croatcatala |
dimecres, 30 de novembre de 2005 | 10:31h
Una de les espècies més populars de tigre, el tigre de Sibèria, es troba en greu perill d'extinció. El seu hàbitat ha quedat dràsticament reduït com a conseqüència de la deforestació i els estralls causats per la caça. Actualment, associacions i governs lluiten per la preservació d'aquesta espècie, de la qual certes fonts diuen que no queden més de 250 exemplars en llibertat.
Evidentment, és il·legal la caça dels pocs exemplars que en resten, i s'estimula la creació d'hàbitats protegits i la seva reproducció. Es tracta d'un assumpte d'interès general.
El català, una de les llengües més parlades d'Europa, es troba en perill d'extinció. El seu hàbitat natural ja es va reduir força des del que tenia durant l'Edat Mitjana (a la ciutat de Múrcia encara es parlava pels voltants de 1500); però durant el segle XX ciutats que el tenien com a llengua normal de comunicació entre tots els seus habitants, l'han vist reduït a la categoria de minoritari o gairebé inexistent (Alacant, l'Alguer, Perpinyà, Sant Adrià del Besòs, ...). Actualment, la població de catalanoparlants monolingües és de 0 persones. En altres paraules, tots els catalanoparlants estan en situació de passar-se a una altra llengua per comunicar-se amb els seus conciutadans. El català és, avui dia, per tant, totalment innecessari en termes d'utilitat pràctica.
Existeixen associacions i entitats públiques que lluiten per la seva preservació. Calen polítiques de foment i discriminació positiva en favor del català. Cal que guanyi espai en les comunicacions interpersonals, cal que guanyi presència i prestigi social, i evidentment tot això s'ha de fer en detriment de les altres llengües que avui dia ocupen el seu lloc (és un mateix pastís a repartir, no es pot ampliar, si al català li toca més pastís, d'altres n'han de perdre un tall).
Per això em sobten cartes com l'apareguda avui al diari gratuït Metro (edició de Barcelona), sota el títol "protegir el català": Sóc català, parlo i escric en català i aquest és l'idioma vehicular a casa meva. Però em sembla propi de règims repressius de tipus dictatorial que hi hagi a Catalunya una web patrocinada per la Generalitat, a través de la qual es pugui denunciar anònimament els que, per exemple, no tinguin en català els rètols del seu petit negoci.
Senyor Josep M. Vall-llosera: en primer lloc, les lleis estan per acomplir-les, i hi ha una llei que diu que els rètols han d'estar, com a mínim, en català. En segon lloc, vostè no ha entès que cal defensar el català, i que l'objectiu d'aquesta defensa està per sobre de la voluntat de cap particular. És un assumpte d'interès general, no només català. És un llegat cultural que cal protegir. Si no ha entès això, més ben dit, si tots plegats no som plenament conscients d'això, més ens val que pleguem perquè la nostra serà una causa perduda i innecessària.
Evidentment, és il·legal la caça dels pocs exemplars que en resten, i s'estimula la creació d'hàbitats protegits i la seva reproducció. Es tracta d'un assumpte d'interès general.
El català, una de les llengües més parlades d'Europa, es troba en perill d'extinció. El seu hàbitat natural ja es va reduir força des del que tenia durant l'Edat Mitjana (a la ciutat de Múrcia encara es parlava pels voltants de 1500); però durant el segle XX ciutats que el tenien com a llengua normal de comunicació entre tots els seus habitants, l'han vist reduït a la categoria de minoritari o gairebé inexistent (Alacant, l'Alguer, Perpinyà, Sant Adrià del Besòs, ...). Actualment, la població de catalanoparlants monolingües és de 0 persones. En altres paraules, tots els catalanoparlants estan en situació de passar-se a una altra llengua per comunicar-se amb els seus conciutadans. El català és, avui dia, per tant, totalment innecessari en termes d'utilitat pràctica.
Existeixen associacions i entitats públiques que lluiten per la seva preservació. Calen polítiques de foment i discriminació positiva en favor del català. Cal que guanyi espai en les comunicacions interpersonals, cal que guanyi presència i prestigi social, i evidentment tot això s'ha de fer en detriment de les altres llengües que avui dia ocupen el seu lloc (és un mateix pastís a repartir, no es pot ampliar, si al català li toca més pastís, d'altres n'han de perdre un tall).
Per això em sobten cartes com l'apareguda avui al diari gratuït Metro (edició de Barcelona), sota el títol "protegir el català": Sóc català, parlo i escric en català i aquest és l'idioma vehicular a casa meva. Però em sembla propi de règims repressius de tipus dictatorial que hi hagi a Catalunya una web patrocinada per la Generalitat, a través de la qual es pugui denunciar anònimament els que, per exemple, no tinguin en català els rètols del seu petit negoci.
Senyor Josep M. Vall-llosera: en primer lloc, les lleis estan per acomplir-les, i hi ha una llei que diu que els rètols han d'estar, com a mínim, en català. En segon lloc, vostè no ha entès que cal defensar el català, i que l'objectiu d'aquesta defensa està per sobre de la voluntat de cap particular. És un assumpte d'interès general, no només català. És un llegat cultural que cal protegir. Si no ha entès això, més ben dit, si tots plegats no som plenament conscients d'això, més ens val que pleguem perquè la nostra serà una causa perduda i innecessària.
Encara espero que tots aquests defensors de les llibertats (quan es tracta de no imposar el català) facin una campanya contra altres llengües imposades (p.e. el castellà).
Han provat aquests defensors de dirigir-se només en català a les administracions que paguen amb els seus impostos? Per qui ho provi, bona sort.
Em fa gràcia que es critiqui tantíssim UNA llei que imposa el català ens certs àmbits i no es faci ni un petit esment de les 150 lleis que imposen el castellà (http://freecatalonia.ghostchild.com/index.php/topic,201.0.html)
A tall d'anècdota, conec personalment un petit productor a qui quasi li arruinen el negoci a causa d'una multa que li van imposar perquè etiquetava només en català (res a veure amb les minimultes que preveu la llei del català). Encara espero veure les manifestacions dels defensors de les llibertats denunciant el cas...
Salvemos la única lengua que se habla absolutamente en todos los asentamientos de más de 5.000 habitantes del planeta; que estaba tres siglos antes (puestos a ir para atrás.... ¿por qué parar?) mucho más extendido que el catalán, y ahora está reducido al Vaticano.
Realmente, el nazionalismo es una enfermedad... Y es que siempre follando entre los mismos...
Pero vamos... Resultáis graciosos... De verdad
Cadascú defensa el que vol, com vol i quan vol. Amant del llatí, faràs alguna cosa per aquesta llengua, que estic d'acord que és un bé cultural d'abast mundial? O ja tens prou feina defensant el castellà?
(Aprofito per introduir el tema de la reducció de traductors de castellà a la UE, i el consegüent cabreig a Espanya. És això nacionalisme?)
Hola Jlarralde, com estàs xiquet?
Ja feia temps que no et veiem per ací.
Conta'ns alguna cosa divertida per a que puguem riure,
Salut, pau i una manta.
No crec que obligar a ningú a retolar el seu negoci en català ajude molt a protegir la nostra llengua i menys si es pot denunciar anònimament des d'una web com si ens tinguèrem que amagar d'algun mafiós. Crec que el principal problema està en la desigualtat als mitjans de comunicació i la poca consciència per part de la majoria de gent. El que s'ha de fer és incentivar-ne l'ús i això s'ha de fer a nivell nacional i estatal. Per desgràcia des de l'estat només es busca la uniformitat castellanitzant i des del rei fins a l'últim escombriaire no fan cap esforç per acostar-se un poc a la nostra forma de viure, de parlar i de vorer el món.
Com a mínim em sembla poc ètic denunciar anònimament aquesta llei com si s'estiguera cometent el més cruel crim. Per què no es fa el mateix amb els conductors que sobrepassen els límits de velocitat, o amb la gent que fuma a locals no autoritzats, o tantes altres coses molt més denunciables i perilloses per a la resta de la societat?
El problema de la nostra llengua no té solució només des del nostre costat, a no ser que aconseguim la independència. Si volem que el català sobrevisca hem d'aconseguir que les autoritats espanyoles el respecten i li donen tot el suport necessari.
Les mesures a adoptar són moltes i no només la retolació, d'acord. Però retolar en català també és important, perquè dota de prestigi social a la llengua. Fa veure als no catalanoparlants que no és només un "dialecte que es parla en la intimitat", sinó un fet viu i oficial. Cosa que a nosaltres ens sembla evident, però a molta gent no.
En quant a les denúncies anònimes, jo no hi veig el problema. La denúncia és només una forma d'iniciació d'un procediment, un avís a les autoritats, perquè inicïin un expedient, aquest sí, signat per un actuari. No es pot fer amb els fumadors o els límits de velocitat perquè un cop la denúncia arriba a les autoritats, no hi ha manera de comprovar que fos certa.
Per cert, que comparar aquestes denúncies amb la repressió ideològica ho trobo altament tendenciós. En uns casos es perseguien conductes moralment justificables, mentre que en aquest cas es castiguen infraccions de la llei. És clar que si el que em volen dir és que en el fons no s'està d'acord amb què el català hagi de ser present als nostres carrers, ja es tracta d'una altra discussió.
Què passaria si tots els rètols estigueren en català però el propietaris dels locals només fan utilitzar el castellà? De què serviria prestigiar de cara al carrer, al vianant, el català, si quan vas a demanar una barra de pa ho tens que fer en castellà?. És el que està passant de forma semblant al país valencià. Ací es subvenciona la retolació de cartells en valencià(català), de tal manera que molta gent per estalviar-se uns euros escriu el nom del seu local en la nostra llengua, encara que després quasi mai o mai la faça servir. Igual que fa habitualment la generalitat valenciana en els seus escrits oficials. L'encapçalament en valencià i la resta en castellà. De manera que tot quedarà molt ornamental però poc efectiu. Serà un idioma residual i només quedaran paraules soltes en algun lloc que quede "bonico" o "folklòric".
El millor és donar-li prestigi i el prestigi ens el donen els polítics, els escriptors, els actors, la gent famosa. Faria més un discurs de nadal del rei borbó parlat en la nostra llengua que tota la retolació que vullgues obligar a fer servir. Cap ahí haurien d'anar encaminats els esforços dels nostres polítics i deixar-se de romanços. És el meu pensament només.
No et dic que no, al contrari. Però estimular la retolació en català no té per què tancar les altres vies, i a l'inrevés, tot i que el que dius és cert, per què no ens hem de preocupar també pels rètols?
Podem i deguem preocupar-nos pels rètols i per tots els elements que potencien l'ús i la conscienciació per utilitzar la nostra llengua, però des del meu punt de vista no és bo obligar ningú a utilitzar una llengua, a no ser en casos extrems. No sé si al principat s'ha portat a terme subvencionar rètols escrits en català però si no ho han fet deurien provar-ho, abans que imposar sancions per no fer-ho. Al País Valencià he trobat casos de rètols en la nostra llengua a llocs freqüentats majoritàriament per immigrants, com un locutori. I és prou freqüent vorer furgonetes i empreses xicotetes que utilitzen el valencià, cosa que fa deu anys era inimaginable. El que ens falla és el de sempre: els nostres dirigents, ja siguen polítics, empresaris, artistes, esportistes, religiosos, etc....s'enlluernen davant Madrid i el castellà i no s'aprecien el que tenen a casa, llevat d'algunes honroses excepcions. I mentres el Camps, el Pla, i els altres personatges continuen subjectos a la gent de ponent, ací tenim poc de futur a nivell institucional i anirem perdent gent per la base, que és el més preocupant.
Ja se sap, subvencionar costa diners mentre que multar en dóna. I en això poc hi ha a dir...
Jo crec que si es dóna informació i eines (traducció de textos), per a què les sancions siguin preventives i la retolació en català hi sigui des del primer moment (és a dir, que no calguin subvencions però s'ofereixin recursos), la solució és òptima.
Totalment d'acord amb la resta del teu missatge.