Cronos és un
programa d'història del C33 presentat per n'Enric Calpena, que
amb l'historiador mediàtic Oriol Junqueres va escriure el
llibre Guerres de Catalans. Lògicament, el programa se
centra exclusivament en grans documentals sobre fets militars.
És propi del sistema educatiu català (per espanyol) de
veure la història en termes militars. Així doncs, es
normal que les persones interessades en la història que hagin
passat pel sistema educatiu català, un dels pitjors del món
desenvolupat, tingui gran interès pels fets militars. Jo
mateix en sóc un exemple.
Bé, fa unes
quantes setmanes es van dedicar un parell d'episodis als conqueridors
espanyols a Amèrica. Tots dos interessantíssims, i de
producció anglosaxona (fet important). Moltes coses em van
sobtar, perquè les desconeixia. En la conquesta de l'imperi Inca,
recordo que a escola (i moltes altres bandes) et ressaltaven que poc
més d'un centenar d'espanyols (de fet, castellans), a les ordres d'en
Pizarro, van poder amb tot l'imperi Inca. I ja està. Fins i tot un
general de la Guàrdia Civil se n'enorgullia. No expliquen com
s'havia pogut aconseguir això.
El que va passar va ser
una cosa molt diferent. En un dels moments cabdals, l'apresament de l'emperador Inca, Pizarro i els seus homes (168 soldats) van assassinar 7.000
persones desarmades en un atac de fanatisme religiós, amb una mitjana de 40 assassinats per soldat
(per assassí) castellà. L'anomenada Batalla de Cajamarca. La brutalitat de l'assassí
Pizarro i els seus homes va arribar fins i tot a sorprendre al rei
Carles V, després d'assassinar a l'emperador Inca, que havia
aguantat humiliacions i tortures de tota mena. Fins i tot, en el seu
context històric, aquesta brutalitat assassina no era
comprensible.
Que menys de 200 soldats castellans assassinessin sense escrúpols i
cap conseqüència a 7.000 inques és una de les grans
matances militars de la història.
Si a això afegim que per culpa de la verola i altres malalties
europees van morir vora de la meitat de la població, es pot
concloure que el que van fer els castellans al Nou Món va ser
de tot, menys positiu. Van dur-hi la brutalitat salvatge,
l'anticivilització. Però a escola s'ensenya just el contrari.
Ningú ha demanat perdó ni ha mostrat cap mena de penediment. A la història que s'ensenya a escola, imperialista i militarista (si més no en la meva època, dins completament de la democràcia), aquests fets poc gloriosos s'amaguen completament, i s'ha de recórrer a documentals anglosaxons.
Company, aquesta sèrie Cronos està molt molt mal feta. Els episodis que he vist (gots, huns, mongols) tenien un munt d'errors i a més es basen en una manera de fer història personalista i conservadora que avui no té cap sentit.
Les matances dels conquistadores espanyols (que hi van ser) són iguals que les matances que feien els altres, inclosos els indígenes. La vida és dura.
En el cas que aquest que s'amaga, "jm", sigui català, el seus comentaris i apreciacions són simplement fruit de l'autoodi que pateixen molts catalans a causa de segles de dominació espanyola i francesa de la nostra pàtria.
Naturalment l'únic "racista" és ell que a més a més es creu "superior" moralment a nosaltres perquè, a veure, com es pot comparar a un català colonitzat amb un súbdit espanyol? No hi ha comparació possible: qualsevol català val, pel cap baix, per set espanyols ( o altres tants francesos).
El meu càlcul potser no és massa acurat, però set és el nombre d'espanyols (afegint-hi els Borbó, que sónllopada i em faria posar el punt a vuit) que manté cada català.
Ja comencem a qualificar a la gent de 'bons' o 'dolents' catalans en funció de si pensen com nosaltres o no... fantàstic!
Són molts els pobles o nacions que al llarg de la història han protagonitzat barbàries com les que explica en Marc. Pocs se'n salven d'acord amb aquest criteri...
i sense referir-me a exemples recents o del segle actual o anterior (on en tindríem un bon grapat). Podríem esmentar:
* Francesos -> Càtars
* Catalano-aragonesos -> Italians, grecs
* Colonització europea d'Amèrica, en general.
En aquest darrer cas, s'hi inclou als espanyols, o més específicament a la Corona de Castella. Diferents catalans també van contribuir-hi encara que no fos en el nom de la seua Corona. No cal oblidar en Cristòfor Colom, si bé aquest és un exemple polèmic :)
Relacionat amb això, pot fer-se una ullada a l'entrada de la llegenda negra a les Wikipèdies (en, es, entre altres llengües).
Hola Toni,
De fet, el primer que vaig pensar en escriure aquest apunt, són les teories (de moment no demostrades acadèmicament) sobre la catalanitat de la descoberta d'Amèrica. M'he llegit els dos llibres d'en Bilbeny. Especialment vaig pensar en Hernán Cortés, a qui també s'atribuiex que fos català (Ferran Cortès). L'Hernán Cortés, fos d'on fos, va ser un altra salvatge, i per exemple va cremar una ciutat que era més gran que qualsevol ciutat europea de l'època. Per tant, també va pels orgullosos de la catalanitat de la descoberta d'amèrica.
D'altra banda, crec que les coses s'han d'analitzar sota el punt de vista del context històric. El que era "normal" per a l'època (i que per sort per a la civilització ara resulta intolerable), i allò que fins i tot al seu moment era una absolutament barbaritat
El setge a una ciutat afectava a tota la població civil. Allò era "normal". Les crisis econòmiques provocaven milers de morts. Allò era "normal". Les pandèmies provocaven milions i milions de morts. Allò era "normal". Mirat sota l'òptica actual, són coses no acceptables, però que s'han de contextualitzar. No era normal en la seva època allò de "mata'ls a tots, que Déu ja diferenciarà entre càtars i cristians" o assassinar durant hores a 7.000 persones desarmades. El tracte de Pizarro va fins i tot escandalitzar a la cort del rei Carles V.
El problema és quan coses com aquestes es volen amagar o es critiquen que es diguin aquestes i no altres, com si per no dir-ne totes no puguis dir-ne una. Com si puguessis dir-ne totes.
D'altra banda, he resaltat el que m'ha sorprès, perquè ho desconeixia. De barbaritats assassines històriques en conec unes quantes.
Un altre enllaç que he trobat: Catàstrofe demogràfica de la conquesta espanyola de l'Imperi Inca
Tots els països només parlen de les seves victòries, sense donar importància al preu... i a l'inrevès: li donen més importància de la que segurament tenen a les seves derrotes. En el cas de Catalunya, per exemple, es parla molt dels Almogàvers quan ells segurament ben poc tenen a envejar del Pizarro... però per als catalans són uns herois i tenim carrers que els hi fan memòria.
Segurament al sud d'Itàlia o a Grècia no tenen pas un bon record del pas d'aquella colla de mercenaris. Recorda l'episodi conegut com la 'fúria catalana', on es van assassinar a tots els monjos del Mont Athos i es va robar tot el que hi havia per robar.
JM, estàs equivocat. No, no passa a tot arreu. A escola s'ensenya "La Venjança Catalana" dels Almogàvers, i tothom és concient que eren uns salvatges. El Govern català va fer un acte públic de penediment Grècia. Aquest i tots els que calguin s'han de fer.
Les matances que van fer els americans (EUA) amb els indis han estat àmpliament difoses. Massacres de la política colonial britànica també han estat difoses. No així de França i Espanya.
L'imperialisme castellà s'explica a escola, o s'ha explicat (ja no vaig a escola) d'una absoluta manera parcial. Només "les glòries". No s'explica els milions de morts que va comportar la descoberta d'Amèrica (per assassinats i per malalties europees), no s'expliquen les barbaritats militars (o "civils") que s'hi van cometre. No s'explica que a Cuba, durant les guerres d'independència, van morir-hi entre 60.000 i 200.000 persones per la política colonial espanyola. I així un llarg etcètera. No hi ha cap mena de mea culpa, penediment ni tant sols reconeixement. Es nega i s'amaga. Diversos estats europeus han fet actes de penediment. Espanya, cap.
D'això em queixo, dels fets. Va sent hora que es mostri la Història completament, i no només una part. Si això és ser racista, doncs ho serem. Com a mínim no serem com tu, que mires cap a un costat i no cap a l'altre, i a sobre ho vols justificar.
Ets realment conscient de les tràgedies que explico? Del que significa? Tens cor?
Mira, precisament no fa gaire el conseller Nadal, al davant d'una delegació catalana, va anar fins al Mont Athos a fer un acte de desgreuge cap als monjos d'aquell monestir. Saps de cap acte semblant dels espanyols cap a les poblacions americanes? Jo no.
Si la memòria (i les matemàtiques) no em fallen, fa 701 anys dels fets protagonitzats pels Almogàver al Mont Athos... és a dir, els espanyols encara tenen gairebé un parell de segles per estar al mateix nivell que els catalans :)
Menys mirar-se al melic, anònim... :)
Jm, en primer lloc, em disculpo perquè amb les presses abans
m'ha sortit l'usuari anònim. Després, si hem de ser justos, i filar tan prim
com files tu, primer caldria que els grecs també demanessin perdó per haver
assassinat en un sopar els capitans dels almogàvers que ells mateixos havien
contractat per fer fora els turcs -amb tant d'èxit que el Megaduc grec va casar
la seva filla amb l'almirall català. En fi, que allò va ser una venjança dels
almogàvers, tan criticable com vulguis des de la correcció política actual, però
que no sortia del no-res. En canvi, els castellans -en aquella època no hi
havia espanyols, encara- van anar a Amèrica, i es van posar a liquidar gent que
ni els havia cridat, ni els havia fet res.
I pel que fa al temps, potser els catalans som la mesura de
totes les coses, i hem de marcar el ritmes amb els quals la gent es disculpa de
les atrocitats anteriors... :-) Pel que fa a dedicar-hi carrers, és cert. Però almenys no dediquem un dia a l'any per
celebrar aquella matança, que jo sàpiga. Ni em consta que a cap ciutat del Perú
hi hagi carrers dedicats a en Pizarro.
Per cert, i per acabar, crec que no sóc jo qui es mira el
melic. Si t'hi fixes, el post original parlava de'n Pizarro i companyia. Ets tu
qui hi has ficat els almogàvers pel mig, quan en la Història mundial hi ha
força més exemples de brutalitat, no episòdica com la dels almogàvers, sinó
continuada i sistemàtica, al llarg de segles. Jo només he seguit el fil que tu
has iniciat.
Pau, la referència que vaig fer sobre els almogàvers era en referència a l'escrit del Marc, un escrit amb tendències racistes, en la meva opinió. El Marc, pel que he anat llegint (no el coneixo personalment), es creu moralment superior als espanyols. Per això vaig recordar-li que els catalans no tenim res a envejar als espanyols en aquest aspecte. Ni la resta de països. Ningú està lliure de culpa per acusar als altres i qui ho fa demostra o una ceguesa absoluta o, pitjor, xenofòbia i racisme.
Més, especialment, quan només es algunes veritats i s'obliden d'altres. És molt pitjor, doncs demostra una condició moral totalment nul·la, escriure el que ha escrit el Marc, explicant un programa i oblidant-se d'un detall que es va dir al començament: part de la companyia de Pizarro estava formada per soldats del regne d'Aragó. Per tant, tots eren 'assassins castellans' ; alguns d'aquests assassins eren catalans, detall que al Marc curiosamente se li ha passat per alt.
D'altra banda, i acabo, voler jutjar amb la mentatlitat del segle XXI uns fets que van passar ara fa cinc segles és una nova mostra de menyspreu moral.
JM, no te'n vagis per la tangent. No tinc cap obligació de
defensar en Marc -amb qui no sempre coincideixo, per cert- però tampoc puc
deixar passar el que dius. Per més que el rellegeixo, al post de'n Marc no hi
veig cap mostra de superioritat moral dels catalans respecte als castellans -ja
no diguem de racisme! No he vist enlloc que digués "en canvi, el catalans,
tal i tal...". Com et deia, vas ser tu qui ho va treure. Ell simplement
criticava que el discurs espanyol imperant sobre aquest tema -des de les
escoles fins on vulguis- era d'amagar els fets. Potser no tindria més interès
que l'historiogràfic, però resulta que aquest mateix discurs ens l'encolomen
als catalans d'aquesta banda dels Pirineus, des d'un suposat
"no-nacionalisme" espanyol que en realitat està trufat de mites
(ells, que tant critiquen els nostres) per crear un imaginari col·lectiu per a
una nació espanyola que no existeix com se l'imaginen.
Pel que fa al racisme, crec que estàs totalment equivocat. En
primer lloc, perquè és una acusació prou greu -com la de feixista, etc.- per
fer-la a la lleugera i sense arguments. Segon, el racisme consisteix en la
creença -falsa, és clar!- que hi ha races, amb uns trets (físics o de
comportament) indefugibles per als membres de cada raça, que en condicionen la
seva vida. Això no s'aplica als castellans que van envair Amèrica, ni als
catalans. La seva actitud davant dels inques no estava "programada als
seus gens castellans", no era una cosa instintiva i indefugible, característica
d'una "raça castellana" inferior a d'altres. Era pura i simplement
una actitud ben conscient ordenada pels poders de Castella que van manar les
expedicions. I els catalans que hi van anar, no hi anaven en tant que catalans,
sinó seguint les ordres dels dirigents de Castella. Si haguessin estat mercenaris
grecs, per exemple, estigues segur que haguessin fet igualment els que se'ls
manava.
JM, estàs fent una acusació molt greu. Et dic dues coses:
- Primera: no siguis covard, i dona la cara. Nom i cognoms
-Segona: retira-ho.
Desacreditar a una persona amb nom i cognom des de l'anonimat és molt fàcil.
D'altra banda, estàs intentant justificar una cosa injustificable. Els morts són morts, independenment de qui els hagi mort. I els assassins, siguin d'on siguin, s'han de mostrar.
D'altra banda, la història dels imperis occidentals no m'és desconeguda. Al meu bloc resaltaré el que consideri més important. I el tema d'aquest apunt ho considero gravíssim.
Em reservo el dret de suprimer el teu missatge amb aquesta acusació tant greu, independentment de la teva resposta.
És més, fins no fa massa, pels grecs utilitzaven el mot català per referir-se als assassins, violadors i els pitjors criminals.