croatcatala |
dimecres, 23 de novembre de 2005 | 15:32h
Ja fa dies que sento dir que sense Espanya no tindriem a qui vendre els nostres productes. I si agafem el cas finlandès?
Finlàndia té un grau d'independència, diguem-ne "autonomia", al qual vol aspirar Catalunya. Està situada en un extrem de la Unió Europea (res a veure amb el tradicional eix Londres-Milà), i té la seva activitat econòmica fortament centralitzada a la regió a què pertany la seva capital, un port marítim. Cal afegir-hi que els seus 5 milions i mig d'habitants converteixen aquest Estat en una magnitud força comparable amb Catalunya (que voreja els 7 milions d'habitants segons els darrers càlculs).
El Producte Interior Brut de Finlàndia l'any 2004 era de 148.000 milions d'euros. El de Catalunya, el mateix any, d'uns 135.900 milions d'euros.
Finlàndia no té "una Espanya" que li compri els productes. Per entendre'ns, està per sobre d'aquesta bajanada. Finlàndia té "tot un món" potencialment obert a comprar els seus productes. Com Catalunya.
Fins aquí tot són semblances. Però a la vista salta que es tracta de països econòmicament molt diferents...
Quina és la gran diferència entre Catalunya i Finlàndia? En primer lloc, la balança comercial. En xifres aproximades, Finlàndia exporta 10.600 milions de dòlars a l'any més dels que importa. Catalunya, en canvi, té un dèficit comercial exterior de 16.420 milions d'euros anuals.
Ens diuen que aquestes xifres no inclouen la balança comercial amb Espanya. Cert. Però tinc una salvedat: la balança fiscal compensa amb escreix aquesta suposada balança comercial. Em remeto a l'article que va escriure en Xavier Sala i Martín l'any 1999. Malauradament, ni aleshores ni ara es poden donar xifres perquè aquestes balances, malgrat reiterades promeses, no s'han fet públiques.
I això ens serveix de preludi per a la segona diferència entre Catalunya i Finlàndia: l'autonomia finlandesa (diguem-ne "independència"). Finlàndia gaudeix de competències àmplies per regular el seu sistema financer, tributari i econòmic en general. Pot establir normes sobre competència, pot regular el mercat de treball, pot adoptar polítiques d'inversió o de dèficit segons li convingui. No té plena autonomia, cert, doncs la sobirania en aquest cas és de la Unió Europea. Però disposa d'armes que li han permès crear i mantenir, alhora, una economia competitiva i un estat del benestar, amb etapes d'expansió i etapes de recés (l'actual, per exemple).
Què té Catalunya, en canvi? Res. Les engrunes. Competències limitades, regulades, i "enbasades" (permeteu-me l'expressió) mitjançant Lleis de Bases dictades per un Estat que vol uniformitzar coses que no ho són.
És la mateixa realitat la catalana que la del sud d'Espanya? No.
A què es deu la diferència de desenvolupament entre Catalunya i les regions del sud d'Espanya? No sé a què es deu, però puc dir a què no es deu. No es deuen a criteris geogràfics. No es deu a diferències històriques de tracte de favor a Catalunya. I, evidentment, no es deu a la insolidaritat dels catalans.
A què aspira Catalunya? A desenvolupar-se, crèixer i, en la mesura que pugui, beneficiar amb el seu creixement altres regions del món menys desenvolupades, inclòs Espanya.
I què necessita Catalunya per obtenir això? És molt senzill: l'autonomia de Finlàndia.
Finlàndia té un grau d'independència, diguem-ne "autonomia", al qual vol aspirar Catalunya. Està situada en un extrem de la Unió Europea (res a veure amb el tradicional eix Londres-Milà), i té la seva activitat econòmica fortament centralitzada a la regió a què pertany la seva capital, un port marítim. Cal afegir-hi que els seus 5 milions i mig d'habitants converteixen aquest Estat en una magnitud força comparable amb Catalunya (que voreja els 7 milions d'habitants segons els darrers càlculs).
El Producte Interior Brut de Finlàndia l'any 2004 era de 148.000 milions d'euros. El de Catalunya, el mateix any, d'uns 135.900 milions d'euros.
Finlàndia no té "una Espanya" que li compri els productes. Per entendre'ns, està per sobre d'aquesta bajanada. Finlàndia té "tot un món" potencialment obert a comprar els seus productes. Com Catalunya.
Fins aquí tot són semblances. Però a la vista salta que es tracta de països econòmicament molt diferents...
Quina és la gran diferència entre Catalunya i Finlàndia? En primer lloc, la balança comercial. En xifres aproximades, Finlàndia exporta 10.600 milions de dòlars a l'any més dels que importa. Catalunya, en canvi, té un dèficit comercial exterior de 16.420 milions d'euros anuals.
Ens diuen que aquestes xifres no inclouen la balança comercial amb Espanya. Cert. Però tinc una salvedat: la balança fiscal compensa amb escreix aquesta suposada balança comercial. Em remeto a l'article que va escriure en Xavier Sala i Martín l'any 1999. Malauradament, ni aleshores ni ara es poden donar xifres perquè aquestes balances, malgrat reiterades promeses, no s'han fet públiques.
I això ens serveix de preludi per a la segona diferència entre Catalunya i Finlàndia: l'autonomia finlandesa (diguem-ne "independència"). Finlàndia gaudeix de competències àmplies per regular el seu sistema financer, tributari i econòmic en general. Pot establir normes sobre competència, pot regular el mercat de treball, pot adoptar polítiques d'inversió o de dèficit segons li convingui. No té plena autonomia, cert, doncs la sobirania en aquest cas és de la Unió Europea. Però disposa d'armes que li han permès crear i mantenir, alhora, una economia competitiva i un estat del benestar, amb etapes d'expansió i etapes de recés (l'actual, per exemple).
Què té Catalunya, en canvi? Res. Les engrunes. Competències limitades, regulades, i "enbasades" (permeteu-me l'expressió) mitjançant Lleis de Bases dictades per un Estat que vol uniformitzar coses que no ho són.
És la mateixa realitat la catalana que la del sud d'Espanya? No.
A què es deu la diferència de desenvolupament entre Catalunya i les regions del sud d'Espanya? No sé a què es deu, però puc dir a què no es deu. No es deuen a criteris geogràfics. No es deu a diferències històriques de tracte de favor a Catalunya. I, evidentment, no es deu a la insolidaritat dels catalans.
A què aspira Catalunya? A desenvolupar-se, crèixer i, en la mesura que pugui, beneficiar amb el seu creixement altres regions del món menys desenvolupades, inclòs Espanya.
I què necessita Catalunya per obtenir això? És molt senzill: l'autonomia de Finlàndia.
Tens tota la raó del mon, potser tambè serie'm com Suècia i fins i tot com Noruegà. Endavant i es molt bò que de quant en quant ens feu pensar.
M.R.Pla
Ehem.... Potser l'autonomia lapona és similar a l'aranesa?EL CROAT CATALÀ