croatcatala |
dissabte, 12 de novembre de 2005 | 17:27h
És un fet que a Espanya s'està duent a terme un boicot contra els productes catalans, encapçalats pel cava i "la Caixa" (curiosament convertits en abanderats de l'independentisme català). Què hem de fer, front a això?
Jo em qüestiono si realment hem de fer alguna cosa per evitar-ho. Potser els empresaris catalans, davant una davallada de vendes al mercat espanyol, comencin a obrir vies de vendes internacionals. Parlem de milers de milions de clients potencials, front als 45 milions que ens ofereix un mercat espanyol al qual s'havien limitat darrerament. Potser aquest boicot faci progressar les empreses catalanes. Potser sigui un pas més cap a la independència, en perdre's una de les raons per seguir integrats a Espanya. I potser els empresaris catalans, a més, comprin amb els diners així obtinguts, empreses radicades a Espanya, per poder seguir venent productes en aquest mercat. Fet i fet, no hem estat sempre una nació emprenedora? No ha estat el comerç un dels trets distintius de la nostra història? Toca demostrar-ho. Sí al boicot!!!!
¿Tenéis en vuestra vida alguna preocupación más allá que la de ser catalanes? No sé... ¿no leéis literatura, no vais al cine, no os enamoráis, no viajáis, no os peleáis? ¿No sois humanos?
Más Shakespeare y menos boletines informativos de ERC. Lo digo por vuestro bien. Os invito a venir a Andalucía, que ya sé que la detestáis porque decís que estamos subvencionados por vosotros, y de ahí pues yo qué sé, os escapéis a Portugal, y luego a Marruecos... La gente vive sus vidas sin pensar todo el día si son andaluces, portugueses o yo no sé qué... Qué obsesión enfermiza.
dreamwolf |
dilluns, 12 de desembre de 2005 | 00:08h
Hola Andaluz, saludos y feliz navidad. Yo soy una persona que me enamoro, viajo (y por cierto me encanta tu tierra), y tengo muchas ilusiones y preocupaciones. No me obsesiona pensar que soy más o menos, ni por si subvenciono a alguien. Me gustaría que no tenga que pedir perdón por ser catalán, que se me respetase y se me comprenda (ya no pido que se me quiera), y así, quizás así, puedo llegar a sentirme español.
Els andalusos, portuguesos, marroquins ... no s'han d'estar plantejant tot el dia el què són o deixen de ser perquè ningú no els ho qüestiona. No tenen un Estat hostil envers ells, ans tenen un estat que els defensa, els protegeix i del qual n'estan orgullosos: Espanya, Portugal, Marroc.
Els catalans, no. Els catalans que no volem deixar de ser-ho hem de suportar una pressió per part del teu país (EJPAÑA) que no et pots ni arribar a imaginar.
Naturalment que llegim, anem al cinema, viatgem (molt més que vosaltres, per cert) ... som tan humans com vosaltres. Només que tenim un defecte molt greu: ens agrada respectar tothom, i alhora valorem molt que se'ns respecti, cosa que ni tu ni Espanya heu fet mai.
sinache |
dimecres, 16 de novembre de 2005 | 08:51h
Hola! Potser una mica més de mires i de perspectiva global ens convindria a tots, especialment als que es passen el dia etiquetant al personal només pel fet de ser d'aquí o d'allà. No t'equivoquis, a mi no em sembla que això sigui un butlletí d'ERC. I no et confonguis, que si fem servir els tòpics, justament els catalans som els més europeus, els més internacionals de la península. Si alguna cosa es té a Catalunya (és clar, no tothom), són "mires", i molts de nosaltres hem anat a llocs com els que tu dius, i més llunyants encara, i no precisament a passar les vacances sinó a guanyar-nos la vida, que és com s'aprén de debó, no fent el turista. Per cert, també hem anat a Andalusía, fins i tot ens hem "barrejat" amb els andalusos i hem gaudit d'alguna cosa més que el "pescaíto frito" (molt bo, pert cert). El món és molt gran i tots podríem viure-hi contents, però com em deia un dels meus parents de Murcia, s'han de respectar certs principis, "a cada uno, lo suyo".
croatcatala |
dilluns, 14 de novembre de 2005 | 18:15h
No t'equivoquis, tant jo com la gent que conec dels que escriuen per aquí, tenim una col·lecció immensa de hobbies i inquietuds, dels quals no tindria cap problema a parlar en qualsevol altre lloc. Però aquest és un bloc dedicat a una de les meves inquietuds, no a cap de les altres.
Per cert, us podríeu aplicar també vosaltres el que dius i deixar de preocupar-vos de nosaltres, del nostre estatut (amb minúscula) dins (o fora) d'Espanya, del nostre neguit per la llengua catalana, etc. No hi ha coses més importants?
croatcatala |
dilluns, 14 de novembre de 2005 | 09:12h
Qui m'ha dit infantil? Collons, em sembla que hauré de visitar el fòrum aquest de La Vanguardia abans que m'excomulguin... Jejeje... El que és segur és que aquest any ja no em nomenen "reina del cava" EL CROAT CATALÀ
Croat Català, en aquest fòrum de La Vanguardia hi ha algú que no està gaire d'acord amb el teu bloc: http://www.lavanguardia.es/web/public/lvdforo_10000220-1.html?SUBORDRE=3 Ànims i endavant!!!
babunski |
dissabte, 12 de novembre de 2005 | 20:51h
Jo no penso comprar ni una sola ampolla de cava d'aquests empresaris rancis que perden el cul perquè vingui el Rajoy a fotre's una amorrada a una copa del seu cava "català". Ni una copa de cava d'aquesta gent. Només en compraré de petites bodegues i que estigui etiquetat en català.
croatcatala |
dissabte, 12 de novembre de 2005 | 21:01h
Per no parlar de "la Caixa", a qui porto anys boicotejant (això sí, per les comissions). Quin serà el proper "empresari neoindependentista", boicotejat tant per catalanistes com per espanyols? Editorial Planeta? Vueling? Cobega (la distribuidora de Coca-Cola)? Nissan Motor Ibérica? SEAT???? EL CROAT CATALÀ
Suposo que ja has sentit a parlar del moviment boicateja'm, no?
Bé, el que planteges és un pas més: fer boicot nosaltres mateixos a determinades empreses que són nascudes aquí, però que tenen el cap a Espanya, i especialment a Madrid. La declaració de Fornesa de l'altre dia: "La Caixa es inequívocamente española". Doncs, això, en efecte: o canvien, o no hi ha cap motiu per donar suport a aquesta gent.
Jo vaig tancar el compte de la Caixa ja fa uns quants anys...
Tal com dius de Finlàndia: o els empresaris d'aquí es posen les piles, s'obliden d'Espanya (o si volen, no cal que l'oblidin del tot: és un país més) i pensen en el món, o acabaran que hauran de plegar, perquè no els voldran a Espanya i no els voldrem tampoc nosaltres, per botiflers.
Vaja, ja veig que almenys som dos els que boicotegem a la Caixa. Ja sé que no s'enfonsaran per culpa nostra (el meu capital no dona per a tant, llàstima) però és un tema de principis, en el meu cas des de fa més de 15 anys! Què dirien les espanyes si sapiguessin que hi ha catalans que boicotegen a la Caixa? Potser els faria tremolar una mica en aquell procés d'etiquetatge dels catalans que tenen tan assumit... Ànims, el teu bloc és molt interessant!
Em permeto enllaçar la meva variant de boicot. Gràcies,
http://turrai.lamevaweb.info/post/2116/39392
¿Tenéis en vuestra vida alguna preocupación más allá que la de ser catalanes? No sé... ¿no leéis literatura, no vais al cine, no os enamoráis, no viajáis, no os peleáis? ¿No sois humanos?
Más Shakespeare y menos boletines informativos de ERC. Lo digo por vuestro bien. Os invito a venir a Andalucía, que ya sé que la detestáis porque decís que estamos subvencionados por vosotros, y de ahí pues yo qué sé, os escapéis a Portugal, y luego a Marruecos... La gente vive sus vidas sin pensar todo el día si son andaluces, portugueses o yo no sé qué... Qué obsesión enfermiza.
Hola Andaluz, saludos y feliz navidad. Yo soy una persona que me enamoro, viajo (y por cierto me encanta tu tierra), y tengo muchas ilusiones y preocupaciones. No me obsesiona pensar que soy más o menos, ni por si subvenciono a alguien. Me gustaría
que no tenga que pedir perdón por ser catalán, que se me respetase y se me comprenda (ya no pido que se me quiera), y así, quizás así, puedo llegar a sentirme español.
Andalús:
Els andalusos, portuguesos, marroquins ... no s'han d'estar plantejant tot el dia el què són o deixen de ser perquè ningú no els ho qüestiona. No tenen un Estat hostil envers ells, ans tenen un estat que els defensa, els protegeix i del qual n'estan orgullosos: Espanya, Portugal, Marroc.
Els catalans, no. Els catalans que no volem deixar de ser-ho hem de suportar una pressió per part del teu país (EJPAÑA) que no et pots ni arribar a imaginar.
Naturalment que llegim, anem al cinema, viatgem (molt més que vosaltres, per cert) ... som tan humans com vosaltres. Només que tenim un defecte molt greu: ens agrada respectar tothom, i alhora valorem molt que se'ns respecti, cosa que ni tu ni Espanya heu fet mai.
Hola! Potser una mica més de mires i de perspectiva global ens convindria a tots, especialment als que es passen el dia etiquetant al personal només pel fet de ser d'aquí o d'allà. No t'equivoquis, a mi no em sembla que això sigui un butlletí d'ERC. I no et confonguis, que si fem servir els tòpics, justament els catalans som els més europeus, els més internacionals de la península. Si alguna cosa es té a Catalunya (és clar, no tothom), són "mires", i molts de nosaltres hem anat a llocs com els que tu dius, i més llunyants encara, i no precisament a passar les vacances sinó a guanyar-nos la vida, que és com s'aprén de debó, no fent el turista. Per cert, també hem anat a Andalusía, fins i tot ens hem "barrejat" amb els andalusos i hem gaudit d'alguna cosa més que el "pescaíto frito" (molt bo, pert cert). El món és molt gran i tots podríem viure-hi contents, però com em deia un dels meus parents de Murcia, s'han de respectar certs principis, "a cada uno, lo suyo".
No t'equivoquis, tant jo com la gent que conec dels que escriuen per aquí, tenim una col·lecció immensa de hobbies i inquietuds, dels quals no tindria cap problema a parlar en qualsevol altre lloc. Però aquest és un bloc dedicat a una de les meves inquietuds, no a cap de les altres.
Per cert, us podríeu aplicar també vosaltres el que dius i deixar de preocupar-vos de nosaltres, del nostre estatut (amb minúscula) dins (o fora) d'Espanya, del nostre neguit per la llengua catalana, etc. No hi ha coses més importants?
EL CROAT CATALÀ
Estoc d'acord amb tu. De fet ja vaig proposar coses semblants, entre d'altres, al meu escrit "Rajoi defensant articles catalans? O recordant alguna cosa?" de 28 d'Octubre.
I els que et tracten d'infantil que s'ho facin mirar.
Salut.
Qui m'ha dit infantil? Collons, em sembla que hauré de visitar el fòrum aquest de La Vanguardia abans que m'excomulguin... Jejeje...
El que és segur és que aquest any ja no em nomenen "reina del cava"
EL CROAT CATALÀ
Croat Català, en aquest fòrum de La Vanguardia hi ha algú que no està gaire d'acord amb el teu bloc:
http://www.lavanguardia.es/web/public/lvdforo_10000220-1.html?SUBORDRE=3
Ànims i endavant!!!
Per no parlar de "la Caixa", a qui porto anys boicotejant (això sí, per les comissions).
Quin serà el proper "empresari neoindependentista", boicotejat tant per catalanistes com per espanyols? Editorial Planeta? Vueling? Cobega (la distribuidora de Coca-Cola)? Nissan Motor Ibérica? SEAT???? EL CROAT CATALÀ
Suposo que ja has sentit a parlar del moviment boicateja'm, no?
Bé, el que planteges és un pas més: fer boicot nosaltres mateixos a determinades empreses que són nascudes aquí, però que tenen el cap a Espanya, i especialment a Madrid. La declaració de Fornesa de l'altre dia: "La Caixa es inequívocamente española". Doncs, això, en efecte: o canvien, o no hi ha cap motiu per donar suport a aquesta gent.
Jo vaig tancar el compte de la Caixa ja fa uns quants anys...
Tal com dius de Finlàndia: o els empresaris d'aquí es posen les piles, s'obliden d'Espanya (o si volen, no cal que l'oblidin del tot: és un país més) i pensen en el món, o acabaran que hauran de plegar, perquè no els voldran a Espanya i no els voldrem tampoc nosaltres, per botiflers.
No coneixia la teva pàgina. Hi tornaré.
Vaja, ja veig que almenys som dos els que boicotegem a la Caixa. Ja sé que no s'enfonsaran per culpa nostra (el meu capital no dona per a tant, llàstima) però és un tema de principis, en el meu cas des de fa més de 15 anys! Què dirien les espanyes si sapiguessin que hi ha catalans que boicotegen a la Caixa? Potser els faria tremolar una mica en aquell procés d'etiquetatge dels catalans que tenen tan assumit... Ànims, el teu bloc és molt interessant!
M'agrada aquesta forma de pensar. Contra la intolerància i el greuge, respostes imaginatives!!!