Mort, / no pregunteu, amics, qui és el que ho ha fet. / Serà un pare. Serà un pare o una mare."
(Fragment de "Coral romput", de Vicent Andrés Estellés, escrit el 1957 de resultes de la mort d'una filla del poeta).
